Soneixa
Soneixa (en castellà i oficialment, Soneja) és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Alt Palància.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
Soneja (es) ![]() | |||||
|
|||||
![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | País Valencià | ||||
Província | Castelló | ||||
Comarques | Alt Palància ![]() | ||||
Capital | Soneja ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 1.456 (2020) ![]() | ||||
• Densitat | 50,03 hab/km² | ||||
Gentilici | Soneixí, soneixina ![]() | ||||
Predomini lingüístic | Castellà | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 29,1 km² ![]() | ||||
Altitud | 263 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Partit judicial | Sogorb | ||||
Dades històriques | |||||
Dia de mercat | Dimarts | ||||
Festa patronal | Crist de la Sang i Sant Miquel Del 20 al 30 de setembre | ||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Benjamín Escriche Rivas ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 12480 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi de municipi INE | 12106 ![]() | ||||
Codi ARGOS de municipis | 12106 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | soneja.es… ![]() |
GeografiaModifica
El terme municipal de Soneja està travessat pel riu Palància. La major part del terme està situada en la vall del riu que comença a eixamplar-se. Per això a pesar de trobar-se en els contraforts de la Serra d'Espadà no hi ha elevacions muntanyenques de rellevància. El nucli urbà es troba molt proper al curs fluvial a una altitud de 263 metres.
AccessosModifica
La manera més senzilla d'arribar és a través de l'autovia A-23, de Sagunt a Somport. el poble es troba a 50 km de València, 57 km de Castelló de la Plana, 23 km de Sagunt i 95 km de Terol. També té accés ferroviari a través de la línia de rodalia C-5 (Vegeu: Estació de Soneixa), que enllaça València i Caudiel, i mitjançant autobús des de Castelló i València.
Localitats limítrofesModifica
Alfondeguilla, Almedíxer, Assuévar, Castellnou, Xóvar, Sogorb, Sot de Ferrer, Algar de Palància i Sagunt.
HistòriaModifica
L'emplaçament de població en terres soneixines s'ha datat des de molt antic. L'entorn de La Dehesa ha revelat assentaments humans de l'Epipaleolític,[1] i els historiadors consideren que, ubicada al camí natural entre Sagunt i l'antiga Segobriga, totes dues aliades, es va haver d'establir un emplaçament romà, com ho demostra un castrum descobert en la Muntanya Gómez, limítrofa entre els termes municipals de Soneixa i Sot de Ferrer. D'altra banda, s'han trobat restes de finals dels temps ibèrics i de la plena romanització en diversos punts del territori, encara que hi ha raons per pensar que l'emplaçament on actualment es troba el nucli urbà de Soneixa no es podria considerar com a tal, com a població, fins al segle x o xi.
Després de la conquesta del Regne de València per Jaume I, es permeté als seus pobladors musulmans continuar vivint i conservar les seues creences i tradicions, així com pagar impostos als nous senyors cristians, pel que des de llavors s'anomenaren "mudèjars". Es conserva, probablement dels segles immediatament posteriors, un aqüeducte medieval que encara avui compleix la seva funció. L'any 1260 el rei la va cedir, amb Assuévar, Mosquera i Pollinos, a Simó Pérez d'Arenós, a la família del qual va ser confirmada el 1330 per Alfons IV (1299-1336), i a la qual va pertànyer fins que es va unir per matrimoni als Folch de Cardona a mitjan segle xv.
A partir especialment de la guerra de les Germanies, els mudèjars del Regne de València van ser obligats a convertir-se al cristianisme, anomenats a partir de llavors "moriscos ". El 1534 es van crear noves parròquies en llocs habitats per moriscos, com va ser la de Soneixa, Assuévar i Xóvar,[2] encara que va seguir unida a l'església parroquial d'Almedíxer i el seu curato.
