Gratacel

(S'ha redirigit des de: Gratacels)
Burj Khalifa, 828m (2007)
The Empire State a Nova York

Un gratacel o tocanúvols (adaptació de l'anglès skyscraper) és un edifici de molts pisos o plantes. Generalment, el límit inferior d'altura a partir del qual un edifici sol ser considerat gratacel és d'uns 100 metres (333 peus), encara que molts professionals del sector consideren gratacel a partir de 12 plantes, 150 metres o més de 200 metres d'alçada.

La raó de la seva construcció és el màxim aprofitament econòmic del sòl. Per això, solen trobar-se múltiples gratacels agrupats en les zones comercials de grans ciutats, on el valor del sòl és elevat.

Aquestes agrupacions de gratacels solen dibuixar una línia d'horitzó característica de moltes ciutats, com Nova York, Chicago, Panamà i Hong Kong.

HistòriaModifica

Els invents que van permetre la construcció dels gratacels van ser l'acer, el formigó armat, el cristall, la bomba hidràulica i els ascensors. Abans del segle xix els edificis de més de sis plantes eren estranys, ja que la seva excessiva altura els feia poc pràctics. A més, els materials i tècniques necessaris per a construir un gratacel són notablement diferents dels utilitzats en edificis normals. Els primers gratacels van aparèixer a finals del segle XIX a ciutats amb alts índexs de població com Nova York, Londres o Chicago. No obstant això, els constructors de Londres i Chicago es van trobar amb normes que limitaven la seva altura, i a l'Europa continental va haver dubtes sobre la seva seguretat enfront d'incendis o estètica, i llavors, als primers anys del segle xx Nova York va ser la ciutat capdavantera en aquest tipus de construccions.

El primer edifici que podria ser considerat gratacel és el Home Insurance Building, dissenyat pel nord-americà William Li Baron Jenney. Va ser construït entre el 1884 i el 1885 i constava de deu plantes. No obstant això, avui en dia la seva altura no resulta impressionant i, de fet, si fos construït en l'actualitat no seria considerat gratacel. L'altre possible candidat a primer gratacel seria el New York World Building, de vint plantes i construït a Nova York el 1890. No obstant això, per als estàndards moderns, el primer gratacel autèntic seria el Singer Building de Nova York, construït el 1908.

Els gratacels construïts a Nova York durant els anys trenta de segle xx constitueixen els referents clàssics d'aquesta tipologiaː: Empire State Building, Chrysler Building i Rockefeller Center.

A partir dels anys 30' van començar a aparèixer gratacels en ciutats de l'amèrica llatina (Mèxic, São Paulo, Buenos Aires), Caracas també a l'Àsia (Xangai, Hong Kong). Després de la Segona Guerra Mundial la Unió Soviètica es va planificar la construcció de vuit grans torres (les Torres Stalin), set de les quals van ser portades a terme. La resta d'Europa va començar també a construir grans edificis, començant amb Madrid el 1950.

Avantatges i inconvenientsModifica

El principal avantatge dels gratacels és el d'obtenir una gran quantitat de superfície útil en un espai de sòl reduït. Aquest sol ésser el motiu pel qual els promotors immobiliaris decideixen emprendre aquest tipus d'obres, per la possibilitat de vendre o llogar una gran quantitat d'habitatges o oficines sol compensar l'enorme despesa de construir aquests edificis. La raó per la qual les empreses tendeixen a agrupar-se en aquests edificis és que la concentració de persones i serveis en una àrea reduïda permet una major eficiència econòmica. La concentració dels seus treballadors i treballadores en un únic edifici permet a les empreses obtenir un major rendiment, car es fan innecessaris els viatges o els enviaments per correu o per serveis de missatgeria. Per les mateixes raons, la concentració d'un nombre elevat d'empreses facilitat els intercanvis entre elles. Això, evidentment, podria fer-se en edificis de menor mida, però els gratacels permeten que això es doni en el centre de les grans ciutats, on els mitjans de transport públic hi faciliten l'accés a treballadors i clients. A més, aquesta concentració permet l'ús de mijtans de transport públic com el metro en comptes de l'automòbil o l'autobús, amb el que això suposa en la reducció de contaminació atmosfèrica. Relacionat amb l'anterior, els mitjans de transport verticals (ascensors i escales automàtiques) són més eficients que els mitjans de transport horitzontals (automòbils, autobusos...). D'aquesta forma, el consum energètic derivat del transport es redueix.

Però existeixen també inconvenients. L'alta concentració de la població que suposen els gratacels exigeixen grans inversions en infraestructures de transport, instal·lacions de subministrament d'aigua, electricitat, comunicacions, sanejament... Instal·lacions la despesa de les quals recau en les institucions municipals, que cobren llicències a preus astronòmics a canvi. Existeixen també problemes derivats de llur gran altura:

  • Fer que l'aigua arribi als pisos més alts sense que explotin les canonades dels pisos més baixos.
  • Els ascensors han de ser ràpids, per la necessitat de no emprar molt de temps en arribar al pis desitjat. Però unes acceleracions excessives poden provocar desmais.
  • Pitjors condicions per suportar terratrèmols. Tanmateix, això es té en compte alhora del seu disseny, arribant a ser més resistents que els edificis baixos.
  • Un edifici alt suporta pitjor el vent, i en el càlcul de la seva estructura ese té en compte les oscil·lacions horitzontals, tant per l'altura com pel fet que el vent és més fort com més ens allunyem del terra.
  • Els fonaments han de suportar molt de pes, i per això són molt profunds, a més han de dissenyar-se d'una forma especial per suportar els terratrèmols i les càrregues horitzontals produïdes pel vent.
  • L'acumulació d'una gran massa en la mateixa vertical pot produir a nivell geològic i geofísic desequilibris sismològics, com els esdevinguts en Taipei.
  • És més difícil d'evacuar en cas d'emergència. Veure Atemptats de l'11 de setembre de 2001. A més, la concentració d'un gran nombre de persones en un reduït espai i la notorietat d'aquests edificis poden convertir els gratacels en bons objectius per atacs terroristes.

