La Farinera és una construcció inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya al nucli urbà de la població de Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre), al bell mig del terme i delimitada per les places de la Democràcia i Llanterna, i el carrer de Miquel Rojals.[1] Actualment està en desús i es projecta construir una zona residencial en aquesta zona que potser afectarà l'immoble.[1]
Edifici bastit en maons.[1] de planta més o menys rectangular amb jardí, format per diversos cossos adossats. Presenta les cobertes de dues vessants de teula i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Majoritàriament, les obertures són rectangulars. A la planta baixa hi ha finestrals allargats, al pis finestres balconeres i a les golfes, petites finestres. La façana principal presenta una tribuna al pis coberta amb teulada de tres vessants i sostinguda per grans mènsules ornamentades. Presenta tres grans obertures rectangulars delimitades per una barana correguda de ferro. La façana està rematada per un gran arc de mig punt central i un voladís sostingut per mènsules decorades. Adossat en perpendicular a la façana principal destaca el portal d'accés al jardí. És d'arc de mig punt amb les impostes motllurades i està emmarcat per dues pilastres rematades amb capitells, que sostenen un timpà triangular motllurat.[1]
La revista d'informació Cultural La Riuada de Móra d'Ebre va dedicar al seu número 20 l'espai anomenat el Racó de Móra a "La Farinera":[1]
«
"Fou projectada per l'estudi de Domènech i Muntaner, exactament per Pere Domènech i Roura, fill del conegut arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Pere Domènech va néixer a Barcelona el 1881 i morí a Lleida el 1962. Fou catedràtic de l'Escola d'arquitectura de Barcelona. Arquitecte director de l'Exposició Internacional de Barcelona a l'any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l'estadi de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme. L'aparellador va ser Aniceto Moreno Garcia. La construcció de l'edifici va ser encarregada per Josep Gibert Llenas per a la instal·lació d'una fàbrica d'elaboració de farina —d'aquí el nom de La Farinera– i la casa particular. La llicència d'obres li va ser concedida el 30 de novembre de 1951, essent alcalde de Móra d'Ebre Juan Solé Cardona.[1]
La fàbrica de farina va haver de tancar a final dels anys 60 i va ser adquirida per Frederic Giménez Mestre que l'any 1979 hi instal·là una fàbrica de taüts, que ha funcionat fins als nostres dies. Avui és una comercial del producte."[1]
↑ 1,01,11,21,31,41,51,6«La Farinera». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
.jpg)
