Bruc

gènere de plantes
Per a altres significats, vegeu «Bruc (desambiguació)».

El gènere Erica inclou al voltant de 700 d'arbusts, anomenats brucs, pertanyents a la família de les ericàcies. Són generalment plantes resistents a la sequera i al foc. El matollar de bruc s'anomena bruguerar, brugosa, bruguer o bruguera.[1][2]

Infotaula d'ésser viuBruc
Erica Modifica el valor a Wikidata

Erica herbacea Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font deheather wood (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènereErica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicErica cinerea Modifica el valor a Wikidata

Distribució

modifica

Moltes de les espècies de bruc són exclusives de Sud-àfrica. Unes 70 espècies viuen en altres parts d'Àfrica, les Illes Canàries, regions mediterrànies i Europa. Alguns representants d'aquest gènere són espècies de distribució atlàntica, en sentit ampli, que colonitzen ambients humits, freds, molt pobres en nutrients, i arriben als Pirineus. Al nord d'Europa, formen un component típic del paisatge de les landes humides.

Descripció

modifica

La majoria de brucs són arbusts de 0,2-1,5 m d'alçada, encara que alguns com Erica arborea o Erica scoparia poden arribar a 6-7 m d'altura. Totes les espècies són de fulla perenne, amb fulles aciculars, molt primes i en forma de petites agulles de 2–15 mm de longitud.

Es diferencien de la bruguerola (Calluna vulgaris) perquè aquesta té les fulles més petites, de 2–3 mm de longitud, i la corol·la més dividida, en pètals diferenciats.

Els brucs secs, així com la bruguerola, són molt resistents i serveixen per a fer escombres, para-sols i tanques o barreres decoratives. També s'empren per a farcir panells aïllants. Sovint el bruc per a tanques i para-sols es comercialitza cosit amb filferro. Antigament, el bruc també es feia servir per a protegir arbres joves a les plantacions en repel·lir els conills que en rosegaven l'escorça.

Amb l'arrel, de fusta molt dura, es fan pipes de fumar. Alguns brucs tenen usos medicinals. Les flors de bruc atreuen les abelles que produeixen una mel molt valorada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.

Al nord d'Europa es van crear molts híbrids com a planta de jardí.

Taxonomia

modifica
 
Bruc boal a Sardenya
 
Bruc d'hivern a Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Els brucs més comuns als Països Catalans són:

  • Bruc boal (Erica arborea), comú sobre sòls silícics.
  • Bruc d'hivern o xiprell (Erica multiflora), comú sobre sòls calcaris.

Menys comunament es troben:

N'hi ha més de 700 altres espècies; cal esmentar:

Referències

modifica
  1. «Bruguerar». Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 18 març 2011].
  2. «Bruguerar». Enciclopèdia.cat. Enciclopèdia Catalana, SAU. [Consulta: 18 març 2011].
  3. «Sobre la presència d'una landa amb Erica vagans». Arxivat de l'original el 2012-04-12. [Consulta: 30 desembre 2010].