Obre el menú principal

Abu-Bakr as-Siddiq

primer califa de l'islam i sahabí (company del profeta Muhàmmad)

Abu-Bakr as-Siddiq —en àrab ابو بكر الصديق, Abū Bakr aṣ-Ṣiddīq— (la Meca, vers 573 - Medina, el 23 d'agost de 634) va ser un dels primers conversos a l'islam i un dels principals seguidors del profeta Mahoma. Durant la vida del Profeta va actuar com el seu amic i confident, esdevenint el seu sogre, i a la mort d'aquest es convertí en el primer califa musulmà establint el califat Raixidun, essent considerat pels sunnites el primer dels quatre "califes ortodoxos", anomenats els "ben guiats" o "raixidun". El seu califat, que durà dos anys i tres mesos (632-634), significà la consolidació i expansió de l'islam cap a Síria i l'Iraq. La seva vida personal consistí en la renúncia a tota riquesa i pompa. Es troba enterrat al costat de Mahoma i d'Úmar ibn al-Khattab a la Mesquita del Profeta de Medina.

Infotaula de personaAbu-Bakr as-Siddiq
20131203 Istanbul 091.jpg
Nom original (ar) أبو بكر
Biografia
Naixement 573 (Gregorià)
la Meca
Mort 22 agost 634 (60/61 anys)
Medina
Lloc d'enterrament mesquita del Profeta
  Primer califat 

8 juny 632 – 22 agost 634
← MuhàmmadÚmar ibn al-Khattab →
Dades personals
Grup ètnic Àrabs, Quraix i Banu Taym
Religió Islam
Activitat
Ocupació Muetzí, polític i soldat
Família
Cònjuge Qutayla bint Abd al-Uzza
Habiba bint Kharija
Umm-Ruman Zàynab bint Àmir
Asmà bint Umays
Fills Àïxa bint Abi-Bakr
Abd-Al·lah ibn Abi-Bakr
Abd-ar-Rahman ibn Abi-Bakr
Muhàmmad ibn Abi-Bakr
Asmà bint Abi-Bakr
Umm-Kulthum bint Abi-Bakr
Pares Abu-QuhafaSalma bint Sakhr ibn Àmir

Escut d'armes Abu-Bakr as-Siddiq
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

GenealogiaModifica

Era un petit comerciant i se'l considerava expert en genealogies de les tribus àrabs, fill d'Uthman ibn Àmir del clan Taym de la tribu Quraix, i d'Umm-al-Khayr Salma bint Sakhr. Va tenir quatre esposes: Qutayla bint Abd-al-Uzza dels Àmir (mare d'Abd-Al·lah i Asmà); Umm-Ruman bint Àmir dels Kinana (mare d'Abd-ar-Rahman i Àïxa); Asmà bint Umays dels Khatam (mare de Muhàmmad); Habiba bint Khàrija dels Hàrith (mare d'Umm-Kulthum, pòstuma). Els dos primers matrimonis foren probablement simultanis i els altres dos polítics (Asmà era la vídua de Jàfar ibn Abi-Tàlib, mort el 629).

HistòriaModifica

La tradició el fa el primer musulmà després de Mahoma però aquesta condició també s'atribueix a altres; va restar a la Meca mentre altres musulmans van haver d'emigrar a Axum; fou escollit per Mahoma per acompanyar-lo a la seva emigració a Medina. La seva filla Àïxa bint Abi-Bakr es va casar amb Mahoma. Va participar en totes les expedicions iniciades per Mahoma i fou el primer a ser informat dels objectius de l'expedició a la Meca del 630; mai va tenir un comandament militar separat excepte dues petites operacions el 627 i 628. El 8 de juny del 632 va morir Mahoma i Abu-Bakr, que havia estat distingit pel Profeta amb detalls com encarregar-li la direcció de l'oració a Medina durant la seva malaltia, fou nomenat successor a proposta d'Úmar ibn al-Khattab. Va ser nomenat khalífat Al·lah ("representant de Déu") i es va instal·lar al centre de Medina.

Després de la mort de MahomaModifica

En aquest temps va predominar el moviment anomenat la ridda ("apostasia"), que no era una mera reacció religiosa, sinó sobretot una oposició política en què alguns grups es negaven a enviar impostos a Medina. El moviment s'havia iniciat al Iemen ja abans del 632, i Al-Àswad ibn Kab al-Ansí fou substituït per Qays ibn Hubayra ibn Abd-Yaguth al-Makxub. Fou essencialment un moviment antimedinès que va esdevenir revolta oberta a la mort del Profeta.

L'exèrcit dirigit per Ussama ibn Zayd estava ocupat a Síria i les tribus rebels de la vora de Medina van aprofitar aquest fet i van intentar ocupar la ciutat per sorpresa, però foren derrotades a Dhu-l-Qassa. Quan l'exèrcit va tornar, un grup sota comandament de Khàlid ibn al-Walid fou enviat contra els rebels. El primer dels seus caps, Tulayba, fou derrotat a Buzakha; Tamim va fer submissió; la principal batalla fou la d'Aqrabà a la Yamama, el maig del 633 (coneguda com "El Jardí de la Mort") en què Musàylima, el principal cap de la ridda, fou derrotat i mort i l'Aràbia central recuperada. Altres caps militars van dirigir operacions secundàries a Bahrayn (Al-Hassà) i a Oman (Mahra).

Khàlid ibn al-Walid va pacificar la Yamama i va anar amb un exèrcit de 18.000 voluntaris[1] per a conquerir l'Iraq. Al-Muhàjir ibn Abi-Umayya es va encarregar de reprimir la ridda al Iemen i a Hadramawt. Abu-Bakr es va mostrar clement amb els caps enemics presoners i després, la major part d'aquests van esdevenir musulmans zelosos i partidaris fidels del califa. Encara que el 633 la guerra de la Ridda va ser sufocada, encara es van produir alguns incidents fins al 635.

Khàlid es va unir a un altre cos d'exèrcit dirigit per Al-Muthannà ibn Hàritha i va assolar Iraq amenaçant Hira, que va pagar 60.000 dinars per evitar la seva destrucció. Al-Muthannà va restar a la zona i Khàlid[2] va iniciar la seva cèlebre marxa cap a Damasc unit a tres columnes més dirigides per Amr ibn al-As, Xurahbil ibn Hasna i Yazid ibn Abu-Sufyan que operaven a Palestina sense aconseguir derrotar els bizantins.[3] Les forces musulmanes reunides van derrotar els bizantins a la batalla d'Ajnadayn entre Jerusalem i Gaza el juliol del 634.[4]


Precedit per:
Profeta de l'islam
Muhàmmad
Califa
632-634
Succeït per:
Úmar ibn al-Khattab

ReferènciesModifica

  1. ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The History of al-Tabari (en anglès). SUNY Press, 1986, p. Vol. 2, p. 554. ISBN 0-87395-921-3. 
  2. ibn Jarir at-Tabarí, Muhàmmad. The Chanllenge to the Empires (en anglès). SUNY Press, 1993, p. 121. ISBN 0791496848. 
  3. Hitti (2002):p.411
  4. Hitti (2002):p.414

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Abu-Bakr as-Siddiq  
  • Lock, H-O. The Conquerors of Palestine Through Forty Centuries (en anglès). R. Scott, 1920. 
  • Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002. ISBN 1931956618. 
  • C. Becker, The expansion of the Saracens a la Cambridge Medieval History, 1912.
  • W. Montgomery Watt, Muhammad at Mecca, Oxford 1953