Najd

regió muntanyosa i desèrtica del centre d'Aràbia Saudita

El Najd (àrab: نجد, Najd) és una regió de la part central de la Península Aràbiga. Es tracta d'un altiplà muntanyós i desèrtic que s'eleva entre 762 i 1525 m sobre el nivell mitjà del mar. La zona oriental de la regió ha estat l'hàbitat habitual de beduïns. La ciutat més important és Al-Riyad, capital de l'Aràbia Saudita.

Infotaula de geografia físicaNajd
Imatge
TipusProvíncia i regió històrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaAràbia Saudita Modifica el valor a Wikidata
Najd Region in Saudi Arabia.svg Modifica el valor a Wikidata
 24° 17′ 29″ N, 43° 35′ 17″ E / 24.291334°N,43.588054°E / 24.291334; 43.588054
La regió històrica del Najd en (verd clar) i les divisions administratives modernes a l'Aràbia Saudita

HistòriaModifica

PrehistòriaModifica

La regió de Najd és la llar d'Al-Maqar, una cultura prehistòrica avançada del Neolític, l'epicentre de la qual es trobava al sud-oest de l'actual Najd. Al-Maqar és possiblement una de les primeres cultures del món on es va produir l'agricultura generalitzada i la domesticació d'animals, particularment la del cavall, durant el període Neolític, abans que els canvis climàtics a la regió donessin lloc a la desertificació.[1] La datació per carboni 14 de diversos objectes descoberts a Al-Maqar indiquen una edat d'uns 9.000 anys.[2]

El novembre de 2017 es van descobrir a Shuwaymis, una zona a uns 370 km al sud-oest de la ciutat de Hail, escenes de caça que mostraven imatges el que semblen ser gossos domesticats similars al gos de Canaan i que portaven corretges. Datades 8.000 anys abans de l'actualitat, es considera que aquestes són les primeres representacions de gossos conegudes al món.[3]

Edat antigaModifica

En temps antics, el Najd va ser poblat per nombroses tribus com els kindites o els Tayy. Liderats per Usma ibn Luayy (àrab: عصمة بن لؤي, ʿUṣma ibn Luʾayy), els Tayy van saquejar les muntanyes Adja i Salma de Banu Tamim, al nord d'Aràbia, en el seu èxode del Iemen cap al 115 dC Aquestes muntanyes es coneixen ara com les Jabal Xammar. Els Tayy xammarís es van convertir en pastors nòmades de camells i criadors de cavalls al nord de Najd durant segles, amb una facció sedentària que governava la lliga tribal des de la seva capital, Hail.

Regne de KindaModifica

Al segle v dC, les tribus del nord d'Aràbia es van convertir en una amenaça important per a la línia comercial entre el Iemen i Síria. Els himiarites de Saba van decidir establir un estat vassall que controlés l'Aràbia Central i el Nord. Els kindites, esmentats a les fonts gregues com a Χινεδακολπιται, van guanyar força i nombre per exercir aquest paper i l'any 425 dC el rei himiarita Hàssan ibn Amr ibn Tubba va fer de Hujr Akil al-Murar ibn Amr el primer rei (hujr) de Kinda. Van establir el Regne de Kinda a Najd, a l'Aràbia central, a diferència dels estats organitzats del Iemen; els seus reis van exercir una influència sobre una sèrie de tribus associades més pel prestigi personal que per la seva capacitat coercitiva. La seva primera capital va ser Qàryat Dhat Kàhil, avui coneguda com a Qaryat al-Fāw.[4]

Als segles v i vi, els kindites van fer el primer esforç real concertat per unir totes les tribus de l'Aràbia central mitjançant aliances, i es van centrar en les guerres amb els làkhmides. Al-Hàrith ibn Amr, el més famós dels seus reis, finalment va aconseguir capturar la capital lakhmida d'Hira, al sud de l'actual Iraq.[5] Més tard, però, cap al 529, al-Múndhir va recuperar la ciutat i va fer matar el rei al-Hàrith i una cinquantena de membres de la seva família.

L'època de MahomaModifica

La regió va ser islamitzada des de temps de Mahoma, qui va dur a terme expedicions militars a la zona. La primera va ser la Incursió de la caravana de Nejd contra els quraixites, que va tenir lloc l'any 624. Els mequesos liderats per Safwan ibn Umayyah, que vivia del comerç, van marxar a l'estiu cap a Síria per al seu negoci comercial estacional. Després que Mahoma va rebre informació sobre la ruta de la Caravana, Mahoma va ordenar a Zayd ibn Haritha que anés darrere de la Caravana, i van assaltar-la amb èxit i van capturar un botí per valor de 100.000 dírhams.[6][7]

La Invasió de Nejd va tenir lloc a Rabi' Ath-Thani o Jumada Al-Ula, l'any 4 DH (és a dir, a l'octubre de l'any 625 dC).[7] Mahoma va portar els seus combatents a Nejd per espantar algunes tribus que creia que tenien intencions sospitoses.[8] Alguns estudiosos diuen que l'Expedició de Dhat al-Riqa va tenir lloc a Nejd com a part d'aquesta invasió.[8]

Segons Saifur Rahman al Mubararakpuri, però, la campanya de Dhat Ar-Riqa hauria tingut lloc després de la caiguda de Khaibar (i no com a part de la invasió de Nejd). Això està sostingut pel fet que Abu Hurairah i Abu Musa Al-Ash'ari van ser testimonis de la batalla. Abu Hurairah va abraçar l'islam només uns dies abans de Khaibar, i Abu Musa Al-Ash'ari va tornar d'Abissínia (Etiòpia) i es va unir a Mahoma a Khaibar. Les regles relacionades amb l'oració de la por, que Mahoma va observar a la campanya de Dhat Ar-Riqa', es van revelar a la invasió d'Asfan i diuen aquests estudiosos, van tenir lloc després d'Al-Khandaq (la Batalla del Fossat).[8]

