Obre el menú principal

Banu Tamim

article de llista de Wikimedia

Els Banu Tamim —en àrab بنو تميم, Banū Tamīm—, també Tamim ibn Murr, fou una de les principals tribus àrabs nòmades abans de l'islam, que vivien a l'est i centre de la península d'Aràbia. La seva genealogia és: Tamim ibn Murr ibn Udd ibn Tabikha ibn Ilyas ibn Mudar ibn Nizar ibn Maadd ibn Adnan. La paraula tamim en àrab significa fort i sòlid.[1]

Infotaula de grup humàBanu Tamim
Tipus tribu
Modifica les dades a Wikidata

Estaven dividits en tres branques formades pels fills de Tamim: Zayd Manat, Amr i al-Harith origen al seu torn de múltiples branques. El seu territori abans de l'islam era el Najd a l'entorn d'al-Yamama fins al golf Pèrsic, Bàssora i al-Udhayb (prop de la futura Kufa); quasi tots eren nòmades però hi havia alguns semi-nòmades als oasis de l'est; es van fer sedentaris amb l'Islam i altres tribus van anar ocupant els seus territoris; però una bona part dels tamimites van restar pastors semi-nòmades. Tenien bones relacions amb els sassànides i amb els làkhmides d'al-Hira i eren utilitzats pel transport pel desert i per assegurar rutes comercials; els tamimites al seu torn depenien dels sassànides pels seus aprovisionaments, principalment l'oasi d'al-Hassà on hi havia el principal mercat. Amb l'arribada de l'islam al-Mundhir va esdevenir el governador musulmà de l'Aràbia oriental i Hadjar. Els tamimites es van establir aleshores a Bàssora (les subtribus dels Sad i els Hanzala i la tribu dels Amr) i a Kufa; el suport dels tamimites era necessari per controlar l'Iraq i Aràbia oriental. Molts tamimites van ocupar funcions importants durant el califat omeia i al començament de l'abbàssida però pocs van arribar a ser governadors.

Banu HàndhalaModifica

Els Banu Hàndhala ibn Màlik són una branca de la tribu àrab dels Banu Tamim. Les seves divisions principals són els Dàrim, Yarbú i Baràjim. Viuen a la Yamama, no lluny de la regió de Dariyya. Les seves poblacions principals eren as-Samman i ar-Rakmatan. A la meitat del segle VI eren aliats de Kinda; vers 570 estaven en bones relacions amb els reis làkhmides d'al-Hira però un incident va provocar una guerra i 100 presoners hanzales foren cremats vius pels làkhmides. Es van fer musulmans i només una part de la tribu va participar en la Rida. Els Banu Hàndhala es van establir principalment a Bàssora i altres punts de l'Iraq; els zutt i els sayabiga van esdevenir els seus clients. Van donar alguns caps kharigites.[2]

ReferènciesModifica

  1. «Mecca and Tamīm (Aspects of Their Relations)» (en anglès). Journal of the Economic and Social History of the Orient, 8, 2, novembre 1965, pàg. 113–163. DOI: 10.2307/3595962. JSTOR: 3595962.
  2. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "(Banū) Ḥanẓala ibn Mālik".

BibliografiaModifica

  • Max F. von Oppenheim, Die Beduinen, IV, Leiden, 1966

Vegeu tambéModifica

  • Xams, divinitat preislàmica.