Obre el menú principal

Rebecca Horn

artista alemanya

Rebecca Horn (24 de març de 1944, Michelstadt, Hesse) és una artista visual d'Alemanya, coneguda per les seves instal·lacions artístiques, per ser directora cinematogràfica i per les seves modificacions corporals com ara a l'obra Einhorn (Unicorn), basada en un vestit amb una banya molt gran projectada verticalment. Va dirigir les pel·lícules; Der Eintänzer (1978), La ferdinanda: Sonate für eine Medici-Villa (1982) i Buster's Bedroom (1990).[1] Horn viu i treballa entre París i Berlín.

Infotaula de personaRebecca Horn
Biografia
Naixement 24 març 1944 (75 anys)
Michelstadt
Activitat
Ocupació Escultora, coreògrafa i directora de cinema
Representada per Sean Kelly Gallery Tradueix
Participà en
13 juny 1992Documenta IX Tradueix
19 juny 1982documenta 7
24 juny 1977Documenta 6
30 juny 1972documenta 5

Lloc web Lloc web
IMDB: nm0394905 Allocine: 129364 Allmovie: p438773
Modifica les dades a Wikidata
L'escultura de Horn a Barcelona: L'Estel Ferit.

ObraModifica

Horn forma part d'una generació d'artistes alemanys de projecció internacional als anys 80.[2] Practica l'art corporal, però treballa en altres mitjans, incloent la performance, la instal·lació, l'escultura, i el cinema.[3] També escriu poesia. De vegades la seva poesia està influïda per la seva feina, i tot sovint ha inspirat la seva feina. Quan Horn va tornar a l'acadèmia d'Hamburg va continuar fent obres-capoll. Va treballar amb extensions de cos embuatat i benes. A finals dels 60 va començar a fer performances.

Col·leccions públiquesModifica

La feina de Horn està inclosa en col·leccions públiques importants a tot el món, incloent:

ReconeixementModifica

Al Carnegie Internacional del 1988, Horn va guanyar el premi Carnegie per una instal·lació titulada The Hyra Forest/Performing: Oscar Wilde.[12] El 1992 Horn esdevenia la primera dona a rebre el prestigiós Kaiserring Goslar, i va ser guardonada amb el Medienkunstpreis Karlsruhe pels seus treballs relacionats amb la tecnologia i l'art. També se li va atorgar el Praemium Imperiale del 2010 en la categoria d'Escultura i el Grande Médaille des Arts Plastiques 2011 de l'Académie d'Arquitectura de Paris.[13] El 2012, Horn va rebre l'Austrian Decoration for Science and Art.

ReferènciesModifica

  1. Brenson, Michael. Buster Keaton Inspires a Spooky German Film. The New York Times. 4 November 1990
  2. Rebecca Horn, Concert for Anarchy (1990) Tate Collection.
  3. Lisa Gabrielle Mark. WACK! Art and the Feminist Revolution. Cambridge, Massachusetts: MIT Press, p. 247. 
  4. "Rebecca Horn: Work in Progress", Harvard Art Museums, Retrieved 31 January 2015.
  5. "Collection Online: Rebecca Horn", Solomon R. Guggenheim Museum, Retrieved 13 November 2014.
  6. "The Collection - Rebecca Horn", Museum of Modern Art, Retrieved 13 November 2014.
  7. "Rebecca Horn", Museum of Contemporary Art, Los Angeles, Retrieved 13 November 2014.
  8. "Works by Rebecca Horn", San Francisco Museum of Modern Art, Retrieved 13 November 2014.
  9. "Works by Rebecca Horn", Art Gallery of New South Wales, Retrieved 13 November 2014.
  10. "Concert for Anarchy", Tate, Retrieved 13 November 2014.
  11. 11,0 11,1 11,2 11,3 "Press Release: Rebecca Horn", Sean Kelly Gallery, Retrieved 13 November 2014.
  12. Roberta Smith (July 2, 1993), Fountains of Mercury, a Piano Spitting Out Keys: Sculpture as Dramas New York Times.
  13. Rebecca Horn: Ravens Gold Rush, October 28 – December 3, 2011 Sean Kelly Gallery, New York.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rebecca Horn