Batalla de Soneixa

Esdeveniment militar

La Batalla de Soneixa fou un dels combats de la Primera Guerra carlina.

Infotaula de conflicte militarBatalla de Soneixa
Primera guerra carlina
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa
Batalla de Soneixa (País Valencià)
Coord.: 39° 49′ 2″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.81722°N,0.42861°O / 39.81722; -0.42861
Tipusbatalla modifica
Data17 de juliol de 1836
Coordenades39° 49′ 02″ N, 0° 25′ 43″ O / 39.817222°N,0.428611°O / 39.817222; -0.428611
EscenariSoneixa
ResultatVictòria liberal
Bàndols
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins Bandera de la Creu de Borgonya Carlins
Comandants
Bandera de guerra espanyola (1785-1931) José Grases y Seguí Bandera de la Creu de Borgonya Josep Miralles Marín

AntecedentsModifica

En previsió de la campanya d'hivern, Cabrera va ordenar a Josep Miralles Marín el Serrador atacar la província de Conca i a Joaquín Quilez la de Terol. El Serrador,[1] amb 2.400 infants i 200 cavalls, va baixar del Maestrat, saquejant els pobles d'Alfara, Algar i Sot, arribant a Soneixa, on van entrar el 17 de juliol, d'on tots els homes aptes havien fugit, i els liberals s'havien refugiat a Segorb. Els carlins van saquejar i van calar foc a la població, i executaren algunes persones.[2]

La batallaModifica

El 17 de juliol,[3] mentre Josep Miralles Marín el Serrador es dirigia a Benassal,[4] el vicari de Torcas, José Soriano i altres soldats van guiar el general José Grases y Seguí, fins que van obrir foc sobre els carlins, que van fugir[2] perseguits pels liberals, que els van causar tres-centes baixes.[5]

Voluntaris liberals de les viles properes es van posar a les ordres de Grases, van fer un reconeixement del terreny i van matar una trentena de carlins més.[5]

ConseqüènciesModifica

La derrota de Soneixa i les pèrdues sofertes van impedir que Ramon Cabrera, amb les seves forces reunides amb les de Joaquín Quilez, pogués atacar l'Horta de València;[5] va ordenar Quilez atraure els liberals mentre ell i el Serrador atacaven la plana de Castelló. Quilez, que va sortir de la seva base de Xelva, fou perseguit per la columna de Narváez des de Terol, i Cabrera per les de José Grases i Breton.[6] Es van unir a l'expedició de Miguel Gómez Damas, que intentà infructuosament prendre Madrid.[7]

Després de la crema de Soneixa, la població va marxar a València i Segorb, tot i que el general Narváez, amb una columna de 3.500 soldats va reeixir allunyar els grans nuclis carlins,[2] i després d'una nova incursió carlina a la darreria de 1838, es va construir una muralla entre 1839 i 1840, que conserva encara part de les seues espitlleres defensives.[8]

ReferènciesModifica

  1. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 176-180. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «Muralla Carlista de Soneja» (en castellà). Bienes Inmuebles de la C.V. Generalitat Valenciana, 2009. [Consulta: 20 agost 2015].
  3. «Extracto de periódicos nacionales» (en castellà). El Español, 23-07-1836, pàg. 1 [Consulta: 21 agost 2015].
  4. Miralles de Imperial, Adolfo. Crónica de la provincia de Castellón de la Plana (en castellà). Maxtor, 2010 (1868), p. 73. ISBN 8497618068. 
  5. 5,0 5,1 5,2 Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 203.
  6. Calbo y Rochina de Castro, 1845, p. 204.
  7. Ovilo y Otero, Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castellà). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352. 
  8. Iquino Parra, Félix. Historia de Soneja. Soneja (Castellón): Caja de Ahorros y M. P. de Segorbe, 1982, p. 183. 

BibliografiaModifica