Escombra

eina de neteja

Una escombra, escampa, agraner o granera[1] és una eina de neteja que consisteix en un feix de branquillons flexibles, de palmes, de bruc, de plàstic, etc. (dit palmes d'una granera), lligat generalment al cap d'un bastó o canya (dit mànec), que s'utilitza per a arreplegar i llevar la brossa, la pols o la brutícia d'una superfície.[2] En el català occidental i balear hom diu agranar (tanmateix, s'hi escombren els forns) i escampar, en alguns indrets del Pallars.[3]

Una escombra o granera.

Menes d'escombres modifica

  • Escampa: escombra de palma, i mànec curt que serveix per a collir la farina de la pastera, del taulell, etc.
  • Escombra de jardí: escombra consistent en un feix de brins o pues, de material metàl·lic o plàstic, lligat en forma de ventall, que serveix especialment per a llevar la brossa del jardí.
  • Escombreta: escombra petita que no té mànec o amb mànec (molt) curt, manejables amb una sola mà, destinada a netejar recipients, objectes, espais petits, llocs amb raconades, emblanquinar, escurar la pastera, espolsar els fogons, etc.
  • Ramàs, raspall, escampa, escampall, escampill, escombrall o escobàs: escombra rudimentària amb mànec llarg o sense, feta de branquillons o branques d'arbust com ara el bedoll, el bàlec, el bruc (amb els brins), etc. (o un drap o feix de draps) que serveix per a escombrar superfícies planes, com l'era o el forn per a llevar-ne la cendra abans d'enfornar. S'ha confeccionat tradicionalment els raspalls o ramassos emprant les tiges de la planta dita herba escombrera o herba granera (Mantisalca salmantica) o la cornera.
  • Baleja o baleig: escombra feta de branques de corner o d'altra planta verda, que s'empra per a balejar, ço és llevar amb els baleigs del munt de blat ventat o ererat, agranant per damunt.

Escombra en l'edat mitjana modifica

Les escombres eren fetes amb un feix de branques, de palma o margalló. Quan es feia inventaris de les cases no se citaven les escombres, devien ser objectes de poc valor que ni s'esmenten; probablement es confeccionaven a la llar mateixa amb branques de boix, de bruc, amb fulles de palma o altres vegetals. Un inventari d'una botiga de Barcelona ens il·lustra sobre la venda de materials que es podien utilitzar per fabricar a casa escombres i altres estris de neteja: hi havia manolls de bruc i de farigola, tupelles, és a dir flocs, d'espart, manades de cèrcols d'espart, cordes de cànem, de palma, de pell.[4]

La iconografia antiga presenta alguna escombra formada per unes branquetes lligades al capdamunt amb un cordill, així veiem una dona que escombra al Livre des propriétés des choses del XVsegle xv[5] i també a les Lleis Palatines[6] del rei de Mallorca veiem els escombradors reials amb dues escombres molt flexibles que semblen fetes de palma. Cap d'aquestes escombres no té mànec de fusta o de canya, sinó que el mànec està format pel lligat del feix de branques del cap d'amunt.

L'escombra a la cultura modifica

De temps antics, és tradició associar les bruixes amb l'escombra, ja que es pensava que, untada amb segons quins ungüents, les bruixes l'encavalcaven com a mitjà de transport per a enlairar-se i volar. Aquesta associació es manté en obres modernes de fantasia, com per exemple en el joc del Quidditch de la sèrie de Harry Potter.

Les escombres fan un paper clau en els embolics de Mickey a Fantasia (pel·lícula) i també en ridiculitzar els romans a la historieta Astèrix als Jocs Olímpics.

Les escombres són un estri bàsic del treball domèstic, per això apareixen associades a santes presentades com a mestresses de casa, com Marta de Betània. Igualment tenen aquesta connotació en històries com el conte popular La rateta que escombrava l'escaleta.

Al jainisme sovint són un símbol de respecte, els monjos les porten per escombrar el terra abans de terra per no aixafar plantes o petits animalons i així demostrar actitud de valoració de qualsevol forma de vida i una aposta per la no-violència.

L'escombra al folklore modifica

El ball de l’escombra és un ball de parelles en què un ballador sense balladora agafa una escombra i simula que neteja fins que en un moment donat es dirigeix a un ballador i li lliura l’escombra; el que la rep ha de cedir-li la balladora i simular que neteja i així successivament.[7]

Es diu fer escombra d'esclafar la part inferior del palmó picant-hi a terra després de beneït, el Diumenge de Rams.[8]

L'escombra a l'esport modifica

En futbol, en sistemes defensius de marcatge individual, és el defensa escombra és jugador que no marca cap contrari i que té per missió treure de l’àrea pròpia qualsevol pilota que sobrepassi els seus companys de defensa.[9]

El cotxe escombra és un vehicle que, en una cursa ciclista o atlètica, se situa al final de la caravana per recollir els corredors que abandonen la competició.[10]

Escombres tradicionals a Catalunya modifica

Els principals centres productors eren Ginestar, Pinell de Brai, Rasquera i Miravet.[11][12]

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. «escombra». termcat.cat. [Consulta: 4 febrer 2023].
  2. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Colón, G.; Fundació Germà Colón Domènech Lexicografia, lèxic i crítica textual. Fundació Germà Colón Domènech, 2011, p. 86. ISBN 978-84-9883-356-0 [Consulta: 12 març 2022]. 
  4. L'utillatge de la llar ais darrers segles medievals. Teresa Vinyoles i Vidal. Universitat de Barcelona.
  5. Livre des propriétés dels choses, Biblioteca Nacional de París, MS Fr. 9140 f. 107 publicat en La dona medieval, Llibre d'hores il·luminat, Madrid, Mondadori Espana, 1988
  6. Leges Palatinae, Palma, Govern Balear, 1991 p. 68.
  7. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Escombra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Tomas SEGARRA. Poesias Populares colegidas por T. Segarra. [With the music.]. Brockaus, 1862, p. 281–. 
  12. Francisco Cortada Reus. Geografía económica de Cataluña.Pàgina 245.. M. Arimany, 1950. 

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escombra