- Països Catalans
- Resta del món
- Països Catalans
- 1786 - Móra d'Ebre: Joan Baptista Siurana i d'Ossó, oficial de l'exèrcit espanyol erudit català.
- 1815 - Reus: Maria Rosa Molas, o mare Molas, religiosa fundadora de les Germanes de la Consolació (m. 1876).[3]
- 1897 - Sitges, Garraf: Josep Carbonell i Gener, escriptor, promotor cultural i patriota català (m. 1979).
- 1901 - Vila-real, Plana Alta: Manuel Calduch i Almela, farmacèutic i botànic valencià (m. 1981).
- 1922, Rio de Janeiro: Miguel Gustavo, escriptor, periodista i Compositor brasiler (m. 1972).
- 1926 - Felanitx: Guillem Timoner Obrador, ciclista de pista mallorquí (m. 2023).
[4]
- 1935 - Mataró, Maresme: Pere Pubill i Calaf, més conegut com a Peret, creador de la rumba catalana. (m. 2014).[5]
- 1949 -
- 1952 - Barcelona: Quim Monzó, escriptor en català.[7]
- 1957 - Barcelona: Sílvia Munt i Quevedo, actriu de teatre, cinema i televisió, i directora de cinema catalana.[8]
- 1962 - Perpinyà, Rosselló: Mariel·la Finet, doctora en física energètica, professora a Perpinyà, professora de cant, escriptora i compositora de sardanes.[9]
- 1971 - Barcelona: Maria Dolors Camats, política catalana; té estudis en ciències polítiques.
- 1973 - Girona: Míriam Díez Bosch, periodista especialitzada en religió.
- 1975 - València: Arturo Valls, actor i presentador de televisió valencià.
- 1996 - L'Olleria, Vall d'Albaida: Sara Micó Soler, futbolista valenciana, que juga com a defensa.[10]
- Resta del món
- 1579 - Madrid, Espanya: Tirso de Molina, escriptor espanyol del Barroc (m. 1648).
- 1756 - Mannheim: Francesca Lebrun, soprano i compositora alemanya (m. 1791).[11]
- 1775 - París: Pauline Auzou, pintora francesa i professora d'art, que va exhibir al Saló de París (m. 1835).[12]
- 1808 - París: Maria Malibran, compositora i cantant d'òpera d'una fama i renom inaudits en la seva època. (m. 1836).[13]
- 1809 - Madrid, Espanya: Mariano José de Larra, escriptor romàntic conegut pel seu relat "Vuelva usted mañana" (m. 1837).
- 1815 - Oldenburg: Johanna Sophie Löwe, cantant alemanya (m. 1866).
- 1821 - Frankfurt del Main: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya (m. 1913).[14]
- 1834 - Walthamstow (Anglaterra): William Morris, dissenyador gràfic i impressor (m. 1896).[15]
- 1855 - Wittebergen, Colònia del Cap [actualment a Sud-àfrica]: Olive Schreiner, escriptora sud-africana (m. 1920).[16]
- 1862 - Chicago, Illinois: Alice Constance Austin, arquitecta i dissenyadora autodidacta nord-americana (m. 1955).[17]
- 1874 - Budapest, Imperi Austrohongarès: Harry Houdini, il·lusionista i escapista (m. 1926).[18]
- 1875 - Londres, (Anglaterra): Henry Hallett Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (m. 1968).
- 1884 - Maastricht, Països Baixos: Peter Debye, físic i químic neerlandès, Premi Nobel de Química de 1936 (m. 1966).
- 1886:
- 1887 - Smith Center, Kansas: Roscoe Arbuckle, el Fatty, actor i director cinematogràfic nord-americà (m. 1933).
- 1903 - Wesermünde, Baixa Saxònia, Imperi Alemany: Adolf Butenandt, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de 1939 (m. 1995).
- 1911 - Nova York, Estats Units: Joseph Barbera, dibuixant (m. 2006).
- 1917 - Oxford, Anglaterra: John Kendrew, químic anglès, Premi Nobel de Química de 1962 (m. 1997).
- 1919 - Yonkers, Nova York, (EUA): Lawrence Ferlinghetti, escriptor estatunidenc.[20]
- 1926 - Leggiuno, Varese (Itàlia): Dario Fo, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1997 (m. 2016).
- 1927 - Wasserburg: Martin Walser, escriptor alemany (m. 2023).
- 1930 - Beech Grove, Indiana, Estats Units: Steve McQueen, actor, productor, pilot d'automòbil i de moto estatunidenc (m. 1980).[21]
- 1951 - Elmira (Nova York), Estats Units: Tommy Hilfiger, dissenyador de moda.
- 1952 -
- 1961 - Pequín: Ni Yulan, advocada i activista pels drets humans xinesa.
- 1973 - Houston, Texas, Estats Units: Jim Parsons, actor estatunidenc.
- 1979 - Nova York, Estats Units: Lake Bell, actriu, escriptora i directora estatunidenca.
- 1987 - Madrid: María Valverde Rodríguez, actriu espanyola guanyadora d'un premi Goya a la millor actriu revelació.
