Begís

municipi del País Valencià

Begís (en castellà i oficialment, Bejís) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaBegís
Bejís (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut d'armes
Escut d'armes
Bejís. Vista panorámica desde el castillo.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Begís respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ O / 39.909444444444°N,0.70916666666667°O / 39.909444444444; -0.70916666666667Coord.: 39° 54′ 34″ N, 0° 42′ 33″ O / 39.909444444444°N,0.70916666666667°O / 39.909444444444; -0.70916666666667
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
Població
Total371 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat8,75 hab/km²
GentiliciBegissà, Begissana Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície42,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud799 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDimecres
Festa patronalDe l'1 al 7 de setembre
Identificador descriptiu
Codi postal12430 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12022 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12022 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webbejis.es Modifica el valor a Wikidata
Twitter: ayto_bejis Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Situat en la vessant NE de la serra d'Andilla, a 800 m d'altitud, el terme de Begís està solcat pels rius Palància i Canales i compta amb els cims de La Juliana (1.476 m), La Pericona (1.468 m) entre d'altres; atresora paratges d'interés turístic i paisatgístic com ara la Font de los Cloticos, el barranc d'Agualobos o el naiximent del Palància, i, sobretot el cim Peñaescabia (1.331 m) declarat Paratge Natural Municipal el 26 de novembre de 2004. La flora i la fauna mediterrànies hi està representada amb la farda, la rabosa, el porc javalí, l'àguila real, el pi, el teix, l'àlber i gran varietat de plantes aromàtiques i medicinals.

Nuclis de poblacióModifica

Municipis limítrofsModifica

Limita amb Sacanyet, Teresa, Toràs i el Toro.

HistòriaModifica

La població actual és d'orige romà, tal com ho testifica el seu aqüeducte, encara que en el terme s'han trobat restes iberes. Fon poblada per musulmans i posteriorment conquerida per Jaume I (1208-1276) el 1228-1229. Aquell any Pere Fernández d'Azagra s'apoderà del seu castell i la seua terra per a revertir-la a la Corona alhora que la sotmetia al bisbat de Sogorb. El mateix rei atorgà, en 1235, el castell de Begís i les seues terres a l'orde de Calatrava, la qual hi va mantindre el poder amb el títol de comanda i vot en Corts. El 18 d'agost del 1276 Roi Pérez, comanador major d'Alcanyís, concedí carta de població, a fur de València, a 110 hòmens. No se'n sap res més fins al 1838, any en què, amb motiu de les guerres carlines, fon ocupada la vila per ells i assetjada dues vegades pel general Azpiroz. Durant el regnat d'Isabel II (1830-1904) va ser senyor el duc de Montpensier, infant Francesc de Paula.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.276 1.285 1.238 1.101 1.010 1.103 891 680 524 376 383 413 428

EconomiaModifica

A finals del segle xvi es crea a Begís un important comerç de gel amb València gràcies a la major concentració de pous de neu del Mediterrani que es localitzava en el cim de la Bellida. Actualment el motor de l'economia és l'envasament i venda de l'aigua de la font de Los Cloticos, de merescuda fama. També hi ha activitat agrícola i ramadera.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i 3 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Begís

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Josefa Madrid Martínez 159 58,24% 4 ( )
Partit Popular   Miguel Pradas Lázaro 111 40,66% 3 ( )
Vots en blanc   3 1,10%
Total vots vàlids i regidors 273 100 % 7
Vots nuls 5 1,80%
Participació (vots vàlids més nuls) 278 83,73%**
Abstenció 54* 16,27%**
Total cens electoral 332* 100 %**
Alcaldessa: Josefa Madrid Martínez (PSPV) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[1] JEZ Sogorb,[2] Periòdic Ara.[3]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2019 l'alcaldessa de Begís és Josefa Madrid Martínez, del Partit Socialista del País Valencià (PSPV).[4]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José Gil Pérez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Andrés Capilla Castillo PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Andrés Capilla Castillo PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Liberto Soriano Marco PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995–1999 Herminia Palomar Pérez PP 17/06/1995 --
1999–2003 Herminia Palomar Pérez PP 03/07/1999 --
2003–2007 Herminia Palomar Pérez PP 14/06/2003 --
2007–2011 Herminia Palomar Pérez PP 16/06/2007 --
2011–2015 Herminia Palomar Pérez
Olga Pradas Romero
PP
PP
11/06/2011
07/03/2012
Dimissió/renúncia
--
2015–2019 Josefa Madrid Martínez PSPV-PSOE 13/06/2015 --
Des de 2019 Josefa Madrid Martínez PSPV-PSOE 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[4]

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

 
Església dels Àngels.
 
Ermita del Loreto.