El 8 de febrer de 1563 va tenir lloc el desarmament dels moriscos valencians, amb la confiscació a Soneixa de 27 espases, 5 punyals, 2 ballestes, 1 rodela, 3 broquers, 3 cervellera i 1 daga.[3] L'any 1599 la parròquia de Soneixa, Assuévar i Xóvar es va convertir en curato, deslligant-se de l'església parroquial d'Almedíxer i s'aprovà la fundació d'una església parroquial en el lloc de Soneixa, per forçar la conversió real dels seus moriscos.[4]
Després de l'expulsió del Regne de València de la població morisca, decretada 22 de setembre de 1609, Soneixa quedar convertit en un despoblat, ja que la totalitat dels habitants eren moriscos. El lloc va ser novament poblat per 39 famílies quan José Folch de Cardona els va atorgar -al costat de les 6 famílies arribades a Assuévar- la carta de població el 27 de novembre de 1609.[5]
Encara que tenia una església anterior (construïda el 1633), el 5 d'octubre de 1751 es va iniciar la construcció de l'actuals església de Sant Miquel Arcàngel, acabant-se l'any 1768.[6]
Durant la primera guerra carlina va patir diverses incursions de les forces carlistes, com va ser el saqueig i incendi causat el 1836 per Josep Miralles Marín el Serrador.[7] Per aquest i altres motius, la vila es va fortificar amb tres recintes emmurallats entre 1839 i 1840.
Trenta anys més tard, entre 1861 i 1869, es desenvoluparen desarrollaron les tasques de delimitació i amollonament per a la completa separació dels termes municipals de Soneixa i Assuévar.[8]
Ja en el segle xx, Soneixa va patir novament els rigors de la guerra civil i de la postguerra, ja que en els seus voltants va existir un camp de concentració que va albergar presoners republicans un cop va acabar la guerra (entre aquests presoners es va trobar el que seria posteriorment destacat dramaturg, Antonio Buero Vallejo).
TopònimModifica
Pel que fa a la seua toponímia, tradicionalment s'ha pensat que el seu nom podria derivar del nom Sonexa, atès que -segons dades facilitades pel que fos procurador del Comte de Cervelló- "en el sitio que hoy ocupa el Palacio había una Alquería con su correspondiente torre, habitada por un moro llamado Sonexa; alfaquí de un grupo de moros establecidos en lo que hoy es la calle de la Hombría".[9] La toponímia actual, però, proposa la tribu berber dels sanhaja (Sanhâga, Sinhaja, Sinhaya) com la hipotètica fundadora de l'aljama de Soneixa, que sorgiria al voltant del segle xi a la part alta del turó on actualment hi ha la plaça de l'església.[10]
DemografiaModifica
1900 | 1910 | 1920 | 1930 | 1940 | 1950 | 1960 | 1970 | 1981 | 1991 | 2000 | 2005 | 2007 | 2011 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1.814 | 1.804 | 1.713 | 1.855 | 1.656 | 1.720 | 1.801 | 1.607 | 1.525 | 1.435 | 1.379 | 1.365 | 1.429 | 1.533 |
EconomiaModifica
La seua economia es reparteix gairebé a parts iguales entre l'agricultura, la indústria i el sector serveis, encara que darrerament potser hi guanye terreny el sector industrial.
Política i governModifica
Composició de la Corporació MunicipalModifica
El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).
Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | |||
Partit Socialista del País Valencià-PSOE | Benjamín Escriche Rivas | 655 | 74,01% | 7 ( +1) | ||
Partit Popular | Ricardo Navarre Bon | 216 | 24,41% | 2 ( -1) | ||
Vots en blanc | 14 | 1,58% | ||||
Total vots vàlids i regidors | 885 | 100 % | 9 | |||
Vots nuls | 27 | 2,96% | ||||
Participació (vots vàlids més nuls) | 912 | 78,28%** | ||||
Abstenció | 253* | 21,72%** | ||||
Total cens electoral | 1.165* | 100 %** | ||||
Alcalde: Benjamín Escriche Rivas (PSPV-PSOE) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (7 vots de PSPV-PSOE[11]) | ||||||
Fonts: JEC,[12] JEZ Sogorb,[13] M. Interior,[14] Periòdic Ara.[15] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.) |
AlcaldesModifica
Des de 2007 l'alcalde de Soneixa és Benjamín Escriche Rivas del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).
Període | Alcalde o alcaldessa | Partit polític | Data de possessió | Observacions |
---|---|---|---|---|
1979–1983 | Ilidio Zorita Ballester | PSPV-PSOE | 19/04/1979 | -- |
1983–1987 | Gerardo Soriano Piquer | PSPV-PSOE | 28/05/1983 | -- |
1987–1991 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 30/06/1987 | -- |
1991–1995 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 15/06/1991 | -- |
1995–1999 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 17/06/1995 | -- |
1999–2003 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 03/07/1999 | -- |
2003–2007 | Emilio Ginés Rivas | PSPV-PSOE | 14/06/2003 | -- |
2007–2011 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 16/06/2007 | -- |
2011–2015 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 11/06/2011 | -- |
2015–2019 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 13/06/2015 | -- |
Des de 2019 | Benjamín Escriche Rivas | PSPV-PSOE | 15/06/2019 | -- |
Fonts: Generalitat Valenciana[16] |
MonumentsModifica
Monuments religiososModifica
- Església de Sant Miquel Arcàngel. Del segle xviii.
