Assuévar

municipi del País Valencià

Assuévar (en castellà i oficialment, Azuébar) és un municipi valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància, a la província de Castelló.

Infotaula de geografia políticaAssuévar
Azuébar (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'Assuévar.svg
Assuévar, Alt Palància, País Valencià.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització d'Assuévar respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 50′ 03″ N, 0° 22′ 14″ O / 39.834166666667°N,0.37055555555556°O / 39.834166666667; -0.37055555555556Coord.: 39° 50′ 03″ N, 0° 22′ 14″ O / 39.834166666667°N,0.37055555555556°O / 39.834166666667; -0.37055555555556
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalAzuébar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total310 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat13,25 hab/km²
GentiliciAssuever, assuevera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície23,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud298 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
PatrociniMateu apòstol Modifica el valor a Wikidata
Dia de mercatDilluns
Festa patronalSant Mateu
Segona quinzena d'agost
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataGerardo Miravete Zorrilla Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12490 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12018 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12018 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webazuebar.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situada al bell cor de la serra d'Espadà, el paisatge natural a on es troba el terme l'ha convertit en una destinació habitual dels amants dels esports a l'aire lliure. Destaquen llocs com ara la Font de Sas, brollador de la famosa aigua d'Assuévar; així com els cims de la Penya Blanca (963 m); el Pico Bellota (959 m); el Carrascal (880 m). Assuévar acull també la Mosquera, probablement el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres; la Peña Asolá; la Peña Aujerá i las Carboneras. Limita amb Aín, Almedíxer, Xóvar i Soneixa.

HistòriaModifica

Els primers pobladors que deixaren petjada al terme ho feren en l'edat del bronze en la Peña Aujerá; també hi ha jaciments al Pico Bellota. Els romans deixaren una làpida que es conserva en la façana de l'església. L'origen de l'actual vila és àrab, el topònim podria estar relacionat amb el de la tribu africana Zuwawa. En el Llibre del Repartiment consta que en 1237 l'alqueria de Azueva és donada a Pere, arquebisbe de Narbona i en 1238 la vila i el castell al cavaller J. Gonçalvez d'Eredia. El 20 de març de 1365 Pere IV el Cerimoniós (1319-1387) perdona els moros d'Assuévar per la seua participació en la guerra junt amb els castellans i els atorga noves condicions de poblament.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica d'Assuévar
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2014
762 792 788 686 590 556 525 506 428 395 347 366 355 323

EconomiaModifica

L'economia és bàsicament agrícola. Hi destaquen les activitats relacionades amb la transformació de productes de la natura, com ara l'envasadora d'aigua de la Font de Sas i l'almàssera on s'elabora l'excel·lent oli de la serra d'Espadà.

AlcaldiaModifica

Des de 2019 l'alcaldessa d'Assuévar és Jéssica Miravete Bernat del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Matías Vilaplana Llorens UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 17/06/1995 --
1999–2003 Luis Navarro Murria PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 Fabián Molina Miravete PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Gerardo Miravete Zorrilla PP 16/06/2007 --
2011–2015 Gerardo Miravete Zorrilla PP 11/06/2011 --
2015–2019 Gerardo Miravete Zorrilla PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Jéssica Miravete Bernat PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

MonumentsModifica

  • Església de Sant Mateu. Fon construïda entre els segles XVII i XVIII. D'estil gòtic i estructura molt irregular, és un temple d'una nau amb capelles laterals entre contraforts. Pilars de capitell compost sostenen voltes d'aresta amb llunetes en la nau; el tercer tram està cobert amb cúpula cega sobre estuc i pintures murals de qualitat irregular. Cal destacar el rellotge de sol i la làpida romana amb inscripció incompleta.
  • Castell de la Vila d'Assuévar. Del segle xii. Encara que s'han trobat inscripcions romanes, l'origen d'Assuévar està en el seu castell musulmà i en l'expansió del municipi de Sogorb. El castell es troba hui dia en estat ruïnós, encara que conserva elements importants de les muralles, la part inferior de la torre major i restes d'altres torres i un aljub. Els seus elements constructius són de bona qualitat, entre els quals destaquen els carreus.
  • Forns de mercuri del barranc Bellota. Són un vestigi de la tradició minera de la població.

Llocs d'interésModifica

  • Els Posos. Riu subterrani dels més llargs que es coneixen.
  • Manantial de la font de Sas.
  • Paratge de La Mosquera. Lloc privilegiat de la serra d'Espadà, tal volta el millor bosc mediterrani del País Valencià on predominen les sureres.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes patronals. Se celebren durant la segona quinzena del mes d'agost en honor de Sant Mateu.
  • Sant Miquel. El 29 de setembre.

ImatgesModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Azuébar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externsModifica