Estubeny

municipi del País Valencià

Estubeny és una població valenciana situada a la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaEstubeny
Escut d'Estubeny
Escut d'Estubeny
Carrer de sant Onofre, Estubeny.JPG

Localització
Localització d'Estubeny respecte del País Valencià.png
 39° 01′ 03″ N, 0° 37′ 25″ O / 39.0175°N,0.62361111111111°O / 39.0175; -0.62361111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaValència
ComarcaCostera

CapitalEstubeny
Població
Total121 (2019)
• Densitat18,91 hab/km²
GentiliciEstubenyer, estubenyera
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6,4 km²
Altitud185 m
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Història i celebracions
PatrociniImmaculada Concepció i Mare de Déu dels Dolors
Festa majorSegon diumenge d'octubre
Organització política
• AlcaldeFernando Frigols Jordà
Identificador descriptiu
Codi postal46817
Codi de municipi INE46121
Codi ARGOS de municipis46121
Altres

Lloc webestubeny.es…
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

La superfície del terme és muntanyosa, amb altures inferiors als 300 metres. L'elevació més important és la muntanya de les Creuetes (298 msnm). El riu Sellent creua el terme d'oest a est i discorre encaixonat entre terrenys de pedra calcària, i pel seu marge dret rep el barranc del Salat. Hi ha alguns naixements d'aigües salobres que formen xicotetes tolles.

El terme municipal, de 6,4 km2, està enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent. En ell es troba un dels paratges més destacats de la comarca, la Cabrentà, declarat Paratge Natural en 2004, on destaquen coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També destaca la Coveta Victòria, on durant la Guerra Civil s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Des València, s'accedix a Estubeny a través de la A-7 i enllaçant després amb la CV-590.

Localitats limítrofesModifica

El terme municipal d'Estubeny limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

HistòriaModifica

Les primeres dades que es tenen sobre l'ocupació humana del territori que actualment forma el terme d'Estubeny es remunten al Mesolític. No hi ha proves documentals que unisquen eixa primitiva ocupació amb la que, ja bastant nombrosa, es coneix dels primers temps de l'edat dels metalls. De l'Eneolític i de l'edat del Bronze s'han anat descobrint diversos jaciments. L'abundància de jaciments dels principis de l'edat dels metalls contrasta amb la inexistència de restes d'època ibera, que fins ara no han sigut trobades malgrat les diverses exploracions efectuades en el terme.

Es coneixen diversos establiments d'època romana. En el pla de les Oliveres, al costat del Puntal del Barranc de les Coves, queden les restes d'una vila rústica que ha proporcionat abundant ceràmica sigillata, la qual situa cronològicament el jaciment dins dels primers segles de la nostra era. Així mateix, hi ha restes d'una altra vila apareguda en Els Villars que han de ser contemporanis, i un poc més posteriors en el jaciment de Lleus, on a més de la sigillata s'han trobat tègules i fragments de dollium.

El 1248 Jaume I va conquerir l'antiga alqueria musulmana d'Estubeny i va fer donació de tres jovades a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol va assolar diverses cases de la localitat, entre altres, el palau senyorial.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica [1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2017
161 137 137 141 142 151 142 183 149 138 133 119

EconomiaModifica

L'economia d'Estubeny s'ha basat tradicionalment en l'agricultura. Hi predominen els conreus de secà, principalment oliveres, vinyes i cereals. A les terres de regadiu es conreen els cítrics, l'arròs, tomaca, entre altres.

En el segle XIX la indústria tèxtil va impulsar l'economia, però va decaure i desaparéixer en el segle xx, fet que provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 19/04/1979
1983 - 1987 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 28/05/1983
1987 - 1991 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Vicente Camallonga Ferrer PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Vicente Calatayud Martínez PP 17/06/1995
1999 - 2003 Vicente Calatayud Martínez PP 03/07/1999
2003 - 2007 Ramón Simón Pérez PP 14/06/2003
2007 - 2011 Ramón Simón Pérez PSPV 16/06/2007
2011 - 2015 Fernando Frigols Jordá PP 11/06/2011
2015 - 2019 n/d n/d 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

Edificis i llocs d'interèsModifica

 
Església de Sant Onofre.
  • Antic llavador, situat al costat d'un brollador. Hui dia encara hi acudixen algunes dones per fer la bugada.
  • Església de sant Onofre, reconstruïda després del terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques, com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle xiii.
  • La Cabrentà, paratge natural en el qual destaca l'abundant vegetació de rellevància botànica.

Artesania i culturaModifica

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El menjar més característic és l'arròs al forn. Este plat dona lloc a la festa de la Cassoleta, celebrada en Quaresma, i que consistix a eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, són típics els pastissos de moniato, la coca en llanda i l'arnadí.

Festes i celebracionsModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estubeny