Obre el menú principal

Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Infotaula de geografia políticaArtana
Escut d'Artana
Escut d'Artana
Artana nevada.jpg
Vista aèria d'Artana

Localització
Localització d'Artana respecte del País Valencià.png
 39° 53′ 28″ N, 0° 15′ 28″ O / 39.8911264°N,0.2576603°O / 39.8911264; -0.2576603
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarcaPlana Baixa

Capital Artana
Població
Total 1.958 (2018)
• Densitat 53,94 hab/km²
Gentilici Artanenc, artanenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 36,3 km²
Altitud 261 m
Limita amb
Partit judicial Nules
Història i celebracions
Patrocini Joan Baptista
Dia de mercat Divendres
Festa major Darreries d'octubre i principis de setembre
Organització política
• Alcalde Enrique Vilar Villalba
Identificador descriptiu
Codi postal 12527
Fus horari
Codi de municipi INE 12016
Codi ARGOS de municipis 12016
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Limita amb Onda, Betxí, Nules, la Vall d'Uixó, Alfondeguilla, Eslida, l'Alcúdia de Veo i Tales.

GeografiaModifica

La Vall d'Artana és un espai emmarcat per les muntanyes de la Serra d'Espadà.

Al nord-est estan les llomes de roques grises calcàries amb parets de pedra seca per a retenir la terra on en altre temps es conreava i que ara es troben envaïdes per pins blancs i en menor proporció d'alzines. Al sud les muntanyes que formen el nucli de la Serra, amb altures que sobrepassen els 700 metres dintre del terme, superant els 1.000 metres un poc més a l'oest, estan formades per roques arenísques triàsiques de color negre-vermellós que contrasten amb els frondosos boscos de pins pinyers i sureres que la poblen.

HistòriaModifica

Els primers vestigis de població els trobem en les restes trobades que daten del mesolític. Són útils que es diferencien de les restes d'altres llocs per ser una indústria bastant tosca i amb un gran percentatge de materials autòctons, cosa que fa pensar en una cultura molt més arcaica per l'aïllament de la vall.

El neolític, el bronze, així com els ibers i els romans també estan representats per diverses restes trobades, però sobretot van ser els àrabs els que van deixar un senyal cultural més gran. Els poblats i restes de ferro localitzats en la Solana, l'Artiga, muntanya de la Pineda, el Racó, Aigüesvives, la Marjaleta, Canals, etc., demostren el grau de població i l'activitat econòmica d'aquella gent.

Després de 1242, data de la conquesta per Jaume I, el rei va fer donació del lloc a Guillem Romeu i es va mantenir com a petit senyoriu durant l'època medieval, conservant la població musulmana sotmesa al feudalisme dins de la baronia d'Artana.

En el segle XV va passar a formar part del patrimoni de la família Tou, senyors de Borriol i de Sollana, i en el segle XVI fon incorporada al ducat de Vilafermosa. En 1609 va tindre lloc l'expulsió dels moriscs i la població fon repoblada per cristians pocs anys després, el 1611. En el segle XVIII el senyor d'Artana era el duc José Gurrea d'Aragó.

DemografiaModifica

En 1646 tenia uns 300 habitants; el 1910 la seua població va arribar a ser de 2.926 habitants.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012
2.017 1.899 1.943 1.909 1.869 1.840 1.770 1.851 1.803 1.857 1.937 1.974

EconomiaModifica

L'economia d'Artana és bàsicament agrària, on destaca tradicionalment la producció d'oli i, actualment, el cultiu de la taronja.

AdministracióModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Benjamín Villalba Caraquitena UCD 19/04/1979
1983 - 1987 Pascual Vilar Sales AP 28/05/1983
1987 - 1991 Víctor Esteve Pla PSPV 30/06/1987
1991 - 1995 Víctor Esteve Pla PSPV 15/06/1991
1995 - 1999 Maria Teresa Lara Chesa PP 17/06/1995
1999 - 2003 Enrique Vilar Villalba PP 03/07/1999
2003 - 2007 Enrique Vilar Villalba PP 14/06/2003
2007 - 2011 Enrique Vilar Villalba PP 16/06/2007
2011 - 2015 Enrique Vilar Villalba PP 11/06/2011
2015 - 2019 Enrique Vilar Villalba PP 13/06/2015
Des del 2019 n/d n/d 15/06/2019

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

Monuments civilsModifica

  • Nucli urbà. En algunes vivendes es poden contemplar façanes d'estil modernista i popular, així com retaules d'escenes sagrades dibuixades sobre rajoles col·locades en alguns punts del poble. És recomanable visitar l'església i el centre històric, de carrers estrets i capritxosos, i el conjunt religiós del Calvari que corona el municipi. Des d'allà es pot fruir d'una bella vista panoràmica del terme.
  • Castell. Restes d'un castell medieval, a alguns dels elements dels quals s'atribuïx antiguitat romana. Són visibles vestigis d'èpoques àrab i cristiana. Durant les guerres carlistes el castell va ser dinamitat.

Llocs d'interésModifica

  • Penyes Altes. Paratge de gran valor ambiental, amb impressionants penya-segats de basalt.
  • Cova del Tronc. Des de la boca de la cavitat es pot fruir d'una bella panoràmica de la Plana.
  • Corral de Xautena. Antic corral-cova ramader dels segles XVIII-XIX, d'alt valor mediambiental i de gran interés estètic i paisatgístic.
  • Mina de la Font de Ferro. És el complex miner més gran de la província de Castelló. Té una longitud de 5.684 m entre cavitats naturals, galeries artificials i altres també naturals però repicades per a fer-les més transitables i aptes per al treball. En total consta de 17 plantes. Hi ha consens que la mina és d'orige romà.
  • La Solana. Paratge on es troba la font del mateix nom, famosa per les seues aigües, situada a poc més de 1.000 metres, és embotellada en una planta pròxima.

Festes i celebracionsModifica

  • Crist del Calvari. Se celebra el primer diumenge després de Pasqua.
  • Sant Joan Baptista. Se celebren l'última setmana d'agost amb manifestacions culturals i esportives, balls, bous en el carrer.
  • Festes del Salvador. Se celebra la primera setmana d'octubre al llogaret de la Foia.
  • Festes de Santa Cristina: 23,24 i 25 de juliol. romiatge fins al santuarí del mateix nom, i fira.

Personatges célebresModifica

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artana