Soneixa

Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.

Soneixa
Soneja (es)
Bandera de Soneixa Escut de Soneixa
Localització
39° 48′ 55″ N, 0° 25′ 52″ O
Estat	Espanya
Autonomia	País Valencià
Província	Castelló
Comarques	Alt Palància
Capital	Soneja
Població
Total	1.447 (2019)
• Densitat	49,73 hab/km²
Gentilici	Soneixí, soneixina
Predomini lingüístic	Castellà
Geografia
Superfície	29,1 km²
Altitud	263 m
Limita amb	Alfondeguilla Almedíxer Assuévar Castellnou Xóvar Sogorb Sot de Ferrer Algar de Palància Sagunt
Partit judicial	Sogorb
Dades històriques
Dia de mercat	Dimarts
Festa major	Crist de la Sang i Sant Miquel Del 20 al 30 de setembre
Organització política
• Alcalde	Benjamín Escriche Rivas
Identificador descriptiu
Codi postal	12480
Fus horari	UTC+01:00
Codi de municipi INE	12106
Codi ARGOS de municipis	12106
Altres
Lloc web	soneja.es…

Geografia

El terme municipal de Soneja està travessat pel riu Palància. La major part del terme està situada en la vall del riu que comença a eixamplar-se. Per això a pesar de trobar-se en els contraforts de la Serra d'Espadà no hi ha elevacions muntanyenques de rellevància. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 263 metres.

Accessos

La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autovia A-23, de Sagunt a Somport. el poble es troba a 50 km de València, 57 km de Castelló de la Plana, 23 km de Sagunt i 95 km de Terol. També té accés ferroviari a través de la línia de rodalia C-5 (Vegeu: Estació de Soneixa), que enllaça València i Caudiel, i mitjançant autobús des de Castelló i València.

Localitats limítrofes

Alfondeguilla, Almedíxer, Assuévar, Castellnou, Xóvar, Sogorb, Sot de Ferrer, Algar de Palància i Sagunt.

Història

L'emplaçament de població en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn de La Dehesa ha revelat assentaments humans de l'Epipaleolític, i els historiadors consideren que, ubicada al camí natural entre Sagunt i l'antiga Segobriga, totes dues aliades, es va haver d'establir un emplaçament romà, com ho demostra un castrum descobert en la Muntanya Gómez, limítrofa entre els termes municipals de Soneixa i Sot de Ferrer. D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps ibèrics i de la plena romanització en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per pensar que l'emplaçament on actualment es troba el nucli urbà de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a població, fins al segle x o xi.

Després de la conquesta del Regne de València per Jaume I, es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, així com pagar impostos als nous senyors cristians, pel que des de llavors s'anomenaren "mudèjars". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqüeducte medieval que encara avui compleix la seva funció. L'any 1260 el rei la va cedir, amb Assuévar, Mosquera i Pollinos, a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada el 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la qual va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle xv.

A partir especialment de la guerra de les Germanies, els mudèjars del Regne de València van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors "moriscos ". El 1534 es van crear noves parròquies en llocs habitats per moriscos, com va ser la de Soneixa, Assuévar i Xóvar, encara que va seguir unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curato.

El 8 de febrer de 1563 va tenir lloc el desarmament dels moriscos valencians, amb la confiscació a Soneixa de 27 espases, 5 punyals, 2 ballestes, 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga. L'any 1599 la parròquia de Soneixa, Assuévar i Xóvar es va convertir en curato, deslligant-se de l'església parroquial d'Almedíxer i s'aprovà la fundació d'una església parroquial en el lloc de Soneixa, per forçar la conversió real dels seus moriscos.

Després de l'expulsió del Regne de València de la població morisca, decretada 22 de setembre de 1609, Soneixa quedar convertit en un despoblat, ja que la totalitat dels habitants eren moriscos. El lloc va ser novament poblat per 39 famílies quan José Folch de Cardona els va atorgar -al costat de les 6 famílies arribades a Assuévar- la carta de població el 27 de novembre de 1609.

Encara que tenia una església anterior (construïda el 1633), el 5 d'octubre de 1751 es va iniciar la construcció de l'actuals església de Sant Miquel Arcàngel, acabant-se l'any 1768.

Durant la primera guerra carlina va patir diverses incursions de les forces carlistes, com va ser el saqueig i incendi causat el 1836 per Josep Miralles Marín el Serrador. Per aquest i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre 1839 i 1840.

Trenta anys més tard, entre 1861 i 1869, es desenvoluparen desarrollaron les tasques de delimitació i amollonament per a la completa separació dels termes municipals de Soneixa i Assuévar.