L'Expedició de Qatan també va tenir lloc a Nejd. La tribu Banu Asad ibn Khuzaymah (que no s'ha de confondre amb la tribu Banu Asad) era una poderosa tribu connectada amb els Quraysh. Residien prop del turó de Katan, als voltants de Fayd, a Nejd. Mahoma va rebre informes d'intel·ligència que estaven planejant una incursió a Medina, així que va enviar una força de 150 homes sota el lideratge d'Abu Salama 'Abd Allah ibn 'Abd al-Asad per fer un atac sobtat contra aquesta tribu.[9][10]

Guerres de la RiddaModifica

A la mort de Mahoma el 632 van esclatar una sèrie de campanyes militars musulmanes per sufocar la rebel·lió d'algunes tribus àrabs contra el califa Abu-Bakr as-Siddiq, que van tenir lloc entre aquell any i 633.

Després de les guerres de la RiddaModifica

Els seguidors de Mahoma van expandir ràpidament el territori sota el domini musulmà més enllà d'Aràbia, conquerint grans extensions de territori des de la Península Ibèrica a l'oest fins a l'actual Pakistan a l'est en qüestió de dècades. La major part de les tribus que van ajudar a l'expansió del califat a Pèrsia i al Llevant estaven compostes per tribus najdi com els Banu Tamim. L'ús per part del califat d'aquestes tribus abans rebels va permetre a Abu Bakr i Umar desplegar ràpidament homes endurits per la batalla i generals experimentats com Al-Qa'qa' ibn Amr al-Tamimi a les primeres línies contra els perses i els bizantins.

Najd aviat es va convertir en una regió políticament perifèrica del món musulmà a mesura que el focus es va traslladar a les terres conquerides més desenvolupades. Les tribus conquistadores de Najd aviat es van traslladar al Llevant, Pèrsia i el nord d'Àfrica, jugant un paper en futurs conflictes al califat, convertint-se en governadors i fins i tot naixent emirats com els Aglàbides.[11]

Unificació d'Aràbia SaudíModifica

Al Nadj va ser on va aparèixer el wahhabisme, a mitjan segle xviii. El fundador d'aquesta branca de l'islam, Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab, es va aliar amb Muhàmmad ibn Saüd, que va prendre el domini de la regió. Abd-al-Aziz ibn Saüd la va arrabassar a l'administració otomana entre 1899 i 1912. Des d'allí, organitzats en sultanats independents, els saudites es van llançar a la conquesta d'altres regions d'Aràbia i especialment del Hijaz, que van annexionar el 1924. El 1932 a tots els territoris conquerits per la casa de Saüd a partir del seu feu original del Najd se'ls va donar el nom de Regne de l'Aràbia Saudita.

Ciutats principalsModifica

Riyadh és la ciutat més gran de Najd, així com la ciutat més gran del conjunt del país, amb una població de més de 7.676.654 des del 2018. Altres ciutats inclouen Ḥail (936.465 el 2021), Burayda (745.353 el 2021), Unayza (163.729 el 2010) i Ar Rass (133.000 el 2010).[12] Ciutats i pobles més petits inclouen Sudair, Al-Kharj, Dawadmi, 'Afif, Al-Zilfi, Al Majma'ah, Shaqraa, Tharmada'a, Dhurma, Al-Gway'iyyah, Al-Hareeq, Hotat Bani Tamim, Layla, As Sulayyil i Wadi ad-Dawasir, l'assentament més al sud de Najd.

ReferènciesModifica

  1. «Desert finds challenge horse taming ideas». BBC. BBC, 26-02-2013 [Consulta: 13 novembre 2016].; «Carved in stone: were the Arabs the first to tame the horse?». thenational. thenational, 11-03-2013 [Consulta: 12 novembre 2016].
  2. «Al-Magar Civilization Domestication of Horses in Saudi Arabia?». New Public Scientific Portal for: Paleolithic & Neolithic Rock Art Cave Paintings & Rock Engravings - Thomas Kummert. [Consulta: 18 juny 2018].
  3. «These may be the world's first images of dogs—and they're wearing leashes». Science Magazine - David Grimm. [Consulta: 18 juny 2018].
  4. History of Arabia – Kindah. Encyclopaedia Britannica. Revisat l'11 de febrer de 2012.
  5. «Kindah (gent)». A: Encyclopædia Britannica. 
  6. Mubarakpuri, The sealed nectar: biography of the Noble Prophet, p. 290.
  7. 7,0 7,1 Hawarey, Mosab. The Journey of Prophecy; Days of Peace and War. Islamic Book Trust, 2010.  Nota: el llibre conté una llista de les batalles de Mahoma en àrab, traducció a l'anglès disponible aquí.
  8. 8,0 8,1 8,2 Rahman al-Mubarakpuri, Saifur. The Sealed Nectar. Darussalam Publications, 2005, p. 192. ISBN 9798694145923. 
  9. Mubarakpuri, The sealed nectar: biography of the Noble Prophet, p. 349.
  10. Ibn Sa’d, vol.ii, p. 150.
  11. James E. Lindsay. Daily Life in the Medieval Islamic World, 2005, p. 33. ISBN 0-313-32270-8. 
  12. جريدة الرياض – عين على القصيم.

Vegeu tambéModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Najd