Pebre
El pebre negre o bo, dit també piment,[1] és una espècia de gust coent. És el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la família de les piperàcies, planta enfiladissa tropical originària de l'Índia i de Java. Es fa servir a escala mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.
Piper nigrum  | |
|---|---|
 Planta de pebre amb grans sense madurar. | |
| Dades | |
| Font de | pebre, green pepper (en)  , white pepper (en) i black pepper (en) |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Piperales |
| Família | Piperaceae |
| Gènere | Piper |
| Espècie | Piper nigrum L., 1753 |
Història Modifica
Va ser introduït a Grècia per Alexandre el Gran. La llegenda explica que Eudox de Cícic va ser el primer europeu que, entre altres espècies, portà el pebre a Europa.
Els àrabs van controlar el comerç del pebre i de moltes altres espècies durant segles i, després de la caiguda de l'Imperi romà d'Orient, fou Venècia qui distribuïa i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espècies, gairebé d'una manera exclusiva. Fou un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.
El seu alt valor va ser una de les raons per la qual els portuguesos van recercar la via cap a les illes de les espècies a Orient, fent la volta a l'Àfrica.
Varietats Modifica
Les varietats de pebre es deuen a la distinta maduració dels grans de la planta:
- El pebre verd són grans totalment sense madurar.
- El pebre negre es recull a la meitat de la maduració.
- El pebre blanc és gra totalment madur sense pelar.
- El pebre rosa.
- El pebre molt és una barreja de pebre negre i blanc.
Planta Modifica
La planta del pebre és una plantaperenne llenyosa i vinya que creix fins a d'alçada sobre els arbres de suport, pals, o enreixats. És una vinya que s'estén, que arrela fàcilment on les tiges posteriors toquen el terra. Les fulles són alternes, senceres, de 5 a 10 centímetres de llarg i de 3 a 6 centímetres d'ample. Les flors són petites, produïdes en espigues pèndols (de 4 a 8 cm) llargs als nusos de les fulles, i amb espigues allargant-se fins a 15 centímetres a mesura que la fruita madura.[2] El pebre es pot conrear en sòls que no són massa secs ni susceptibles a les inundacions, humits, ben drenats i rics en matèria orgànica. Les plantes es propaguen mitjançant esqueixos d'uns 40-50 cm de llarg, lligats als arbres veïns o enfiladors a distàncies d'uns 2 metres. Les plantes competidores s'eliminen, deixant només arbres suficients per proporcionar ombra i permetre la ventilació lliure. Els brots es tallen dues vegades a l'any. En sòls secs, les plantes joves necessiten regar cada dos dies durant la estació seca durant els primers tres anys. Les plantes donen fruits a partir del quart o cinquè any, i després normalment durant set anys. Els esqueixos solen ser cultivables, seleccionats tant pel rendiment com per la qualitat de la fruita.
Una sola tija té de 20 a 30 espigues fructíferes. La collita comença tan aviat com un o dos fruits a la base de les espigues comencen a tornar-se vermells, i abans que el fruit estigui completament madur, i encara dur; si es deixa madurar completament, els fruits perden picor i, finalment, cauen i es perden. Les espigues es recullen i s'estenen per assecar-se al sol, després es treuen els grans de pebre.[3]
El pebre negre és originari del sud-est asiàtic[4] i del Sud d'Àsia.[5] El pebre salvatge creix a la regió dels Gats Occidentals de l'Índia. Al segle XIX, els boscos contenien extenses vinyes de pebre salvatge, tal com va registrar el metge escocès Francis Buchanan (també botànic i geògraf) al seu llibre Un viatge des de Madras pels països de Mysore, Canara i Malabar. (Volum III)).[6] No obstant això, la desforestació va provocar la disminució del pebre salvatge que creixia en zones forestals més limitades des de Goa fins a Kerala, a mesura que millorava la qualitat i el rendiment de la varietat cultivada. Fins ara, no s'ha aconseguit cap empelt reeixit de pebre comercial sobre pebre salvatge.[7]
Producció Modifica
| País | Producció en tones |
|---|---|
 Vietnam
|
270,192
|
 Brasil
|
114,749
|
 Indonèsia
|
89,041
|
 Índia
|
66,000
|
 Sri Lanka
|
43,557
|
 República Popular de la Xina
|
33,348
|
 Malàisia
|
30,804
|
| World | 747,644
|
L'any 2020, Vietnam va ser el major productor i exportador mundial de grans de pebre negre, produint 270.192 tones o el 36% del total mundial. Altres grans productors van ser el Brasil, Indonèsia, l'Índia, Sri Lanka, la Xina i Malàisia. La producció mundial de pebre varia anualment segons la gestió dels cultius, les malalties i el clima.[9] Els grans de pebre es troben entre les espècies més comercialitzades del món, i representen el 20% de totes les importacions d'espècies.[10]
Referències Modifica
- ↑ «piment». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Black Pepper Cultivation and Harvest». Thompson Martinez. Arxivat de l'original el 9 agost 2014. [Consulta: 14 maig 2014].
- ↑ «Black Pepper Cultivation and Harvest». Thompson Martinez. Arxivat de l'original el 9 agost 2014. [Consulta: 14 maig 2014].
- ↑ «Piper nigrum Linnaeus». Flora of China.
- ↑ Jaramillo, M. Alejandra; Manos «Phylogeny and Patterns of Floral Diversity in the Genus Piper (Piperaceae)». American Journal of Botany, 88, 4, 2001, pàg. 706–16. Arxivat de l'original el 30 juny 2010. DOI: 10.2307/2657072. JSTOR: 2657072. PMID: 11302858 [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Meet the pepper queen». Deccan Herald, 19-10-2013 [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ «Meet the pepper queen». Deccan Herald, 19-10-2013 [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ «Pepper (piper spp.), World regions/Production/Crops for 2019 (from pick list)». Food And Agriculture Organization of the United Nations: Statistical Division (FAOSTAT), 2019. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ «Karvy's special Reports — Seasonal Outlook Report Pepper». Karvy Comtrade Limited, 15-05-2008. [Consulta: 29 gener 2008].
- ↑ Parthasarthy, V. A.. Chemistry of spices. CABI Pub, 2008. ISBN 978-1845934057.
Bibliografia Modifica
- Ravindran, P. N.. Black pepper: piper nigrum. Amsterdam [Paris] [etc.]: Harwood academic publ, 2000. ISBN 978-90-5702-453-5.