Edifici

estructura humana amb un sostre i parets que roman més o menys permanentment a un lloc

Un edifici és una construcció d'una certa grandària destinada a habitatge o a d'altres usos.[1][2] L'ús que es pot donar a un edifici seria, entre d'altres, habitatge, treball (oficines, industrial, serveis, comerç), emmagatzematge, ensenyament, polític, sanitari, social, cultural, esportiu, transport, religiós, etc.

Amb el temps es van millorar les tècniques de construcció i es va començar a decorar diverses parts dels edificis, fins a fer de l'activitat d'edificar una de les Belles Arts, l'Arquitectura.

Arquitectura clàssicaModifica

A l'arquitectura clàssica distingim els següents conceptes, referits als seus cossos i formes:

Elements dels edificisModifica

Parts del cos d'un edifici són:

  • Ala és el cos que s'estén per un lateral en relació amb un altre.
  • Pòrtic és el cos format per una galeria de columnes o per arquejades davant la portada de l'edifici i també tota galeria de columnes o pilastres, coberta i recolzant en forma de balconada perllongada o una estada molt llarga.
  • Peristil és el pòrtic que s'estén al voltant de l'edifici ja en la seva part interior o exterior.
  • Atri, pati situat en l'interior de l'edifici i també una plaça en l'exterior d'algunes esglésies.
  • Vestíbul, el mateix atri interior i, en general, la primera estada després de la porta, que dona pas a les altres.
  • Nau, tot àmbit interior que s'estén al llarg en les esglésies, que es diu així per prendre la forma juntament amb la seva volta d'un vaixell invertit.
  • Tram, cadascuna de les porcions transversals (de columna a columna o de pilastra a pilastra) que es divideix una nau.
  • Creuer, nau menor que talla a les altres i també la intersecció d'aquest amb la nau principal.
  • Crugia és l'àmbit que es troba entre dos murs de càrrega en qualsevol pis.
  • Girola, nau circular darrere de la capella major configurada com una prolongació de les naus laterals.
  • Absis, cos de planta semicircular o poligonal situat en l'extrem oposat a l'entrada principal, que es denomina menor o secundari.
  • Cripta és la capella o església subterrània situada en general sota una altra.
  • Claustre són el conjunt de pòrtics interiors que envolten un pati en els monestirs i catedrals.
  • Trifori és la galeria que se situa en el pis superior de les naus laterals.

Els cossos de l'edifici consten de membres principals o secundaris. Els membres principals es poden classificar en dos tipus:

  • Els suports o sustentacions. A aquest grup corresponen els murs i les columnes. Aquests elements es denominen en general massissos per a distingir-los de les obertures que són els espais de llum entre aquells. Entre els massissos, mereix especial consideració l'aparell que és la disposició i l'entrellaçament donat als materials emprats en l'obra.
  • El suportat o sostingut. Aquí s'englobarien l'entaulament, els arcs i les voltes.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «edifici». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 9. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 349. ISBN 84-7739-003-7. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edifici