Aín

Aín és un municipi del País Valencià, el menys poblat i més alt de la comarca de la Plana Baixa

Aín

Escut d'armes
Església de Sant Miquel
Localització
39° 54′ 02″ N, 0° 20′ 28″ O
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	la Plana Baixa
Població humana
Població	130 (2023) (10,57 hab./km²)
Gentilici	aïnenca, aïnenc
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Espadà-Millars
Superfície	12,3 km²
Altitud	498 m
Limita amb	l'Alcúdia de Veo Xóvar Eslida Almedíxer Algímia d'Almonesir Assuévar
Partit judicial	Nules
Dades històriques
Patrocini	Ambròs de Milà
Dia de mercat	Dijous
Festa patronal	Del 7 al 10 de desembre
Organització política
• Alcalde	Ricardo Miró Ballester
Identificador descriptiu
Codi postal	12222
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12002
Codi ARGOS de municipis	12002
Lloc web	ajuntamentdain.es

Limita amb l'Alcúdia de Veo, Eslida, Assuévar i Almedíxer.

Geografia

Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltada d'una imponent massa vegetal, formada principalment per pins i sureres. Aín es troba al bell mig de la Serra d'Espadà, al vessant septentrional, prop del pic d'Espadà (1.039 m). Amb una orografia molt pronunciada, manté un clima temperat, tot i que durant els mesos de desembre i gener s'assolixen temperatures prou baixes.

Història

El topònim de la població ve de l'àrab i significa "indret d'aigües" o "ull". D'origen musulmà, fou conquerit el 1239 per Jaume I, qui mantingué la població musulmana sota la jurisdicció del cadí d'Eslida, com consta en la seua carta pobla del 1242. Després de pertànyer a la baronia de Xèrica (fins al 1369) i al ducat de Sogorb, el segle xvi passà a ser propietat de la Corona. El 1526, els moriscos d'Aín se sumaren a la sublevació de la serra d'Espadà, que fou sufocada per les tropes de Gaspar de Montsoriu. L'ocupació d'Aín i d'Artesa (llogaret d'Onda) va impedir, donada la seua situació estratègica, que s'estengués la revolta. El 1609, en conèixer-se el decret d'expulsió, els moriscos d'Aín es refugiaren de nou a la serra d'Espadà.

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2005	2006	2010	2011	2012
129	134	131	130	155	167	156	153	149	145	140	141	140

Economia

L'economia aïnenca es basa fonamentalment en l'agricultura, amb el conreu de l'ametller, oliveres i fruiters, com la poma i la cirera. Aín s'activa en estiu amb l'arribada de nombrosos estiuejants.

Política i govern

A les eleccions de 2015, Compromís va aconseguir la majoria absoluta a la corporació municipal (3 regidors) amb el 46,15% dels vots, mentre que el PSPV-PSOE va aconseguir dos regidors amb el 35,58% dels vots. El PP no va obtindre representació al consistori.

Alcaldia

Des del 2015 l'alcalde d'Aín és Javier Sorribes Gil de Compromís per Aín (Compromís).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Herminio Lengua Rochera	UCD	19/04/1979	--
1983–1987	Miguel Miravet Castelló	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Antonio García Moliner	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Antonio García Moliner	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Arturo María Sorribes	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Vicent Franch i Ferrer	Bloc	03/07/1999	--
2003–2007	Herminio Lengua Rochera	PSICV	14/06/2003	--
2007–2011	Ricardo Miró Ballester	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Ricardo Miró Ballester	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Javier Sorribes Gil	Compromís	13/06/2015	--
2019-2023	Javier Sorribes Gil	Compromís	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Monuments religiosos

• Església de Sant Miquel. Del segle xvii.

Es troba presidint el petit monticle sobre el qual s'assenta la població. L'edifici posseïx una torre de carreus i és d'una única nau amb columnes d'estil corinti. D'entre el seu patrimoni cap destacar un llenç de Sant Ambròs del segle xix. Possible mesquita àrab, al seu al voltant es van anar formant els carrers de la població.

• Ermita del Crist del Calvari. Del segle xvii.

Envoltada d'un important bosc de sureres i amb un paisatge envejable, esta senzilla ermita alberga en el seu interior la imatge del Crist, al com es dediquen les principals festes de la localitat.

