Toràs

municipi del País Valencià

Toràs (en castellà i oficialment, Torás) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaToràs
Torás (es) Modifica el valor a Wikidata
Escut de Toràs
Escut de Toràs Modifica el valor a Wikidata
VGeneral2 Torás.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Toràs respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 09″ O / 39.9195°N,0.6857°O / 39.9195; -0.6857Coord.: 39° 55′ 10″ N, 0° 41′ 09″ O / 39.9195°N,0.6857°O / 39.9195; -0.6857
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata

CapitalTorás Modifica el valor a Wikidata
Població
Total232 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat13,81 hab/km²
GentiliciToraser, torasera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície16,8 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud773 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDissabte
Festa patronalSantíssim Crist
Del 6 al 12 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataCarlos Leoncio del Río Díaz Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12431 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi INE12114 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12114 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webtoras.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

La seua superfície és relativament muntanyenca i està enclavada gairebé en el centre del circ que formen la serra de Pina al nord, del Toro-Javalambre a l'oest i la serra d'Andilla al sud. A pesar de trobar-se en una zona mitjanament elevada, no es troben altures importants en les seues elevacions naturals. El terme municipal limita amb els de Barraques, Begís, Teresa, El Toro i Viver.

Al sud discorre el riu Palància, de certa riquesa piscícola en aquest encara curs alt. És un riu de cabal gairebé regular, encara que el seu nivell augmenta en èpoques de pluges. Les seues aigües són netes i transparents a causa de la nul·la existència d'indústries o altres motius contaminants que en aquesta altura del seu curs poguessin existir.

Gairebé una tercera part de la superfície del terme és massa forestal en la qual els pins, sabines i carrasques són les espècies vegetals de bosc que més abunden. Les zones de bosc en la qual estan situats aquest tipus d'arbres són: Hoya Elvira, L'Agua Mala, El Sabinar, La Cañadilla, El Bolaje, Los Arenales, etc.

El medi climàtic és de tipus continental, amb hiverns frescos i estius temperats.

HistòriaModifica

Lloc fundat pels àrabs que fou conquerit per Jaume I (1208-1276) i lliurat a l'orde de Calatrava, en poder de la qual es va mantenir fins al regnat de Carles I, qui va incorporar-la a la Corona. El general isabelí Azpiroz va instal·lar-s'hi, la qual cosa va provocar un fort setge per part dels carlistes que acabà el 22 de maig de 1840. Poblet de Begís fins al març de 1843, en què fou erigit municipi independent. Demogràficament presenta, des de les primeries del XX una progressiva reducció de la seua població jove, ja que aquesta emigrà vers zones industrials com ara Barcelona, la Plana de Castelló i l'Horta de València.

TopònimModifica

El seu nom prové de toros i toràs que hi acudien antigament a pasturar als seus voltants, encara que en l'actualitat es troben reduïts al mínim.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
797 746 686 699 660 681 520 435 314 258 258 269 258

EconomiaModifica

Els sectors econòmics són: l'agricultura amb predomini de l'ametler i l'olivera; també hi pomes i hortalisses; la ramaderia: ovelles, sobretot; també granges de porcs i avícoles; la construcció i el sector serveis. La indústria hi és nul·la.

AlcaldiaModifica

Des de 2011 l'alcalde de Toràs és Carlos Leoncio del Río Díaz del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Domingo Macián Lázaro UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Cayetano Muñoz Monleón PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Cayetano Muñoz Monleón PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Lizondo Macián PSPV-PSOE 30/06/1991 --
1995–1999 Blas Mañes Macián PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Vicente Macián Flor PP 03/07/1999 --
2003–2007 José Vicente Macián Flor PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Vicente Macián Flor PP 16/06/2007 --
2011–2015 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 11/06/2011 --
2015–2019 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Carlos Leoncio del Río Díaz PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

Monuments d'interésModifica

 
Font del Xorrillo (Chorrillo)
 
Embassament de Camarillas

Església d'una sola nau amb altars laterals sense capelles i volta de canó de proporcions i formes acadèmiques.

  • Ajuntament.
  • La Creu. Es troba en el punt més alt d'una muntanya als voltants del poble.
  • Masia de la Atalaya
  • Masia de los Planos.
  • Masia de la Cerrada. On va nàixer l'escriptor Antonio Ponz Piquer el 1725.

Llocs d'interés naturalModifica

  • Embassament de Camarillas. Construcció excavada en pedra que es nodreix de les aigües de la Font de Camarillas que es troba al costat de l'embassament.
  • Barranc del Regajo. En ell es poden trobar exemplars de roure valencià o Quercus Fagínea, oms comuns o Ulmus Minor, i xops blancs i negres.
  • Font de Camarillas. Disposa d'una zona d'esplai, amb àrees recreatives que serveixen de punt de reunió de veïns i visitants.
  • Font de la Barrancada. Recull les aigües per a regar els camps de fruiters i hortes.
  • Font del Xorrillo (Chorrillo). Es tracta d'un dels llocs on es troben alguns dels últims àlbers del País Valencià. Al llarg de la senda ens trobem amb la séquia per a reg dels cultius d'aquesta zona que es proveeix de la font del Xorrillo. La climatologia de la zona, així com la humitat de les seues parets, és idònia perquè es desenvolupen les violetes a la vora del camí. Abunda també el romer, timó i espígol i en algunes roques es troben te o poliol silvestre.
  • Pocico de San Vicente. Proveïa l'aigua per a la pedrera de pedra que hi ha prop, una pedra especial que s'usava per a construir forns de llenya.
  • Partida de Atalaya. Reducte de bosc mediterrani format exclusivament de carrasques (Quercus Rotundifolia), que en l'actualitat s'utilitza com a aprofitament agroforestal compatibilitzant la cerca de tòfones, amb la condició de carrascal.
  • Font Malaño.
  • Muntanya Alta del Navajo. Situada a 1.104 metres d'altitud sobre el nivell de la mar, on es pot apreciar una vista panoràmica de tota la comarca.
  • Alt de la Creu. Situat a 1121 metres d'altitud.
  • Alt del Cogombre. Situat a 1136 metres d'altitud, punt més alt del terme.

Festes i celebracionsModifica

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Torás. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toràs