Obre el menú principal

Veo

pedania del municipi de l'Alcúdia de Veo

Veo és una pedania del municipi de l'Alcúdia de Veo (Plana Baixa) amb 57 habitants (2015). Se situa a l'esquerra del riu de Veo, aigua avall del cap del municipi, al vessant septentrional de la serra d'Espadà. El nucli està arrenglerat al nord de la carretera CV-223 (Coll d'Artana - Onda).

Infotaula de geografia políticaVeo
Vista parcial de Veo.JPG

Localització
 39° 55′ 07″ N, 0° 20′ 21″ O / 39.91858889°N,0.33907222°O / 39.91858889; -0.33907222
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa
Municipil'Alcúdia de Veo
Població
Gentilici veolí, veolina
Predomini lingüístic Valencià
Festa major Sant Antoni Abat al gener
Festes d'estiu (juliol)
Identificador descriptiu
Codi postal 12222
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Els orígens del poblament cal cercar-los en l'època musulmana, de la mateixa manera que ocorre en molts dels pobles del voltant. Pel que fa al topònim, cal dir que aquest no és de procedència àrab, cosa que podria significar l'existència d'un poblament anterior.[1] Malgrat tot, Madoz la considerà una població "moderna", fundada al segle XVIII, cosa completament errònia.

En 1535, després de la revolta morisca de la Serra d'Espadà que havia tingut lloc 1526, començà la conversió forçada de tots els habitants del poble. Com assenyala Benítez, per a tal fi es va disposar la creació d'una parròquia a l'Alcúdia de Veo de la qual dependrien les esglésies de Veo, Benitandús i Alfara, alqueria hui dia desapareguda.

Poc abans de l'expulsió dels moriscos, l'any 1602 comptava amb 41 focs. Repoblada amb cristians, el 1765 tenia 50 veïns distribuïts a 48 habitatges, segons el registre del comptador major i procurador general del duc de Medinaceli i de Sogorb i marqués de Dénia recollit per Grau i Romero. A les acaballes d'eixe segle, Cavanilles comptà 57 veïns. Ascendiren a mitjan segle XIX fins als 93, fent la suma amb els de Benitandús, i tot resultant 402 habitants.

LlenguaModifica

La llengua pròpia dels veolins i de les veolines és el valencià. Tanmateix, al cap del municipi, a l'Alcúdia de Veo, es parla el castellà.

Tot i la proximitat dels dos nuclis, també contrasten els cognoms que hi predominen a un indret i a l'altre. Així doncs, a Veo abunden els llinatges Ballester, Pallarés o Ortells, mentre que a l'Alcúdia de Veo són més comuns Molina, Villalba o Morón.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015
62 58 53 56 55 57 61 65 60 57 57 58 58 58 57 57

Llocs d'interésModifica

  •  
    Veo vist des del camí d'Aín
    Església de la Mare de Déu de l'Assumpció. És d'estil barroc desornamentat i consta només d'una nau amb capelles laterals. Forma part de l'Arxiprestrat d'Onda i del Bisbat de Sogorb-Castelló. Depèn de l'església de l'Alcúdia de Veo, administrada pel retor de la de Tales.
  • Calvari. Situat a la banda de dalt del poble. Del segle XIX.
  • Font de la Pistola. Ubicada a la vora del riu de Veo, a prop del camí d'Aín.
  • GR-36. Sender de llarg recorregut que travessa la serra d'Espadà des de La Vilavella fins a Montanejos. Sense arribar a entrar a Veo, passa pel sud del poble. En aquest tram uneix els nuclis d'Aín i de l'Alcúdia de Veo.

FestesModifica

  • Sant Antoni Abat. Se celebren el cap de setmana anterior al 17 de gener i en elles es programen sopars populars, música i Bous al carrer.
  • Mare de Déu dels Desemparats. Es commemora el segon diumenge de maig. Els veolins porten la imatge d'aquesta Verge des de l'església del poble fins a la de Benitandús, d'on és la titular. Allà se celebra una missa i, en acabar, es fa una breu processó pel llogaret.
  • Festes d'estiu. Tenen lloc el darrer cap de setmana de juliol.

NotesModifica

  1. «Sobre el nom de l'Alcúdia de Veo» (en valencià). [Consulta: 1r abril 2016].

BibliografiaModifica

  • BENÍTEZ, Rafael (1994). Las parroquias de moriscos en los territorios valencianos de la diócesis de Tortosa. A MARTÍNEZ, Enrique i SUÁREZ, Vicente (ed.) Iglesia y sociedad en el Antiguo Régimen (p. 111-127). Las Palmas: Universidad de las Palmas de Gran Canaria.
  • CAVANILLES, Antonio Josep (1797). Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia. Volum II. Madrid: Impremta Reial.
  • GRAU, Antoni i ROMERO, Joan (ed.) (2005). Visita senyorial a l'Estat de Sogorb (1715) i al marquesat de Dénia (1766). València: Universitat de València.
  • INE. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional a 1 de enero: Veo. Disponible en línia a: http://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaRapida&subaccion=&numPag=0&ordenAnios=ASC&nombrePoblacion=veo&botonBusquedaRapida=Consultar+selección Consulta: 1 d'abril de 2016.
  • MADOZ, Pascual (1849). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Volum XV. Madrid.

Coord.: 39° 55′ 6.92″ N, 0° 20′ 20.66″ O / 39.9185889°N,0.3390722°O / 39.9185889; -0.3390722