La petita capella, a la qual s'accedix a través d'un passadís de xiprers, es troba envoltada per un petit mur emblanquinat albergant en el seu interior un atri amb tres arquejades del qual es desenvolupen les estacions del via-crucis.

Monuments civils

Nucli antic.

Castell de Benalí.

• Castell de Benalí: Del segle xiii, apareix a la part alta d'una muntanya, custodiat per pins eminents d'entre els quals sobresurt la torre de l'homenatge entre les restes que encara es conserven, encara que el seu estat és bastant ruïnós. D'origen àrab va ser conquistat per les tropes cristianes als musulmans en l'any 1238.

• Torre Àrab d'Aín: torre de l'Homenatge situada a les proximitats de les restes de l'antic castell. Es tractava d'una torre circular que hagué de formar part del sistema de vigilància i defensa del castell principal. El seu estat actual és de ruïna.

• Nucli antic: L'accidentat relleu del seu emplaçament, desplegat sobre les faldilles circumdants de la Penya Pastor, ha configurat la seua peculiaritat i identitat urbanística que encara conserva el recolliment, senzillesa i intimitat de la vida rural, amb escarpats i estrets carrers d'ascendència morisca, on sol i ombres juguen sobre l'emblanquinat de les cases.

Molí del Mig, també dit dels Blancos o de l'Arquet

• Safareig i molí: El safareig (llavador) ha sigut restaurat recentment per l'Ajuntament d'Aín. En el seu entorn pròxim es pot gaudir de les vistes sobre l'horta que oferix el mirador recentment habilitat sobre el salt de l'aigua de les restes d'un antic molí fariner propietat del Duc de Medinaceli. Safareig i molí, estan funcionalment units pel curs d'aigua que discorre per la séquia principal.

• Nevera: Del segle xix, el dipòsit és en l'entrada d'un petit barranc. La nevera és de planta circular, amb un diàmetre de 8 metres, la profunditat màxima actual és de 6 metres amb una capacitat teòrica de 300 m³. Els murs tenen més d'un metre d'ample. No presenten restes d'escala d'obra. El depòsit està molt tapat pel despreniment de les parets i la vegetació.
• Molins del barranc de la Caritat. En són quatre. El molí de Dalt, o de Guintza; el molí de la Llum, desaparegut; el molí del Mig, o dels Blancos, o de l'Arquet; i el molí de Baix, que tampoc s'ha conservat.

Llocs d'interés

Font de Sant Ambròs

• Font de Sant Ambròs. Es troba en un petit bosc d'oms vells i alts, que contrasta amb la densa verdor del teló de fons que els pins i sureres li conferixen. Al final del bosc d'oms, un ample arc alberga al seu interior la font que raja de la mateixa vessant de la muntanya als peus d'un petit retaule de ceràmica que reproduïx la imatge del sant que li dona nom.

• Barranc d'Almansor i la Font Calenta. Encara que l'origen del nom del barranc no està clar, sembla que es remunta al Cabdill Carbau, un moro d'Algar que el 1525 va liderar la revolta dels moriscs de la Serra d'Espadà, els quals li van posar el nom de Zelim Almansor. Este bell barranc destaca per la rica vegetació de ribera que l'envolta, caracteritzant-se per tupides formacions de sureres.

• Surera Monumental. Es tracta d'un arbre de port majestuós envellit i de gran importància botànica i ecològica. Compta amb uns 500 anys, una altura de 18 metres, diàmetre de copa de 18 metres i perímetre de 1.30 a 5.50 metres.

• Serra d'Espadà. Parc Natural.

Festes i celebracions

• Sant Antoni. Se celebra el dissabte més pròxim al 17 de gener. És típic la benedicció dels animals, els bunyols amb figues i la foguera popular a la plaça.

• Festes del Crist del Calvari. Se celebren entre el 15 i el 18 d'agost.

• Mercat a l'Antiga. Se celebra el primer cap de setmana d'agost. Es tracta d'una exposició, venda i degustació de tota classe de productes naturals, artesanals i tradicionals de la serra.

• Festes Patronals. En honor de Sant Ambròs (7 de desembre). Els actes festius i els menjars de germanor congreguen a tots els veïns del poble al voltant d'una gran foguera que s'encén a la plaça al llarg dels dos o tres dies que duren les festes.

Enllaços externs

• Ajuntament d'Aín
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco Gonzàlez, d'on s'ha extret informació amb el seu consentiment
• Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..