Anafilaxi
L'anafilaxi és una severa reacció d'hipersensibilitat tipus I aguda multi-sistèmica. que té un començament ràpid i pot causar la mort.[1][2] Normalment causa més d'un dels següents símptomes/signes: erupció amb picor, inflor de la gola o de la llengua, falta d'aire, vòmits, mareig, pressió arterial baixa.[3] Aquests símptomes solen aparèixer entre minuts i hores.[3] Quan la reacció és tan severa que pot conduir a la mort, parlem d'un xoc anafilàctic, que és un xoc (circulatori).
 Un exantema a l'esquena d'una persona amb anafilaxi.  | |
| Tipus | hipersensibilitat, reacció al·lèrgica i efecte secundari |
|---|---|
| Especialitat | medicina d'urgències i immunologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | 4A84.3 |
| CIM-10 | T78.2 |
| CIM-9 | 995.0 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0078053 |
| DiseasesDB | 29153 |
| MedlinePlus | 000844 |
| eMedicine | 135065 |
| MeSH | D000707 |
| UMLS CUI | C0002792 |
Les causes més freqüents inclouen al·lergògens introduïts al cos per picades d'insectes, aliments i medicaments.[3] Altres causes inclouen l'exposició al làtex i l'exercici.[3] A més, es poden produir casos sense un motiu obvi.[3] El mecanisme consisteix en l'alliberament de mediadors de certs tipus de leucòcits desencadenats per mecanismes immunològics o no immunològics.[4] El diagnòstic es basa en la presentació de símptomes i signes després de l'exposició a un al·lergen potencial.[3]
El tractament principal de l'anafilaxi és la injecció d'adrenalina en un múscul, administració de líquids intravenosos i el posicionament en decúbit.[3][5] És possible que siguin necessàries dosis addicionals d'adrenalina.[3] Altres mesures, com ara antihistamínics i glucocorticoides, són complementàries.[3] Es recomana portar un autoinjector d'adrenalina i identificar la malaltia en persones amb antecedents d'anafilaxi.[3]
A tot el món, s'estima que el 0,05-2% de la població experimenta anafilaxi en algun moment de la vida.[6] Les taxes semblen augmentar.[6] Es produeix amb més freqüència en joves i dones.[5][7] De les persones que van a un hospital amb anafilaxi als Estats Units, sobreviuen aproximadament el 99,7%.[8] El terme prové de les paraules del grec ανα (ana, contra) i φύλαξις (phylaxis, protecció).[9]
ReferènciesModifica
- ↑ «Second symposium on the definition and management of anaphylaxis: summary report—Second National Institute of Allergy and Infectious Disease/Food Allergy and Anaphylaxis Network symposium». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 117, 2, febrer 2006, pàg. 391–7. DOI: 10.1016/j.jaci.2005.12.1303. PMID: 16461139.
- ↑ Tintinalli, Judith E.. Emergency Medicine: A Comprehensive Study Guide (Emergency Medicine (Tintinalli)). Nova York: McGraw-Hill Companies, 2010, p. 177–182. ISBN 978-0-07-148480-0.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 3,9 «Anaphylaxis», 23-04-2015. Arxivat de l'original el 4 maig 2015.
- ↑ Khan, BQ; Kemp, SF «Pathophysiology of anaphylaxis». Current Opinion in Allergy and Clinical Immunology, 11, 4, agost 2011, pàg. 319–25. DOI: 10.1097/ACI.0b013e3283481ab6. PMID: 21659865.
- ↑ 5,0 5,1 The EAACI Food Allergy and Anaphylaxis Guidelines Group «Anaphylaxis: guidelines from the European Academy of Allergy and Clinical Immunology.». Allergy, 69, 8, agost 2014, pàg. 1026–45. DOI: 10.1111/all.12437. PMID: 24909803.
- ↑ 6,0 6,1 Simons, FE; Ardusso, LR; Bilò, MB; El-Gamal, YM; Ledford, DK; Ring, J; Sanchez-Borges, M; Senna, GE; Sheikh, A «World allergy organization guidelines for the assessment and management of anaphylaxis.». The World Allergy Organization Journal, 4, 2, febrer 2011, pàg. 13–37. DOI: 10.1097/wox.0b013e318211496c. PMC: 3500036. PMID: 23268454.
- ↑ Lee, JK; Vadas, P «Anaphylaxis: mechanisms and management». Clinical and Experimental Allergy, 41, 7, juliol 2011, pàg. 923–38. DOI: 10.1111/j.1365-2222.2011.03779.x. PMID: 21668816.
- ↑ Ma, L; Danoff, TM; Borish, L «Case fatality and population mortality associated with anaphylaxis in the United States.». The Journal of Allergy and Clinical Immunology, 133, 4, abril 2014, pàg. 1075–83. DOI: 10.1016/j.jaci.2013.10.029. PMC: 3972293. PMID: 24332862.
- ↑ Gylys, Barbara. Medical Terminology Systems: A Body Systems Approach. F.A. Davis, 2012, p. 269. ISBN 9780803639133.