Canals

municipi del País Valencià
Per a altres significats, vegeu «Canals (desambiguació)».

Canals és una població del País Valencià situat a la comarca de la Costera. El municipi forma una conurbació amb la veïna població de l'Alcúdia de Crespins.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCanals
Imatge
Foguera de Sant Antoni a Canals

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 57′ 44″ N, 0° 35′ 05″ O / 38.96231°N,0.58472°O / 38.96231; -0.58472
EstatEspanya

Comunitat autònomaPaís Valencià

ProvínciaProvíncia de València

Comarcala Costera Modifica el valor a Wikidata
CapitalCanals (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població13.162 (2023) Modifica el valor a Wikidata (601 hab./km²)
Gentilicicanalí, canalina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície21,9 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud160 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialXàtiva
Dades històriques
PatrociniAntoni Abat Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatdivendres
Festa patronalDel 16 al 18 de gener (Sant Antoni Abat)
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataNacho Mira Soriano (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46650 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE46081 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46081 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcanals.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb l'Alcúdia de Crespins, Cerdà, la Granja de la Costera, Xàtiva, Llanera de Ranes, Montesa, Torrella i Vallés (a la mateixa comarca) i amb Aielo de Malferit i l'Olleria (de la comarca de la Vall d'Albaida).

Geografia

modifica

Localitzat a la vall de Montesa, entre la Serra Grossa i la Costera. La major part del municipi és plana, amb petit sector al sud per on penetren els contraforts de la Serra Grossa, on s'alça l'Atalaia (556 msnm) i la Creu (520 msnm), en el límit amb l'Olleria, quedant entre ambdós el port del mateix nom. El riu Cànyoles travessa el terme en direcció O-NE; el riu dels Sants, afluent del Cànyoles, naix prop del terme i dins d'este es bifurca, formant dos séquies per a regs en els termes de Xàtiva i altres municipis de la Costera.

El municipi conté els nuclis de població de Canals, Aiacor i la Torre de Cerdà, o Torre dels Frares, junt amb el barri de la Torreta. La vila es troba en la ribera esquerra del riu Cànyoles. Per la seua proximitat a l'Alcúdia de Crespins, forma una conurbació amb esta localitat. Des de València, s'accedix a Canals localitat a través de la A-7.

 
Vista de Canals
 
Plànol del terme de Canals amb totes les partides

Història

modifica

Una làpida funerària descoberta en l'antiga església gòtica de Canals, hui conservada en el museu Sant Pius V de València, fa més que probable l'existència d'una vila romana en el municipi. Durant l'època musulmana fou una important alqueria que pertanyia a Xàtiva.

 
Donació de Canals al comte Dionís d'Hongria, segons apareix al Llibre del Repartiment

Ja en època cristiana, el 24 de març de 1241, el rei en Jaume I va donar a Dionís d'Hongria la torre i llogaret de Canals a canvi del castell i la vall de Veo i la d'Aín i altres territoris. Va ser repoblat majoritàriament per catalans. El 30 de juliol de 1350 Pere IV va donar el lloc a Raimon de Riusech després de confiscar-lo a Joan Eximenis d'Urrea, amb la condició que si l'esmentat Raimon no tinguera descendència per via llegítima masculina seria incorporada a la Corona, però acabà sent venuda, amb l'aprovació del rei, a la ciutat de Xàtiva, el 19 de febrer de 1353, amb la categoria de baronia. Durant el temps que Xàtiva exercí la jurisdicció els plets per afers tributaris van ser constants. L'any 1506 Xàtiva va comprar la Torreta.

En 1552 durant la Revolta de les Germanies serví de caserna al virrei que s'hi establí per a atacar a l'Encobert a Xàtiva i va fer-hi molts presoners. En 1639 Felip IV, prèvia indemnització a Xàtiva de 20.000 lliures, va donar la independència a Canals amb el títol de vila. En el segle xix a banda l'activitat agrària ja s'hi enregistra activitat industrial, 24 fàbriques de vidriat i terrissa ordinària, un molí de paper d'estrassa, un martinet per a fabricar coure, 4 molins fariners i 4 telers de llenç en donen fe. En el segle xx eixa activitat va créixer amb l'oli, mobles, materials de construcció i, per damunt de tots, la implantació del tèxtil.

Demografia

modifica

Segons el Cens de Caracena (1609), a Canals vivien 220 famílies de cristians vells i 63 de moriscs. Les famílies musulmanes es concentraven al nucli d'Aiacor.

Evolució demogràfica de Canals
1728[1] 1857 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 1996 2002 2006 2007 2015 2018 2021
240 2.604 4.695 4.857 4.967 5.261 5.821 6.176 7.350 9.080 11.151 12.185 12.886 13.040 13.150 13.771 13.628 13.588 13.257

Economia

modifica

L'economia es repartix entre el camp i la indústria. L'agricultura es basa fonamentalment en la taronja, però també en productes de l'horta. De la indústria canalina destaca la producció tèxtil encarnada en la fàbrica familiar Ferrys (tancada l'any 2007 per fallida), però també són destacables el calcer, l'adob de pells, el marbre i la cantereria. Antigament, la producció d'atifells de cuina, hui en decadència, va assolir tanta importància que els canalins eren coneguts pel malnom de perolers.

Política i govern

modifica

Composició de la Corporació Municipal

modifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 28 de maig de 2023 foren elegits 6 regidors del Partit Popular (PP), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), 3 de Compromís per Canals (Compromís), 3 del partit local Suma't (SU+) i 1 de Vox. No hi obtingueren representació Unió de Ciutadans Independents i Esquerra Unida del País Valencià.

 
Eleccions municipals de 28 de maig de 2023 - Canals

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Nacho Mira Soriano 2.273 32,40% 6 ( +1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Cristian Juan Fasanar 1.402 19,99% 4 ( +1)
Compromís per Canals   Mai Castells Villalta 1.227 17,49% 3 ( -2)
Suma't Edu Badal Benetó 1.094 15,60% 3 ( +3)
Vox   Abel Recatalà Sebastià 575 8,20% 1 ( +1)
Altres candidatures[a]   344 6,33% 0 (  -4)
Vots en blanc   105 1,45%
Total vots vàlids i regidors 7.120 100 % 17
Vots nuls 133 1,83%
Participació (vots vàlids més nuls) 7.253 73,01%**
Abstenció 2.681* 26,99%**
Total cens electoral 9.934* 100 %**
Alcalde: Nacho Mira Soriano (PP) (17/06/2023)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (9 vots: 6 de PP i 3 de Suma't.[2])
Fonts: Junta Electoral de Zona de Xàtiva, Generalitat Valenciana[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

modifica

Des de 2023 l'alcalde de Canals és Nacho Mira Soriano, del Partit Popular (PP), en virtut d'un acord amb la formació local Suma't.[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Marcelo Pastor Barberá
José María Lluch Cerdá
Ramón Sanz Martínez
  PSPV-PSOE
  UCD
  PSPV-PSOE
17/07/1979
28/04/1981
17/02/1982
Dimissió/renúncia
Dimissió/renúncia
--
1983–1987 Rafael Trave Vera   PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Rafael Trave Vera   PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Antonio Mira Navarro   PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Felipe Cuenca   PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Felipe Cuenca   PP 03/07/1999 --
2003–2007 Pascual Durá Barberá
Vicent Sancho Fombuena
  GdC[b]
  GdC
14/06/2003
08/02/2006
Dimissió/renúncia
--
2007–2011 Ricardo Cardona Mollá   PP 16/06/2007 --
2011–2015 Ricardo Cardona Mollá   PP 11/06/2011 --
2015–2019 Joan Carles Pérez Pastor
Ricardo Requena Muñoz
  Compromís
  GdC
13/06/2015
15/06/2017
Pacte de govern
2019-2023 Mai Castells Villalta   Compromís 15/06/2019 --
Des de 2023 Nacho Mira Soriano   PP 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4] i altres.[5][6]


 
Ricardo Cardona, Antoni Mira, Ricardo Requena, Joan Carles Pérez i Vicent Sancho Fombuena, alcaldes de Canals.

Monuments

modifica
  • La Torre i muralles dels Borja, del segle xiii, a finals del període islàmic. En el segle xv se li afegí un palau gòtic amb l'oratori dels Borja. En l'esmentat palau va nàixer Alfons de Borja, qui passant el temps es convertiria en el Papa Calixt III. Rere un llarg temps en ruïna en 1975 va ser restaurat.
  • Oratori dels Borja o Església de la Torre, construïda en estil gòtic primitiu (probablement al segle xiii); ha sigut reformada en diverses ocasions.
  • Església de Sant Antoni Abat. Barroca, començada a construir en 1623 i reformada en 1696.
  • Església de Sant Jaume d'Aiacor, amb un campanar que va ser torre de vigilància d'una xàrcia de comunicacions que, per mitjà d'espills, permetia la comunicació entre el castell de Xàtiva i el de Sant Rafel.
  • Convent de Santa Clara o de les clarisses.
  • Casino Gran. Seu de la Cooperativa Agrícola Sant Antoni Abat. Construït en 1931 amb els diners provinents de la grossa de Nadal, que va caure a Canals. Actualment, també funciona com a bar-restaurant. Compta amb grans pintures que reflectixen el Canals dels anys 1930. En ell se situa el club d'escacs municipal.
  • Llavadors del Carrer València, grup de safareigs tradicionals, són representatius dels que existien, tant públics com privats, durant el recorregut del riu Sants pel nucli urbà.
  • La Lloca. Plataner monumental, plantat l'any 1914.
  • Casa Pareja. Masia i finca del segle xvi, al peu de la muntanya dels Picatxos (dins la finca). Ja apareix documentada a Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reino de Valencia (1795-1797) d'Antoni Josep Cavanilles. Actualment, s'hi celebren banquets i esdeveniments.
  • Casino Republicà. Edifici de reunions, oci i participació ciutadana i política als anys de la II República. Fou expropiat pel franquisme i convertit en seu de la Falange. Amb la democràcia es va convertir en Aula de Cultura. Avui, està en procés de restauració.
  • Ruta dels Borja, ruta cultural dedicada a l'empremta de la família Borja en terres valencianes, que a Canals comprèn els monuments de la Torre i muralles dels Borja i l'Oratori dels Borja.
  • Molí Vell. Complex industrial vora el riu Cànyoles d'antiguitat indeterminada.