Acabada en 1766, encara que construïda entre 1751 i 1768, és d'estil neoclàssic, amb cor alt i capella de la comunió independent. A la dreta del creuer existeix una Verge dels Dolors d'Esteve Bonet i dues imatges representant a Santa Rosa i a la Verge del Rosari. El campanar és de base quadrada i escassa altura i remata la seva terrassa amb un templet. Com tantes altres potser està basada sobre els fonaments de la mesquita. Allotja una de les dues campanes més antigues del país (l'altra és a Torrent, datada en 1250. l'edifici fou un dels primers projectes d'Antoni Gilabert, en col·laboració amb Felip Rubio.
- Ermita de Sant Francesc Xavier. Edifici d'interès arquitectònic. Beneïda l'any 1692, va complir funcions d'escola des del 1777 i fins als anys 60 del segle xx. La seva campana data de 1691.
- Ermita del Crist de la Providència o del Calvari. Està situada a la part alta del Parc Municipal (antic Calvari). Es va conèixer com "el Castell" en el passat, per la seva funció com a baluard defensiu durant la primera carlista.[17]
Monuments civilsModifica
- Ajuntament. Del segle xix.
- Palau dels Ducs de Montellano
- Aqüeducte "El Arco". Interessant mostra de l'arquitectura hidràulica de l'època musulmana que encara hui condueix les aigües de la séquia mare, presa del riu Palància per al reg de l'horta.
- Cisterna. Aljub subterrani de finals del segle xvii o, amb major probabilitat, del segle xviii, que es nodria de les aigües de la séquia mare. El seu ús es va reduir considerablement després de l'arribada de l'aigua potable des de la deu del Minguet (Sogorb), el 1891, i que va proveir primerament a la font de Sant Joan.[18] El seu ús com a magatzem sortidor d'aigua es va extingir a mitjan segle xx, quan l'aigua potable va arribar ja a l'interior dels habitatges.
- Restes de la muralla. Es va construir entre 1839 i 1840, amb motiu de les incursions carlistes a la localitat. Conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[19]
Llocs d'interésModifica
- La Dehesa. Paratge Natural Municipal. Per la seua importància mediambiental va ser declarat paratge natural municipal el 2002 per la Generalitat Valenciana, si bé la declaració va ser anul·lada a 2008 i tornat a declarar aquest mateix any. El paratge compta amb un Centre d'Interpretació situat al km 1 de la carretera CV-230, Soneixa-Borriana.
- Museu del Guix. Es va inaugurar el 12 d'abril de 2008, i està situat al número 11 de la cèntrica plaça del Mesón, sota els fonaments de l'església de Sant Miquel Arcàngel.
- Àrea recreativa "Las Fuentes". Zona arbrada i amb taules i paellers, situada a la sortida del casc urbà, al costat de la ribera del riu Palància. Al costat hi ha l'aqüeducte "El Arco".
- Àrea recreativa "El Rodeno". Petita zona de descans, poblada de pinedes, al paratge natural municipal "La Dehesa".
- Llavador Noyanta. Originari de mitjans del segle xix. El seu nom es deu al fet que no era necessari dur-se el yantar quan s'anava a fer la bugada, ja que estava pròxim al poble.
GastronomiaModifica
- Vegeu també: Gastronomia de l'Alt Palància
La gastronomia de Soneja és molt similar a la de la resta de la comarca de l'Alt Palància, en la qual està enclavada, i és un dels aspectes més destacables del seu patrimoni cultural. Aquesta, de transició entre la valenciana i aragonesa, es basa en la tradició mediterrània de les terres d'interior. És una cuina senzilla, basada en la qualitat de les matèries primeres, amb les quals s'elaboren embotits, un excel·lent oli d'oliva, o fruites i hortalisses de l'horta. Entre els plats de la cuina soneixera cal destacar l'"olla", en les seues tres variants (de dejuni, amb cap de porc i de col), i l'arròs al forn.
