Estubeny

municipi del País Valencià

Estubeny és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Costera.

Infotaula de geografia políticaEstubeny
Escut d'armes
Escut d'armes
Carrer de sant Onofre, Estubeny.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Estubeny respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 01′ 03″ N, 0° 37′ 25″ O / 39.0175°N,0.62361111111111°O / 39.0175; -0.62361111111111Coord.: 39° 01′ 03″ N, 0° 37′ 25″ O / 39.0175°N,0.62361111111111°O / 39.0175; -0.62361111111111
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesCostera Modifica el valor a Wikidata

CapitalEstubeny Modifica el valor a Wikidata
Població
Total125 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat19,53 hab/km²
Gentiliciestubenyer, estubenyera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticValencià
Geografia
Superfície6,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud185 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniImmaculada Concepció i Mare de Déu dels Dolors Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSegon diumenge d'octubre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRafael Durán González (2019) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46817 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE46121 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46121 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webestubeny.es… Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

La superfície del terme és muntanyosa, amb altures inferiors als 300 metres. L'elevació més important és la muntanya de les Creuetes (298 msnm). El riu Sellent creua el terme d'oest a est i discorre encaixonat entre terrenys de pedra calcària, i pel seu marge dret rep el barranc del Salat. Hi ha alguns naixements d'aigües salobres que formen xicotetes tolles.

El terme municipal, de 6,4 km², està enclavat en el massís del Caroig i solcat pel riu Sellent. En ell es troba un dels paratges més destacats de la comarca, la Cabrentà, declarat Paratge Natural en 2004, on destaquen coves i avencs amb estalagmites i estalactites, i gran varietat de plantes, arbres i naixements. També destaca la Coveta Victòria, on durant la Guerra Civil s'amagaren les imatges religioses; les fonts de la Tia Rulla, el Tio Blanco i la Teulà i el paratge conegut com la Taberneta, acondicionat per a l'esbargiment.

Des València, s'accedix a Estubeny a través de la A-7 i enllaçant després amb la CV-590.

Localitats limítrofesModifica

El terme municipal d'Estubeny limita amb Xàtiva i Llanera de Ranes (a la mateixa comarca), i amb Anna i Sellent (a la Canal de Navarrés i a la Ribera Alta respectivament).

HistòriaModifica

Les primeres dades que es tenen sobre l'ocupació humana del territori que actualment forma el terme d'Estubeny es remunten al Mesolític. No hi ha proves documentals que unisquen eixa primitiva ocupació amb la que, ja bastant nombrosa, es coneix dels primers temps de l'edat dels metalls. De l'Eneolític i de l'edat del bronze s'han anat descobrint diversos jaciments. L'abundància de jaciments dels principis de l'edat dels metalls contrasta amb la inexistència de restes d'època ibera, que fins ara no han sigut trobades malgrat les diverses exploracions efectuades en el terme.

Es coneixen diversos establiments d'època romana. En el pla de les Oliveres, al costat del Puntal del Barranc de les Coves, queden les restes d'una vila rústica que ha proporcionat abundant ceràmica sigillata, la qual situa cronològicament el jaciment dins dels primers segles de la nostra era. Així mateix, hi ha restes d'una altra vila apareguda en Els Villars que han de ser contemporanis, i un poc més posteriors en el jaciment de Lleus, on a més de la sigillata s'han trobat tègules i fragments de dollium.

El 1248 Jaume I va conquerir l'antiga alqueria musulmana d'Estubeny i va fer donació de tres jovades a quatre colons. La jurisdicció senyorial la tingué Lluís Ferriol i posteriorment Sebastià Gil, com a lloc de moriscs pertanyia a la fillola de Càrcer. En 1748 un terratrèmol va assolar diverses cases de la localitat, entre altres, el palau senyorial.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica [1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2017
161 137 137 141 142 151 142 183 149 138 133 119

EconomiaModifica

L'economia d'Estubeny s'ha basat tradicionalment en l'agricultura. Hi predominen els conreus de secà, principalment oliveres, vinyes i cereals. A les terres de regadiu es conreen els cítrics, l'arròs, tomaca, entre altres.

En el segle xix la indústria tèxtil va impulsar l'economia, però va decaure i desaparéixer en el segle xx, fet que provocà l'emigració de bona part dels estubenyers.

AlcaldiaModifica

Des de 2019 l'alcalde d'Estubeny és Rafael Durán González del Partit Popular (PP).[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Camallonga Ferrer PSPV-PSOE 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Camallonga Ferrer PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Vicente Camallonga Ferrer PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Vicente Camallonga Ferrer PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Calatayud Martínez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Calatayud Martínez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Ramón Simón Pérez PP 14/06/2003 --
2007–2011 Ramón Simón Pérez PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Fernando Frigols Jordá PP 11/06/2011 --
2015–2019 Ramón Blanquer Bono PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Rafael Durán González PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

Edificis i llocs d'interèsModifica

 
Església de Sant Onofre.
  • Antic llavador, situat al costat d'un brollador. Hui dia encara hi acudixen algunes dones per fer la bugada.
  • Església de sant Onofre, reconstruïda després del terratrèmol del 1748, que conserva diverses peces artístiques, com ara un sant Onofre negre i de petites dimensions tallat en el segle xiii.
  • La Cabrentà, paratge natural en el qual destaca l'abundant vegetació de rellevància botànica.

Artesania i culturaModifica

Artesanalment es treballen el punt de ganxo i els treballs amb palma (graneres).

El menjar més característic és l'arròs al forn. Este plat dona lloc a la festa de la Cassoleta, celebrada en Quaresma, i que consistix a eixir al camp amb la cassola d'arròs a passar un dia d'esbarjo. També fan bones paelles i, de dolç, són típics els pastissos de moniato, la coca en llanda i l'arnadí.

Festes i celebracionsModifica

ReferènciesModifica

  1. Població de fet segons l'INE. Alteracions dels municipis en els Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis des de 1996.
  2. 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Estubeny. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estubeny