Ericals

ordre de plantes angiospermes

Les ericals (Ericales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les astèrides i s'hi inclouen 22 famílies[1] i més de 12.000 espècies agrupades en 346 gèneres,[2][3] el que representa més del 4% del total de les angiospermes.[4]

Infotaula d'ésser viuEricals
Ericales Modifica el valor a Wikidata

Rhododendron simsii Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
SubregneViridiplantae
OrdreEricales Modifica el valor a Wikidata
Bercht. i J.Presl, 1820

Aquest ordre inclou formes arbòries, arbustives, lianes i plantes herbàcies, i presenta una distribució cosmopolita, amb espècies presents tant a climes tropicals com subàrtics. Entre les seves espècies n'hi ha que són econòmicament importants, sigui pels seus usos alimentaris, com el te (teàcies) o els kiwis (actinidiàcies), ornamentals, com ara les prímules o els ciclamens (primulàcies), o com a font de fusta d'alta qualitat com el banús (ebenàcies).[4]

Taxonomia modifica

Aquest ordre va ser descrit per primer cop l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).[5]

Famílies modifica

A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les 22 famílies següents:[6]

Sinònims modifica

Els següents noms científics són sinònims d'Ericales:[2]

  • Ericopsida Bartling
  • Ericidae C. Y. Wu et al.
  • Lecythidaneae Reveal
  • Barringtoniineae J. Presl
  • Empetrineae Link
  • Epacridineae Link
  • Ericineae Link
  • Primulineae Burnett
  • Pyrolineae J. Presl
  • Rhododendrineae J. Presl
  • Sarraceniineae Reveal
  • Scytopetalineae Engler
  • Actinidiales Reveal
  • Aegiceratales Martius
  • Ardisiales J. Presl
  • Balsaminales Link
  • Barringtoniales Martius
  • Camelliales Link
  • Cyrillales Doweld
  • Diapensiales Engler & Gilg
  • Diospyrales Prantl
  • Ebenales Engler
  • Empetrales Martius
  • Epacridales Berchtold & J. Presl
  • Fouquieriales Martius
  • Gordoniales J. Presl
  • Halesiales Link
  • Lecythidales Martius
  • Lysimachiales Döll
  • Marcgraviales Martius
  • Mitrastemonales Makino
  • Monotropales Berchtold & J. Presl
  • Myrsinales Berchtold & J. Presl
  • Polemoniales Berchtold & J. Presl
  • Primulales Berchtold & J. Presl
  • Rhodorales Horaninow
  • Roridulales Nakai
  • Samolales Dumortier
  • Sapotales Berchtold & J. Presl
  • Sarraceniales Martius
  • Styracales Martius
  • Ternstroemiales Martius
  • Theales Berchtold & J. Presl
  • Vacciniales Dumortier

Història taxonòmica modifica

Sistema APG modifica

A la primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les ericals amb una composició de 24 famílies.[7] A la segona versió, APG II (2003) l'ordre era format per 23 famílies,[8] Halesiaceae va ser integrada dins Styracaceae, es va afegir la família Maesaceae, Pellicieraceae es va integrar dins Tetrameristaceae, es va afegir Pentaphylacaceae, que a la primera versió era dins del grup de les famílies de posició incerta, i Ternstroemiaceae es va integrar amb Pentaphylacaceae. A la tercera versió, APG III (2009), l'ordre era format per 22 famílies,[9] Maesaceae i Ternstroemiaceae van ser integrades dins Primulaceae, es van afegir Mitrastemonaceae i Sladeniaceae i es va suprimir Myrsinaceae. A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formen part de les ericals.[6]

APG I APG II APG III APG IV
Actinidiaceae
Balsaminaceae
Clethraceae
Cyrillaceae
Diapensiaceae
Ebenaceae
Ericaceae
Fouquieriaceae
Halesiaceae
Lecythidaceae
Marcgraviaceae
Myrsinaceae
Pellicieraceae
Polemoniaceae
Primulaceae
Roridulaceae
Sapotaceae
Sarraceniaceae
Styracaceae
Symplocaceae
Ternstroemiaceae
Tetrameristaceae
Theaceae
Theophrastaceae
Actinidiaceae
Balsaminaceae
Clethraceae
Cyrillaceae
Diapensiaceae
Ebenaceae
Ericaceae
Fouquieriaceae
Lecythidaceae
Maesaceae
Marcgraviaceae
Myrsinaceae
Pentaphylacaceae
Polemoniaceae
Primulaceae
Roridulaceae
Sapotaceae
Sarraceniaceae
Styracaceae
Symplocaceae
Tetrameristaceae
Theaceae
Theophrastaceae
Actinidiaceae
Balsaminaceae
Clethraceae
Cyrillaceae
Diapensiaceae
Ebenaceae
Ericaceae
Fouquieriaceae
Lecythidaceae
Marcgraviaceae
Mitrastemonaceae
Pentaphylacaceae
Polemoniaceae
Primulaceae
Roridulaceae
Sapotaceae
Sarraceniaceae
Sladeniaceae
Styracaceae
Symplocaceae
Tetrameristaceae
Theaceae
Actinidiaceae
Balsaminaceae
Clethraceae
Cyrillaceae
Diapensiaceae
Ebenaceae
Ericaceae
Fouquieriaceae
Lecythidaceae
Marcgraviaceae
Mitrastemonaceae
Pentaphylacaceae
Polemoniaceae
Primulaceae
Roridulaceae
Sapotaceae
Sarraceniaceae
Sladeniaceae
Styracaceae
Symplocaceae
Tetrameristaceae
Theaceae

Classificació clàssica modifica

Cronquist modifica

En l'antic sistema Cronquist (1981) l'ordre de les ericals incloïa un petit grup de famílies dins la subclasse Dileniidae:[10]

  • Ericaceae
  • Cyrillaceae
  • Clethraceae
  • Grubbiaceae
  • Empetraceae
  • Epacridaceae
  • Pyrolaceae
  • Monotropaceae

Takhtajan modifica

Al sistema Takhtajan (1997), l'ordre de les ericals era molt petit, només contenia cinc famílies, i era dins del superordre Ericanae, que formava part de la subclasse Dileniidae:[11]

  • Clethraceae
  • Cyrillaceae
  • Ericaceae
  • Epacridaceae
  • Empetraceae

Referències modifica

  1. Byng et alii., 2016, p. 3, 19.
  2. 2,0 2,1 «ERICALES Dumortier» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 14 abril 2023].
  3. «Ericales» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Encyclopædia Britannica, Inc.. [Consulta: 14 abril 2023].
  4. 4,0 4,1 Soltis, Folk i Soltis, 2019, p. 6.
  5. «Ericales Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 abril 2023].
  6. 6,0 6,1 Byng et alii., 2016, p. 19.
  7. The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 541.
  8. Bremer et alii., 2003, p. 420.
  9. Bremer et alii., 2009, p. 116.
  10. Cronquist, 1981, p. XIV.
  11. Takhtajan, 1997, p. 12.

Bibliografia modifica