Xóvar

municipi del País Valencià

Xóvar[1] (en castellà i oficialment, Chóvar) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaXóvar
Chóvar (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
VGeneral Chóvar.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Xòvar respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 15″ O / 39.8511°N,0.3207°O / 39.8511; -0.3207Coord.: 39° 51′ 04″ N, 0° 19′ 15″ O / 39.8511°N,0.3207°O / 39.8511; -0.3207
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalChóvar Modifica el valor a Wikidata
Població
Total288 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat15,73 hab/km²
GentiliciXover, xovera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície18,31 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud415 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDijous i diumenge
Festa patronalVerge del Roser i Crist de l'Agonia
Maig
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Ángel Beltrán Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12499 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12056 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12056 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webchovar.es… Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Aín, Alfondeguilla, Assuévar, Eslida i Soneixa.

GeografiaModifica

La població es troba en el Parc natural de la Serra d'Espadà, per això, encara que el nucli urbà no té una altitud elevada (només 415 metres), sí que existixen cims destacats dins del terme municipal, com ara el Hembrar (859 m), el Puntal de l'Aljub (948 m) o el Bellota (959 m).

A causa de la relativa proximitat al mar –uns escassos 20 km–, té unes condicions climàtiques peculiars, destacant la presència de vents de llevant, que proporcionen una humitat elevada i una relativa frescor. Eixes característiques permeten que la vegetació siga abundant, amb espècies com ara el bruc, el ginebre i la surera.

HistòriaModifica

Hi ha restes del Bronze als jaciments de la Cueva i de la Bellota i ibers al poblat del Rubial. D'origen musulmà, va ser una alqueria dependent del castell d'Assuévar, de la jurisdicció d'Almedíxer. Va ser lloc de moriscos, els quals participaren l'any 1525 en la revolta de la serra d'Espadà. A més, el primer testimoni escrit de la localitat es produïx quan el rei de la taifa de València, Zayd Abu Zayd s'interessa per una localitat de Xóvar acabada de fundar, que s'havia poblat per veïns del castell de Begís.

DemografiaModifica

Evolución demográfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2011
768 779 687 651 581 504 480 455 421 407 378 353 347 363

EconomiaModifica

L'economia es basa en el conreu de l'ametler i de l'olivera, i l'elaboració d'un oli excel·lent.

AlcaldiaModifica

Des de 2015 l'alcalde de Xóvar és José Vicente Pérez Sevilla, del Partit Popular (PP).[2]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Beltrán Beltrán UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Jaime Máñez Bellón
Arturo Mondragón Ten
AI
AI
28/05/1983
27/08/1986
n/d
--
1987–1991 José Gómez Mondragón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Pedro Gómez Riojano PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Pedro Gómez Riojano
Emilio Mondragón Granell
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
17/06/1995
26/09/1996
Defunció
--
1999–2003 Emilio Mondragón Granell PSPV-PSOE 03/07/1999 --
2003–2007 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 María Teresa Palacios Beltrán PSPV-PSOE 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel Ángel Beltrán Sevilla PP 11/06/2011 --
2015–2019 José Vicente Pérez Sevilla PP 13/06/2015 --
Des de 2019 José Vicente Pérez Sevilla PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[2]

MonumentsModifica

 
Església de Santa Anna.
  • Església de Santa Anna.
  • Ajuntament.
  • Castell de Xóvar. Degué ser una torre de guaita del castell d'Assuévar. Només en queda un mur i una torre en ruïnes.
  • El Rubial. Poblat iber situat en el cim de la muntanya del mateix nom. Actualment s'hi conserven els fonaments d'algunes de les construccions i s'hi han trobat restes de ceràmica i algunes monedes.
  • Torres de la Punta de la Sartén i La Torreta. D'origen àrab.

Llocs d'interésModifica

  • Pantà de Xóvar. Embassament d'origen musulmà construït en el segle XII. Regula les avingudes del barranc Ajuez i té una altura de 12 metres.
  • Coves de los Calaricos. Conjunt de cavitats a on es poden observar magnífiques estalactites i estalagmites.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes patronals. Celebrades a principis de maig en honor de la Verge del Roser i del Crist de l'Agonia.
  • Diumenge de la Rosa. El primer diumenge de maig, inclosa dins de les Festes patronals.
  • Setmana Taurina. La segona setmana d'agost.

ReferènciesModifica

  1. «Xóvar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Chóvar. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externsModifica