Festes i celebracions

modifica
 
Foguera de Sant Antoni

Destaquen per la crema de la major foguera del món i pel dia dels parells on els festers, sobre cavalls tot el dia 18, repartixen per tots els carrers del poble milers de joguets. Durant estes festes, la gent del poble recita el que ells anomenen un vítol, que consistix en esta frase: "Vítol i vítol al nostre patró del poble!!" i la gent respon: "Vítol!!". Esta pràctica adquirix més simbolisme durant la processó el dia 17 en la qual la gent crida el vítol durant el recorregut. Els festers i les festeres també ho criden constantment en tots el seus actes. Vítol és una paraula del valencià antic, que significa el mateix que la paraula actual "visca". Hi ha un fester que assumix el paper de Bandera i un altre que és el Cuiro.

El Bandera és el més important i és l'encarregat de recitar el vitol final en els actes. La seua indumentària és un vestit fosc i un barret, el qual llança al final de la festa i qui ho l'agafa obté entrades debades per al sopar final de les festes, en el qual se servix arròs al forn. Estes festes són molt interessants per als turistes perquè són molt intenses i per l'espectacularitat de la foguera i els parells.

  • Fira de Setembre. El segon cap de setmana de setembre se celebra la fira. Hi són destacables les paelles, els bous al carrer i la festa de disfresses.
  • Sant Vicent. Celebració molt arrelada i celebrada a l'antic barri de Sant Vicent (nucli antic). És una festa molt popular, antiga i humil que inclou xocolatades, cucanyes, repartiment de pa beneït i música (amb banda de música i colla de dolçainers). Destaca la pujada al pi, que planten al bell mig de la Plaça de la Presó.
  • Santa Creu. Són les festes tradicionals del poble de La Torre. Entre els actes s'inclou una cordà, la pujada al pi, xocolatades, processó, cucanyes, jocs tradicionals, un campionat de truc, balls, despertaes...
  • Altres festes. A Canals estan vives encara xicotetes festes "de carrer".

Gastronomia i cultura

modifica

La gastronomia canalina presenta l'olla, el putxero i l'arròs al forn com a plats forts; també hi ha el costum, molt arrelat, de les torrades de carn i embotit.

Tradicional cassola d'arròs al forn a Canals.

El mes d'abril el Club Atletisme Canals organitza la Mitja Marató Canals, una de les més antigues del País, ja que l'any 1985 va celebrar la seua primera edició.

Dintre de l'àmbit de la cultura cal destacar la tasca que realitza l'Associació Musical Canalense amb el manteniment d'una Escola d'Educands (Escola de Música Joaquín Sellés) i una Banda de Música.

Altres associacions culturals són el Grup de Danses "Canyamars", el Grup de Dases "Pensat i Fet", el Grup de Pols i Pua "La Pua", la Colla De Dolçainers i Tabaleters i la Unió Musical "Santa Cecília".

Canalins i canalines destacats

modifica
  1. També s'hi van presentar Unió de Ciutadans Independents (299 vots, 4,26%) i Esquerra Unida del País Valencià (145 vots, 2,07%). No s'hi van tornar a presentar Canals en Moviment (2019: 2 regidors) ni Ciutadans (2019: 2 regidors).
  2. GdC són les sigles de Gent de Canals.

Referències

modifica
  1. Pareja i Primo, Lluís. Canals Ilustrada: historia de las personas venerables y Varones Ilustres que han avido naturales de la Universidad de Canals en el Reyno de Valencia (en castellà), 1728, p. 1. 
  2. 2,0 2,1 G. Llagües, Jośe Luis. «Nacho Mira es investido como nuevo alcalde de Canals». Levante-EMV, 17-06-2023 [Consulta: 18 juny 2023].
  3. «Canals. Dades electorals detallades de les Eleccions Locals 2023». Argos. Generalitat Valenciana. [Consulta: 18 juny 2023].
  4. Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Canals. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 30 juliol 2017].
  5. Vila Moreno, Alfonso. Diccionario enciclopédico básico de Canals. Canals: Ajuntament de Canals, 2007. ISBN 978-84-922693-5-8 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  6. Juan, Cristian; Gómez, Laura. Canals en la memòria. [Canals]: Ajuntament de Canals, 2019 [Consulta: 7 juny 2019]. 
  7. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 514. ISBN 84-930048-0-4. 
  8. Simbor Roig, Vicent. La novel·la de la postguerra al País Valencià (1939-1972): entre la problemàtica llengua literària i el desfasament estètic, p. 54, 60 i 76. 
  9. Sanz, Ferran. «Canals retrà homenatge a la seua filla predilecta Na Rosario Ferrer Sancho» (en català). Diari La Veu, 30-03-2016. [Consulta: 31 maig 2019].

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canals