La seua rebosteria està representada pels "coquitos", els "cocotes" (empanades de tomaca), les coques de tomaca, la coca de "mollas", les "orilletas", els pastissos de Nadal (moniato i cabell d'àngel), els "rosigones", els mantecados, les torrades d'ametlla, els rotllos d'anís o vi, les coques de poma i les "margaritas" (magdalenes).
Festes i celebracionsModifica
- Festes patronals. Se celebren a l'últim cap de setmana de setembre, en honor del Crist de la Sang i Sant Miquel Arcàngel. En elles destaquen, a més dels actes litúgics, una més que centenària Cavalcada, el ball de mantons de Manila, la presentació de la Reina de les Festes, l'homenatge a la Tercera Edat, el Gran Fons (cursa a peu amb un recorregut semiurbà de 15 km.), així com nombroses activitats lúdiques i festives.
- Festa de Sant Antoni. Del 17 al 20 de gener. El dia 17 de gener se celebra la festa, tot i que les festes es realitzen durant el cap de setmana més proper. Aquests inclouen la benedicció d'animals sota la imatge de sant en el carrer Llarg, actes taurins i un rostit de sardines a la foguera a la nit.
- Festa de Sant Maties. L'1 de febrer. Se celebra l'últim cap de setmana de febrer per commemorar el trasllat del Santíssim Sagrament al nou temple parroquial (ocorregut l'any 1766) i la seua consagració (el 1966). La vigília se celebren vaquetes, bou embolat i revetlla.
- Setmana taurina. Té lloc entre l'últim cap de setmana de juliol i la primera setmana d'agost. Se celebra el Rock & Bulls, vaquetes, bous embolats, discomòbils i revetlles.
- Jornades Culturals. A la segona quinzena de juliol. S'organitzen nombroses activitats de caràcter cultural: música, teatre, exposicions, conferències, etc.
Soneixins destacatsModifica
- Adolfo Gil y Morte: catedràtic de Fisiologia, investigador dels processos tuberculosos i diputat republicà.
ReferènciesModifica
- ↑ «El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos». Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1, gener-març 1984, pàg. 9–18.
- ↑ Aguilar Serrat, Francisco de Asís. Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis. Parte primera. Segorbe (Castellón): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe, 1975, p. 222–224.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 39-40.
- ↑ Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 21.
- ↑ Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 113-117.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180.
- ↑ Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 145.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 18.
- ↑ Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel. La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneja (Castellón): Ayuntamiento de Soneja, 2009, p. 17.
- ↑ Perpiñá Carramiñana, Carlos (secretari-interventor). «Acta de constitución del Ayuntamiento», 15-06-2019.
- ↑ Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.162 [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 13. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Soneixa», 26-05-2019. [Consulta: 25 juliol 2019].
- ↑ Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Soneja. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].
- ↑ Sarthou Carreres, Carlos. Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. Barcelona: Alberto Martín Editor, 1913, p. 938.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 227-235.
- ↑ Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183.
BibliografiaModifica
- Aguilar Serrat, Francisco de Asís (1975). Noticias de Segorbe y de su obispado por un sacerdote de la diócesis. Parte primera. Segorbe (Castellón): Publicaciones de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Segorbe.
- Iquino Parra, Félix (1982). Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe. ISBN 84-7231-680-7.
- Palomar Macián, Vicente (1984). «El poblamiento prehistórico del Alto Palancia: Estado actual de nuestros conocimientos». Boletín del Centro de Estudios del Alto Palancia, 1 (gener-març), p. 9–18.
- Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). «Diagnóstico territorial planificación estratégica de la villa de Soneja» [CD]. En Joan Noguera Tur, Mª Dolores Pitarch Garrido y Javier Esparcia Pérez (Coord.). Gestión y promoción del desarrollo local. València: Publicacions de la Universitat de València. ISBN 978-84-370-7616-4.
- Rodríguez Rodríguez, Miguel Ángel (2009). La carta puebla de Soneja y Azuébar. Estudio preliminar y edición. Soneixa (Castelló): Ajuntament de Soneixa. ISBN 978-84-606-4960-1.
- Sarthou Carreres, Carlos (1913). Geografía general del reino de Valencia. Provincia de Castellón. Tom IV. Barcelona: Alberto Martín Editor.
Enllaços externsModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Soneixa |
- Web oficial
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine..
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine..