Obre el menú principal

Móra d'Ebre

municipi de Catalunya, capital de la Ribera d'Ebre

Móra d'Ebre (forma oficial) o simplement Móra[1] és una vila i municipi capital de la comarca de la Ribera d'Ebre. La població està situat a la riba dreta del riu Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Móra. La vila s'estén al llarg de 48 km², on hi viuen més de 6.000 persones, de les quals 5.300 hi estan censades en l'actualitat. S'arriba a Móra d'Ebre a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324. Lo pont d'arcades de Móra d'Ebre és una estructura del 1943 feta de formigó armat sobre l'Ebre i que s'ha convertit en un dels símbols del poble.

Infotaula de geografia políticaMóra d'Ebre
Bandera de Móra d'Ebre Escut de Móra d'Ebre
Bandera de Móra d'Ebre Escut de Móra d'Ebre
Pont d'arcades de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre, Catalonia).jpg
El pont d'arcades de Móra d'Ebre

Epònim Ebre
Localització
Localització de Móra d'Ebre respecte de la Ribera d'Ebre.svg
 41° 05′ 35″ N, 0° 38′ 28″ E / 41.092981°N,0.641158°E / 41.092981; 0.641158
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaRibera d'Ebre
Capital de
Població
Total 5.642 (2018)
• Densitat 125,1 hab/km²
Llar 165 (1553)
Geografia
Superfície 45,1 km²
Altitud 38 m
Limita amb
Organització política
• Alcalde Joan Piñol Mora
Identificador descriptiu
Codi postal 43740
Fus horari
Codi de municipi INE 43093
Codi territorial IDESCAT 430939
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Les Festes Majors se celebren l'últim cap de setmana d'agost.

Situació geogràficaModifica

Móra d'Ebre està situada a la riba dreta de l'Ebre, entre el pas de l'Ase i el de Barrufemes, al centre de l'anomenada cubeta de Móra. La vila té la capitalitat de la comarca de la Ribera d'Ebre, i s'estén al llarg de 48 Km2, on viuen 4776 persones. Hom pot arribar al poble a través de les carreteres N-420, C-12 i T-324.

Vora la N-420, al sud de la població, hi ha el polígon industrial de la Verdeguera, el qual tracta de ser un pol d'atracció de diversos tipus d'indústries.

HistòriaModifica

És la població més antiga del municipi documentada fins ara, remuntant-se més de 6.000 anys enrere i es situa en temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de Ferro. Els ibers crearen a Móra d'Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vil·la romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d'Ebre i Benissanet.

Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau), artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l'Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d'este tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Durant l'edat mitjana, la vila va formar part de l'anomenada baronia d'Entença, la qual s'enfrontà contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola.

Altres esdeveniments crucials que afectaren l'esdevenidor de Móra i la seua comarca foren l'expulsió dels moriscos, l'any 1610 i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l'any 1830.

Llocs d'interèsModifica

 
Móra d'Ebre, amb lo pont sobre el riu Ebre
Vegeu també: Nucli antic de Móra d'Ebre

El lloc més històric i més interessant és el Castell de Móra, que s'alça a la vora del riu i té seccions restaurades i un mirador.[2]

El paratge de Sant Jeroni, lloc d'acampada i de lleure on se troben les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona i el monument a la sardana de Joan Segú, tot sota l'ombra dels xiprers centenaris, al peu de la Picossa.

Altres llocs d'interès són: la Plaça de Baix i Passeig de l'Ebre, el Passeig del Pont, lo Calvari, el Poliesportiu Municipal i diferents indrets de lleure a la vora del riu.

Serveis i centres educatiusModifica

Los serveis educatius de Móra d'Ebre compten amb dues guarderies (la Xicalla i la Morera), dos col·legis de primària (el CEIP Lluís Viñas Viñoles i el col·legi Santa Teresa) i dos centres de secundària (Santa Teresa i IES Julio Antonio).

L'oferta educativa de IES Julio Antonio és molt àmplia i els seus alumnes provenen de diverses localitats: Móra la Nova, Darmós, Tivissa, Benissanet, Miravet, Garcia i del mateix poble. Poden cursar alumnes des dels dotze anys fins als divuit. Està situat al costat del centre d'educació especial Jeroni de Moragues. També s'ofereix als alumnes servei de transport escolar a càrrec del Consell Comarcal, i servei de menjador.

La població també disposa d'un Hospital comarcal, un centre d'Atenció Primària, de la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), que conserva el patrimoni documental de la comarca, i una comissaria de districte dels Mossos d'Esquadra.

Àmbit esportiuModifica

En lo terreny esportiu, la vila compta amb diversos clubs:

A més a més, hi ha el Camp Municipal d'Esports, les Piscines i el pavelló municipal, en lo qual se poden practicar diversos esports: bàsquet, handbol i el futbol sala.

Fills i filles il·lustres de la poblacióModifica

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
181 202 165 489 2.019 3.836 3.816 3.841 4.065 3.728

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.940 3.530 3.059 3.367 3.756 3.638 4.320 4.337 4.454 4.653

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.880 4.832 4.816 4.776 4.960 5.098 5.500 2.345 5.704 887

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
5.574 5.642 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. http://www.raco.cat/index.php/Beceroles/article/view/123545 Toponímia major de les Terres de l'Ebre i del Maestrat: divergència i adequació entre formes oficials i formes populars, Xavier Rull
  2. Pàgina sobre el Castell de Móra
  3. «Móra d'Ebre acull per setè any consecutiu l'Obert Internacional d'Escacs de la Ribera d'Ebre». gencat.cat. [Consulta: 7 febrer 2016].
  4. «El CE Móra d'Ebre puja a segona catalana». L'Esportiu, 30-03-2012. [Consulta: 4 maig 2018].
  5. «L'equip del Club d’Escacs Móra d’Ebre puja a segona divisió». [Consulta: 7 febrer 2016].

Enllaços externsModifica