Riad
Riad[1] [riát] (àrab: الرياض, ar-Riyāḍ, /ar.riˈjaːdˤ/, ‘els Jardins’) és la capital i la ciutat més gran de l'Aràbia Saudita,[2] situada en un extens altiplà al centre de la península d'Aràbia, a la regió de Najd i a la província de Riad. Té una extensió de 1.554 km² i la seva població és de 7.676.654 habitants, segons el cens del 2017.[3]
 Riad | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| الرياض (ar) الخفجي (ar)  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Aràbia Saudita | ||||
| Província | Província de Riyad | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 7.009.100 (2022) | ||||
| • Densitat | 3.898,28 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 1.798 km² | ||||
| Altitud | 612 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Creació | segle XVIII | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 11564–12665 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Lloc web | riyadh.sa… | ||||
La ciutat s'aixeca en l'eix central de desenvolupament de l'Aràbia Saudita juntament amb les ciutats de Buràida i Al-Kharj, també a la regió central. Les altres àrees on es concentra la població són dues regions costaneres: la del mar Roig al voltant de Gidda i la Meca i la del golf Pèrsic entorn d'Al-Hufuf i Dhahran.
La ciutat es divideix en 17 districtes sota el control de l'Ajuntament de Riad i de l'Autoritat per al Desenvolupament de Riad, encapçalada pel governador provincial de la ciutat.
Tot i estar situada en una regió extremament àrida, la ciutat rep precipitacions de forma ocasional. Hi ha cinc preses que retenen l'aigua de pluja, i també 96 pous i 467 km de conduccions que porten grans quantitats d'aigua des de les plantes dessaladores del golf Pèrsic.
Actualment és en curs de construcció el metro de Riad, un sistema de transport públic de tipus metro automàtic destinat a comunicar la ciutat de Riad. El projecte preveu en total 6 línies, 176 km de vies i 85 estacions.[4][5] La seva posada en servei és prevista per a 2021. El projecte és supervisat per la High Comissió for the Development of ArRiyadh (ADA).
Història modifica
A l'època preislàmica, el lloc era anomenat Hajar. Aquest antic emplaçament estava situat a la confluència d'uns quants rius (avui dia uadis, o rius intermitents), especialment el uadi Hanifa i el uadi Batha, i encara avui el lloc disposa de molta aigua subterrània. Històricament, la localitat era famosa pels seus dàtils i horts. El topònim Al-Riyad deriva precisament del plural de l'àrab rouda (horta). El nom modern de la ciutat primer només s'aplicava a algunes parts on hi predominava l'horta. De mica en mica es va anar generalitzant a tot l'assentament al segle xviii quan Hajar ja estava en ruïnes a causa dels conflictes locals.
El 1773 fou ocupada pels Al Saüd d'Al-Diriyya i va formar part del Primer Estat Saudita. Després de la destrucció de Diriyya el 1818 pels turcs (de fet pels egipcis), la capitalitat fou traslladada a Riad per Turki ibn Abd-Al·lah el 1823 que va recuperar la regió d'al-Kharj. Encara ara queden algunes restes de Diriyya, una ciutat feta de maons d'argila. Des del 1840 els saudites van fer front a alguns atacs otomans des del Hijaz. El 1865 a la mort de Fàysal ibn Turki van esclatar conflictes familiars que van permetre l'ocupació d'al-Riyad pels Al Raixid de Jabal Xammar.
El 1902, Abd-al-Aziz ibn Saüd es va emparar de la ciutat expulsant al darrer governador dels Al Raixid. Des d'allà es va establir el modern regne de l'Aràbia Saudita el 1932, amb Al-Riyad com a capital de la nació. La capital diplomàtica, però, no s'hi va traslladar fins al 1982 (des de Jeddah). Recentment la ciutat ha tingut uns creixements de població extraordinaris, un indicador de la pobra qualitat del desenvolupament experimentat des de la dècada de 1970.
Població modifica
- 1862 - 7,500
- 1935 - 30,000
- 1960 - 150,000
- 1970 - 370,000
- 1972 - 500,000
- 1974 - 650,000
- 1988 - 1,500,000
- 1990 - 2,000,000
- 1997 - 2,800,000
- 2008 - 6,400,000
- 2020 - 8,900,000 (estimació)
Entre 1974 i 1992 la ciutat va créixer una mitjana del 8,2% anual.
Llocs d'interès modifica
Les construccions notables de la ciutat són els edificis Al-Faisalia i Al-Mamlaka (les estructures més altes de l'Aràbia Saudita, amb 267 m i 302 m respectivament), l'Aeroport Rei Khalid, l'Estadi Rei Fahd, el Palau Al-Masmak, Sahah Al-Hukom i Qasr Al-Hukm, el Museu nacional de l'Aràbia Saudita i el Museu de la Reial Força Aèria Saudita.
Referències modifica
- ↑ «Aràbia Saudita | enciclopèdia.cat». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «ésAdir > Topònims > Riad». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «About ArRiyadh» (en anglès). High commission for the development of Ar-Riyadh. [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ «High Commission for the Development of Arriyadh - Projects - (1) Riyadh Metro Project» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-09-17. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Le mégacontrat du métro de Riyad va faire les beaux jours de Siemens, Alstom et Ansaldo», 30-07-2013.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riad |