Ja en el segle xx, Soneixa va patir novament els rigors de la guerra civil i de la postguerra, ja que en els seus voltants va existir un camp de concentració que va albergar presoners republicans un cop va acabar la guerra (entre aquests presoners es va trobar el que seria posteriorment destacat dramaturg, Antonio Buero Vallejo).

Topònim

Pel que fa a la seua toponímia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nom Sonexa, atès que -segons dades facilitades pel que fos procurador del Comte de Cervelló- "en el sitio que hoy ocupa el Palacio había una Alquería con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaquí de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombría". La toponímia actual, però, proposa la tribu berber dels sanhaja (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya) com la hipotètica fundadora de l'aljama de Soneixa, que sorgiria al voltant del segle xi a la part alta del turó on actualment hi ha la plaça de l'església.

Demografia

Evolució demogràfica

1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	2000	2005	2007	2011
1.814	1.804	1.713	1.855	1.656	1.720	1.801	1.607	1.525	1.435	1.379	1.365	1.429	1.533

Economia

La seua economia es reparteix gairebé a parts iguales entre l'agricultura, la indústria i el sector serveis, encara que darrerament potser hi guanye terreny el sector industrial.

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Soneixa
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE		Benjamín Escriche Rivas	655	74,01%	7 (+1)
	Partit Popular		Ricardo Navarre Bon	216	24,41%	2 (-1)
	Vots en blanc			14	1,58%
Total vots vàlids i regidors				885	100 %	9
	Vots nuls			27	2,96%
Participació (vots vàlids més nuls)				912	78,28%**
Abstenció				253*	21,72%**
Total cens electoral				1.165*	100 %**
Alcalde: Benjamín Escriche Rivas (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV-PSOE)
Fonts: JEC, JEZ Sogorb, M. Interior, Periòdic Ara. (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes

Des de 2007 l'alcalde de Soneixa és Benjamín Escriche Rivas del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Ilidio Zorita Ballester	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Gerardo Soriano Piquer	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Emilio Ginés Rivas	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Emilio Ginés Rivas	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Emilio Ginés Rivas	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Emilio Ginés Rivas	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Emilio Ginés Rivas	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007–2011	Benjamín Escriche Rivas	PSPV-PSOE	16/06/2007	--
2011–2015	Benjamín Escriche Rivas	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015–2019	Benjamín Escriche Rivas	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
Des de 2019	Benjamín Escriche Rivas	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Fonts: Generalitat Valenciana

Monuments

Monuments religiosos

Campanar de l'església de Sant Miquel

• Església de Sant Miquel Arcàngel. Del segle xviii.

Acabada en 1766, encara que construïda entre 1751 i 1768, és d'estil neoclàssic, amb cor alt i capella de la comunió independent. A la dreta del creuer existeix una Verge dels Dolors d'Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i a la Verge del Rosari. El campanar és de base quadrada i escassa altura i remata la seva terrassa amb un templet. Com tantes altres potser està basada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues del país (l'altra és a Torrent, datada en 1250. l'edifici fou un dels primers projectes d'Antoni Gilabert, en col·laboració amb Felip Rubio.

• Ermita de Sant Francesc Xavier. Edifici d'interès arquitectònic. Beneïda l'any 1692, va complir funcions d'escola des del 1777 i fins als anys 60 del segle xx. La seva campana data de 1691.

• Ermita del Crist de la Providència o del Calvari. Està situada a la part alta del Parc Municipal (antic Calvari). Es va conèixer com "el Castell" en el passat, per la seva funció com a baluard defensiu durant la primera carlista.

Monuments civils

• Ajuntament. Del segle xix.
• Palau dels Ducs de Montellano
• Aqüeducte "El Arco". Interessant mostra de l'arquitectura hidràulica de l'època musulmana que encara hui condueix les aigües de la séquia mare, presa del riu Palància per al reg de l'horta.
• Cisterna. Aljub subterrani de finals del segle xvii o, amb major probabilitat, del segle xviii, que es nodria de les aigües de la séquia mare. El seu ús es va reduir considerablement després de l'arribada de l'aigua potable des de la deu del Minguet (Sogorb), el 1891, i que va proveir primerament a la font de Sant Joan. El seu ús com a magatzem sortidor d'aigua es va extingir a mitjan segle xx, quan l'aigua potable va arribar ja a l'interior dels habitatges.
• Restes de la muralla. Es va construir entre 1839 i 1840, amb motiu de les incursions carlistes a la localitat. Conserva encara part de les seues espitlleres defensives.

Llocs d'interés

Llacuna de la Dehesa.

• La Dehesa. Paratge Natural Municipal. Per la seua importància mediambiental va ser declarat paratge natural municipal el 2002 per la Generalitat Valenciana, si bé la declaració va ser anul·lada a 2008 i tornat a declarar aquest mateix any. El paratge compta amb un Centre d'Interpretació situat al km 1 de la carretera CV-230, Soneixa-Borriana.

• Museu del Guix. Es va inaugurar el 12 d'abril de 2008, i està situat al número 11 de la cèntrica plaça del Mesón, sota els fonaments de l'església de Sant Miquel Arcàngel.

• Àrea recreativa "Las Fuentes". Zona arbrada i amb taules i paellers, situada a la sortida del casc urbà, al costat de la ribera del riu Palància. Al costat hi ha l'aqüeducte "El Arco".

• Àrea recreativa "El Rodeno". Petita zona de descans, poblada de pinedes, al paratge natural municipal "La Dehesa".

• Via verda d'Ojos Negros.

• Llavador Noyanta. Originari de mitjans del segle xix. El seu nom es deu al fet que no era necessari dur-se el yantar quan s'anava a fer la bugada, ja que estava pròxim al poble.

• Llavador de la Mirla. Aquest safareig data de l'any 1952, quan va substituir un anterior de 1923 que estava sobre la séquia que transitava l'antiga plaça del Pou i actual plaça de la Mirla.

Gastronomia

Vegeu també: Gastronomia de l'Alt Palància

La gastronomia de Soneja és molt similar a la de la resta de la comarca de l'Alt Palància, en la qual està enclavada, i és un dels aspectes més destacables del seu patrimoni cultural. Aquesta, de transició entre la valenciana i aragonesa, es basa en la tradició mediterrània de les terres d'interior. És una cuina senzilla, basada en la qualitat de les matèries primeres, amb les quals s'elaboren embotits, un excel·lent oli d'oliva, o fruites i hortalisses de l'horta. Entre els plats de la cuina soneixera cal destacar l'"olla", en les seues tres variants (de dejuni, amb cap de porc i de col), i l'arròs al forn.

La seua rebosteria està representada pels "coquitos", els "cocotes" (empanades de tomaca), les coques de tomaca, la coca de "mollas", les "orilletas", els pastissos de Nadal (moniato i cabell d'àngel), els "rosigones", els mantecados, les torrades d'ametlla, els rotllos d'anís o vi, les coques de poma i les "margaritas" (magdalenes).

Festes i celebracions

• Festes patronals. Se celebren a l'últim cap de setmana de setembre, en honor del Crist de la Sang i Sant Miquel Arcàngel. En elles destaquen, a més dels actes litúgics, una més que centenària Cavalcada, el ball de mantons de Manila, la presentació de la Reina de les Festes, l'homenatge a la Tercera Edat, el Gran Fons (cursa a peu amb un recorregut semiurbà de 15 km.), així com nombroses activitats lúdiques i festives.
• Festa de Sant Antoni. Del 17 al 20 de gener. El dia 17 de gener se celebra la festa, tot i que les festes es realitzen durant el cap de setmana més proper. Aquests inclouen la benedicció d'animals sota la imatge de sant en el carrer Llarg, actes taurins i un rostit de sardines a la foguera a la nit.
• Festa de Sant Maties. L'1 de febrer. Se celebra l'últim cap de setmana de febrer per commemorar el trasllat del Santíssim Sagrament al nou temple parroquial (ocorregut l'any 1766) i la seua consagració (el 1966). La vigília se celebren vaquetes, bou embolat i revetlla.
• Setmana taurina. Té lloc entre l'últim cap de setmana de juliol i la primera setmana d'agost. Se celebra el Rock & Bulls, vaquetes, bous embolats, discomòbils i revetlles.
• Jornades Culturals. A la segona quinzena de juliol. S'organitzen nombroses activitats de caràcter cultural: música, teatre, exposicions, conferències, etc.

Soneixins destacats

• Adolfo Gil y Morte: catedràtic de Fisiologia, investigador dels processos tuberculosos i diputat republicà.

Bibliografia

• Aguilar Serrat, Francisco de Asís (1975). Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis. Parte primera. Segorbe (Castellón): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe.
• Iquino Parra, Félix (1982). Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe. ISBN 84-7231-680-7.
• Palomar Macián, Vicente (1984). «El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos». Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1 (gener-març), p. 9–18.
• Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). «Diagnóstico territorial planificación estratégica de la villa de Soneja» [CD]. En Joan Noguera Tur, Mª Dolores Pitarch Garrido y Javier Esparcia Pérez (Coord.). Gestión y promoción del desarrollo local. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-7616-4.
• Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneixa (Castelló): Ajuntament de Soneixa. ISBN 978-84-606-4960-1.
• Sarthou Carreres, Carlos (1913). Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. Tom IV. Barcelona: Alberto Martín Editor.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soneixa

• Web oficial
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.