Monuments civilsModifica

  • Aqüeducte romà. Del segle ii. Declarat Monument Nacional en l'any 1982, situat al peu del Castell. L'aqüeducte tenia en origen set arcs de mig punt, dels quals en l'actualitat se'n conserven només cinc, i arriba a una longitud de 82 metres. Originàriament feia 125 metres, incloent-hi la conducció d'aigües en canal sobre arquejades, els dos murs extrems, la connexió amb el canal de proveïment i la connexió subterrània de subministrament al poble. A pesar de ser un aqüeducte, la seua tipologia pareix que responga més a un pont, a causa del sistema estructural utilitzat, puix que té tallamars en totes les piles i contraforts en les piles imparelles. La fàbrica és de carreus en els arcs i les piles, mentre que en els elements restants s'utilitza la maçoneria. Cada pila i tallamar es corona amb una rematada piramidal.
  • Castell. del segle xiii. Ruïnes d'origen romà, va ser adaptat per musulmans i cristians. Només se'n conserven sitges, aljubs i restes de muralla. Construït en un pujol protegit per dos rius i amb una tallada natural pel sud i l'oest. Va estar construït amb carreus en els angles, maçoneria i argamassa, observant-se diferents formes de disposició de les pedres en funció potser de l'època de construcció. Les rondes de la muralla, en 1580, estaven cobertes de lloses de rodeno i la calç i la pedra van ser els elements més usats. La porta va estar en la cara nord, a l'esquerra de l'entrada queda la pedra de l'escut, i una vegada dintre havia un gran pati i al fons una construcció. Un segon pati albergava cavalleries, ferreries i magatzems, és on està hui dia l'anomenada cisterna. Una tercera porta donava a un altre pati, pel qual s'accedia al nucli o fortalesa en el qual havia una torre alta i les zones nobles en un altra torre més ampla que és on ara per ara situem la cova fosca. Nou escales comunicaven el camí de ronda amb els patis. Eixe camí vorejava la muralla exterior, que era més alta i fortificava en la part que recau al poble. Les sales interiors presenten volta de mig canó i un passadís que hi ha al costat de la cova fosca té el sostre pla en el qual s'ha utilitzat el rodeno. En la seua època d'esplendor, el castell tingué les portes principals de fusta recoberta amb planxes de ferro. Actualment, davall de les ruïnes s'amaguen càmeres buides.
  • Graner de l'infant. Del segle xv. Un antic graner derrocat i totalment reconstruït i en el qual han sobreviscut dos bells blasons originals.

Llocs d'interésModifica

 
La Peñaescavia
  • Paratge Natural Municipal de Peñaescabia. El nou paratge natural té una superfície de 475 hectàrees i posseïx un ecosistema d'alt interés des del punt de vista botànic. Es tracta de l'Ombria dels Talls, on hi ha pinedes mediterrànies de pi negre (endèmics) i boscos de teixos.
  • Font de Los Cloticos. L'aigua brolla de la font, després de diversos anys de llarg recorregut pel cor de la muntanya, que actua com a filtre natural, garantint que l'aigua conserve la puresa original i una mineralització equilibrada. La seua composició i característiques essencials es mantenen constants dins dels límits imposats per les fluctuacions naturals, segons exigix la Reglamentació Tecnicosanitària d'Aigües de beguda envasades per a aigües de deu. L'aigua s'embotella en la planta encarregada.

CulturaModifica

  • Museu Etnològic i Arqueològic. En 1985 l'Ajuntament i l'Associació d'Amics del Museu van iniciar el projecte d'instal·lar un Museu d'Etnologia i Història a Begís, i ja en 1987 es va inaugurar la primera instal·lació. Així, el museu estigué obert fins que en l'any 1994 es decidí tancar-lo al públic per a fer-hi una reforma profunda. Per això estigué tancat durant tres anys, fins que a l'estiu de 1997 reobrí les portes al públic. El nou museu disposa d'onze sales d'exposició permanent i una dedicada a exposicions de caràcter temporal, fet que suposa incrementar en quatre les existents amb anterioritat. Conté una col·lecció de làpides romanes i vaixelles, i un altra dedicada a l'etnologia local.
  • Museu de l'Aigua. Es dividix en dos parts. La primera de les àrees se centra en la cultura hidràulica, amb una mostra sobre l'aprofitament de l'aigua al llarg dels segles en el Museu d'Etnologia i Arqueologia de Begís. La segona part consistix en una exposició interactiva del cicle de l'aigua en el planta embotelladora dels Cloticos, en la qual es tracta tant l'element natural de l'aigua com els aprofitaments de l'aigua de Begís i la seua explotació en la planta.

Festes i celebracionsModifica

  • Festes patronals. Se celebren de l'1 al 7 de setembre en honor de la Nostra Senyora de Loreto i dels Sants Màrtirs Victorí i Pelegrí.
  • Sant Blai. Se celebra el 3 de febrer.

Personatges il·lustresModifica

ReferènciesModifica

  1. Junta Electoral Central «Resolución de 2 de julio de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Cantabria, Castellón, Ciudad Real, Córdoba, A Coruña, Cuenca, Gipuzkoa y Girona». Butlletí Oficial de l'Estat, 184, 02-08-2019, pàg. 84.1532 [Consulta: 29 abril 2020].
  2. Junta Electoral de la Zona de Sogorb «Relación de candidaturas proclamadas para las elecciones municipales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de Castelló. Diputació Provincial de Castelló [Castelló], 56, 30 abril del 2019, pàg. 5. inserció 01869-2019-U [Consulta: 19 juny 2019].
  3. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Begís», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  4. 4,0 4,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Begís. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 22 juliol 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Begís