- Països Catalans
- 1875, Figueres, Empordà: Pep Ventura, compositor de sardanes (58 anys).[24]
- 1916, Canal de la Mànega: Enric Granados, músic, a bord del vaixell Sussex, torpedinat pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial (n. 1867).[25]
- 1924, Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català.
- 1954, Barcelona: Carles Cardó i Sanjoan, eclesiàstic i escriptor (73 anys).
- 1963, Barcelona: Anna Rubiés Monjonell, mestra, pedagoga i escriptora (n. 1881).
- 2004, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestressa, escriptora i periodista.
- 2007, Barcelona: Albert Taulé i Viñas, sacerdot i músic català (n. 1932).
- 2009, Barcelona: Ricard Salvat i Ferré, escriptor, director teatral i professor universitari català (n. 1934).[26]
- 2016, Barcelona: Johan Cruyff, jugador i entrenador de futbol (n. 1947).[27]
- 2017, Vilagrassa (Urgell)ː Miquel Roger Casamada, compositor, docent i productor musical (n. 1954).[28]
- Resta del món
- 1895, Estocolm: Bertha Valerius, fotògrafa i pintora sueca (n. 1824).
- 1905, Amiens, França: Jules Verne, escriptor.[32]
- 1915, Londres: Margaret Lindsay Huggins, astrònoma (n. 1848).[33]
- 1916: Kirkkonummi: Herman Gesellius, arquitecte finlandès.
- 1923, Friburg de Brisgòvia: Carl Braig, filòsof i teòleg alemany.
- 1948, Estocolmː Sigrid Hjertén, pintora sueca, adscrita a l'expressionisme (n. 1885).[34]
- 1960, Vílnius, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (n. 1880).[35]
- 1968, Mahwah, Nova Jerseyː Alice Guy, primera directora de cinema de la història, creadora del cinema narratiu i de ficció (n. 1873).[36]
- 1969, Boma, (República Democràtica del Congo): Joseph Kasavubu polític congolès,va ser el primer president de la República Democràtica del Congo.[37]
- 1976, Alton, Hampshire (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, oficial de l'exèrcit britànic, sovint conegut com a "Monty". Va comandar amb èxit les forces aliades a la Batalla d'El Alamein, un punt decisiu en la Segona Guerra Mundial (n. 1887).[37]
- 1980, San Salvador, El Salvador: Óscar Arnulfo Romero, assassinat mentre celebrava l'eucaristia
- 2008, Madrid: Rafael Azcona, guionista espanyol (81 anys).
- 2017, Madrid: Paloma Gómez Borrero, periodista i escriptora espanyola (n. 1934).[38]
- 2018, Zúric, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (n. 1926).[39]
- 2020:
Festes i commemoracions
Modifica
- ↑ Pons, Marc «S'inaugura la Biblioteca Pública Arús». El Nacional.cat, 24-03-2019.
- ↑ «El Teatre Principal». Passejant per Terrassa, 07-12-2015. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Bordàs Belmonte, Antonio. «Santa María Rosa Molas Vallvé (1815-1876)» (en castellà). Obispado de Tortosa. Arxivat de l'original el 2020-03-24. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Peret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Joaquim Maria Puyal i Ortiga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Quim Monzó | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Sílvia Munt i Quevedo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Autors i intèrprets de Perpinyà». Portal Sardanista. Confederació Sardanista de Catalunya. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «SARA. Sara Mico Soler». La preferente. SPA Alicante. Fútbol de Com.Valenciana. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Pelker, Bärbel. «Franziska Lebrun». MUGI - Musik und Gender im internet, gener 2008. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Pauline Auzou (1775-1835)». BNF. Biblioteca Nacional de França. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Maria Malibran». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Olive Schreiner (South African writer)» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Alice Constance Austin» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation, Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Harry Houdini». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ 19,0 19,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine : teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Steve McQueen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Dolora Zajick | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Eda Rivas, la primera mujer que liderará la Cancillería peruana» (en castellà). El Comercio, 15-05-2013. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ «Josep Maria Ventura i Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Ricard Salvat i Ferré | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Johan Cruyff | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ «Mor el compositor català Miquel Roger als 62 anys». CCMA. 324cat, 26-03-2017. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ «Elisabet I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Thorvaldsens museum.. Thorvaldsens Museum. The Museum, 1953.
- ↑ «Jules Verne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2020].
- ↑ Brück, Mary T. «Companions in Astronomy-Margaret Lindsay Huggins and Agnes Mary Clerke». Irish Astronomical Journal, vol. 20 (2), p. 70-77, 1991, pàg. 77.
- ↑ «Mujeres Pintoras: La expresionista sueca Sigrid Hjertén». Trianarts, 01-04-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ Medišauskienė, Danguolė «Elena Laumenskienė». Visuotinė lietuvių enciklopedija (Enciclopèdia Lituana Universal), 31-01-2007 [Consulta: 23 juliol 2019].
- ↑ «Alice Guy, la olvidada madre del cine» (en castellà). El Periódico, 23-03-2017 [Consulta: 10 maig 2017].
- ↑ 37,0 37,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Mor la periodista Paloma Gómez Borrero amb 82 anys». El País, 24-03-2017.
- ↑ Pons, Miguel. «Lys Assia, Suiza 1956.» (en castellà). ESCplus, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 gener 2021].