Llista dels 75 gratacels més alts del món (2020)Modifica

Qualificació Edifici Ciutat Altura Nombre de pisos Data d'acabament de l'estructura
1 Burj Khalifa Dubai 828 m 163 2010
2 Shanghai Tower Xangai 632 m 128 2015
3 Abraj Al-Bait La Meca 601 m 120 2012
4 Ping An Finance Center Shenzhen 599 m 115 2017
5 Goldin Finance 117 Tientsin 597 m 128 2019
6 Lotte World Tower Seül 555 m 123 2016
7 One World Trade Center Nova York 541 m 104 2014
8 Guangzhou CTF Finance Centre Guangzhou 530 m 111 2016
9 Tianjin CTF Finance Centre Tientsin 530 m 98 2018
10 China Zun Tower Pequín 528 m 108 2018
11 Taipei 101 Taipei 508 m 101 2004
12 Shanghai World Financial Center Xangai 492 m 101 2008
13 International Commerce Centre Hong Kong 484 m 118 2010
14 Wuhan Greenland Center Wuhan 476 m 97 2020
15 Central Park Tower Nova York 472 m 99 2020
16 Lakhta Center Sant Petersburg 462 m 86 2018
17 Landmark 81 Ho Chi Minh 461 m 81 2018
18 Changsha IFS Changsha 452 m 88 2017
19 Torres Petronas (2 torres bessones) Kuala Lumpur 452 m 88 1998
20 Zifeng Tower Nanquín 450 m 66 2010
21 Suzhou IFS Suzhou 450 m 92 2017
22 The Exchange 106 Kuala Lumpur 445 m 95 2019
23 Torre Willis Chicago 442 m 108 1974
24 Kingkey 100 Shenzhen 442 m 100 2011
25 Guangzhou International Finance Center Guangzhou 440 m 103 2010
26 Wuhan Center Wuhan 438 m 88 2019
27 111 West 57th Street Nova York 435 m 84 2020
28 One Vanderbilt Nova York 427 m 58 2020
29 432 Park Avenue Nova York 426 m 85 2015
30 Marina 101 Dubai 425 m 101 2017
31 Trump International Hotel and Tower Chicago 423 m 98 2009
32 Jin Mao Xangai 421 m 88 1999
33 Princess Tower Dubai 414 m 101 2012
34 Al Hamra Tower Al-Kuwait 413 m 80 2011
35 International Finance Centre Honk Kong 412 m 88 2003
36 Haeundae LCT The Sharp Busan 412 m 101 2019
37 Nanning China Resources Tower Nanning 403 m 85 2019
38 China Resources Headquarters Shenzhen 393 m 68 2018
39 23 Marina Dubai 392 m 88 2012
40 CITIC Plaza Guangzhou 390 m 80 1996
41 Shum Yip Upperhills Tower 1 Shenzhen 388 m 80 2020
42 30 Hudson Yards Nova York 387 m 73 2019
43 PIF Tower Riad 385 m 72 2019
44 Shun Hing Square Shenzen 384 m 69 1996
45 Eton Place Dalian Dalian 383 m 80 2015
46 Logan Century Center 1 Nanning 381 m 82 2018
47 Burj Mohammed Bin Rashid Abu Dhabi 381 m 88 2014
48 Empire State Building Nova York 381 m 102 1931
49 Elite Residence Dubai 381 m 87 2012
50 Central Plaza Hong Kong 374 m 78 1992
51 Bashnya Federatsiya Moscou 374 m 98 2016
52 Dalian International Trade Center Dalian 370 m 86 2019
53 Address Boulevard Dubai 370 m 72 2016
54 Golden Eagle Tiandi Tower A Nanquín 368 m 76 2018
55 Bank of China Tower Hong Kong 367 m 72 1990
56 Bank of America Tower Nova York 366 m 56 2009
57 Vista Tower Chicago 363 m 101 2020
58 Almas Tower Dubai 360 m 68 2008
59 Hanking Center Tower Shenzhen 359 m 65 2019
60 Gevora Hotel Dubai 356 m 75 2017
61 JW Marriott Marquis Dubai (2 torres bessones) Dubai 355 m 82 2012
62 Emirates Office Tower Dubai 355 m 54 2000
63 Raffles City Chongqing (2 torres bessones) Chongqing 355 m 79 2019
65 Torre OKO Moscou 354 m 85 2015
66 The Marina Torch Dubai 352 m 86 2011
67 Forum 66 Shenyang 351 m 68 2015
68 The Pinnacle Guangzhou 350 m 60 2012
69 Xi'an Glory International Financial Center Xi'an 350 m 75 2019
70 Spring City 66 Kunming 349 m 61 2019
71 Tuntex Sky Tower Kaohsiung 347 m 85 1997
72 Shimao Hunan Center Changsha 347 m - 2019
73 Aon Center Chicago 346 m 83 1973
74 The Center Hong Kong 346 m 73 1998
75 Neva Towers Moscou 345 m 79 2020

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica