Josep Miralles Marín

militar carlí valencià

Josep Miralles Marín el Serrador (Vilafranca, 1792, 15 de maig de 1844) fou un militar carlí valencià.

Infotaula de personaJosep Miralles Marín

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1792 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca Modifica el valor a Wikidata
Mort15 maig 1844 Modifica el valor a Wikidata (51/52 anys)
Benassal Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsel Serrador Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, militar carlí Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Durant la Guerra del Francès va unir-se a la partida de fra Asencio Nebot, que lluitava contra Louis Gabriel Suchet,[1] i posteriorment, en ser cridat a quintes en la Guàrdia Reial, va desertar fent de serrador, fins que fou detingut i dut a València, d'on va escapar, unint-se amb el seu germà Manuel a la partida reialista de Romà Bonet Chambó durant el Trienni Liberal ascendint a tinent de llancers per mèrits de guerra.[2]

Casat amb Francisca Edo de Benassal, en 1833, amb l'esclat de la guerra civil es va presentar amb el seu germà Manuel i altres realistes de Benassal que havien combatut durant el Trienni Liberal a Morella després de l'aixecament de la plaça, sent nomenat tinent de cavalleria, sent el cap de la cavalleria valenciana, i Comandant General de València, havent ascendit a Brigadier. En novembre de 1835 va assetjar infructuosament Llucena, fou derrotat a Toga el gener i després de la victòria a la batalla de Bañón[3] fou derrotat a Soneixa després de cremar-la en juliol de 1836,[4] es va unir a l'Expedició de Miguel Gómez Damas que intentà infructuosament prendre Madrid[5] atacà Llucena dos cops[6] i atacà Ademús en 1837[7] Poc després, el Serrador fou derrotat a Castelló però va prendre Torreblanca i fou derrotat a Benicarló i no aconseguí prendre Sant Mateu.[8] Per divergències amb Ramon Cabrera i Grinyó fou destituït i es retirà a Benassal,[9] passant la infanteria, 600 homes, a Vicent Barreda i Boix La Cova i la cavalleria al coronel Mars.[10] Al final de la guerra en 1840, presentant-se a indult al general Antonio Buil y Raso quan aquest va entrar al poble.[2]

En 1843, tornat La Cova de França es va unir a la seva partida, sent nomenat Comandant General del Maestrat, morint amb el seu nebot Ramon Miralles Boca Negra a la Masia de Covatelles al barranc de Montlló, a Vilafranca, el dia 15 de maig de 1844, l'endemà que La Cova morís a Vistabella.[2]

Referències modifica

  1. Escrig Fortanete, 1998, p. 332.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Jefes militares del Carlismo en el Maestrazgo» (en castellà). El Maestrazgo carlista, 27-09-2009. [Consulta: 18 agost 2015].
  3. Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Griñó, 1843, p. 193.
  4. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180. 
  5. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  6. Madoz, Pascual. Diccionario geografico-estadistico-historico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). vol.10 (LAB - MAD). Madoz, 1850, p. 413. 
  7. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488. 
  8. Oyarzun Oyarzun, Román. Historia del carlismo. Editorial MAXTOR, 2008, p. 165. ISBN 8497614488. 
  9. Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Volum 60. Sociedad Castellonense de Cultura, 1984, p. 107. 
  10. Emigrado del Maestrazgo. Vida y hechos de los principales cabecillas facciosos de las provincias de Aragon y Valencia (en castellà). Oficina de Lopez, 1840, p. 114. 

Bibliografia modifica