Amr ibn al-As

sahabí (company del profeta Muhàmmad) i militar àrab

Amr ibn al-As as-Sahmí, més conegut simplement com a Amr ibn al-As —en àrab عمرو بن العاص السهمي, ʿAmr ibn al-ʿĀṣ as-Sahmī—, (c.672-663) fou un general àrab company del profeta Muhàmmad, de la tribu de Qurayx.

Infotaula de personaAmr ibn al-As
عمرو بن العاص.png
modifica
Nom original(ar) عمرو بن العاص modifica
Biografia
Naixementc. 580 modifica
la Meca modifica
Mort664 (Gregorià) modifica (83/84 anys)
Fustat (Egipte) modifica
Dades personals
Grup ètnicÀrabs modifica
ReligióIslam modifica
Activitat
OcupacióNamestnik, cap militar, warlord (en) Tradueix, diplomàtic i estadista modifica
Carrera militar
LleialtatPrimer califat i Califat omeia modifica
ConflicteGran campanya de Badr, batalla d'Úhud, batalla del Fossat, batalla del Yarmuk, batalla de Siffín, conquesta àrab d'Egipte, conquesta musulmana de Síria i Conquesta musulmana del Magrib modifica
Família
CònjugeUmm-Kulthum ibn Uqba
Rita bint Munàbbih modifica
FillsAbd-Al·lah ibn Amr ibn al-As modifica

Es va convertir vers el 630 quan va considerar que Muhàmmad triomfaria. El Profeta el va enviar a Oman, on va entrar en negociacions amb els prínceps locals Jàyfar i Abbad ibn Julanda, que van adoptar l'islam el 632. Quan va tornar a Medina el profeta ja era mort. El 633 Abu-Bakr as-Siddiq el va enviar amb un exèrcit a Palestina i se sap que va tenir part decisiva en la conquesta de la riba occidental del Jordà,[1] i va prendre part a la batalla d'Ajnadayn[2] el 30 de juliol del 634 i la batalla del Yarmuk, del 15 al 20 d'agost del 636.[3]

Conquesta àrab d'EgipteModifica

Article principal: Conquesta àrab d'Egipte

Després va anar a Egipte,[4] segons moltes font pel seu propi compte però probablement amb coneixement d'Úmar ibn al-Khattab o sota ordres d'aquest. El 640 els romans d'Orient foren derrotats a Heliòpolis; Amr va rebre reforços dirigits per Az-Zubayr ibn al-Awwam. El 641 va ocupar Babilònia, i el 642 va entrar a Alexandria. Al general se li deu la fundació de Fustat o Misr el 641.

El 645, poc després de pujar al califat Uthman ibn Affan, aquest el va cridar i va nomenar en el seu lloc Abd-Al·lah ibn Sad (646-656),[note 1] cosa que el va afectar molt i va deixar el càrrec murmurant (646), i es va retirar a les seves terres d'Adjlan i As-Sab on seguia els esdeveniments i quan les coses es van complicar per a Uthman, va afavorir secretament a Talha ibn Ubayd-Al·lah i Az-Zubayr ibn al-Awwam; sota Alí ibn Abi-Tàlib, quan aquest es va haver d'enfrontar a Muàwiya ibn Abi-Sufyan, va optar obertament per aquest darrer, com Busr ibn Abi-Artat, i va dirigir la cavalleria siriana a la batalla de Siffín el 657. Com que la victòria estava al camp d'Ali va tenir la idea de penjar alcorans a les llances simbolitzant que el resultat l'havia de decidir el llibre sagrat. Fou llavors escollit àrbitre per Muàwiya.[5] Abans de la sessió d'arbitratge, encara va fer un servei a Muàwiya, en conquerir Egipte de mans d'un governador partidari d'Alí, anomenat Muhàmmad ibn Abi-Bakr as-Siddiq, que fou derrotat (658) i executat.

L'arbitratge el va saber orientar prou favorablement a Muàwiya. Va restar com a governador d'Egipte fins a la seva mort. El 22 de gener del 661 es va escapar per molt poc a un atemptat contra la seva vida perpetrat per Zadawayh, un suïcida kharigita; Amr, que estava indisposat, va encarregar a Khàrija ibn Hudhafa de fer la salat al seu lloc, i fou aquest qui fou ferit de mort. Va morir el 663 amb més de 90 anys. Com a governador a Egipte el va succeir Utba ibn Abi-Sufyan ibn Harb.

NotesModifica

  1. Ibn Taghribirdí diu que fou el 25 de l'hègira, és a dir 645-646; quan va esclatar la revolta d'Alexandria Amr no la va poder controlar i en conseqüència fou destituït i va entregar el poder a Abd Allah quan ja la calma s'havia restablert; Uthman va oferir-li el càrrec de administrador de finances i a Amr ibn al-Asi el govern militar d'Egipte, però Amr va refusar, i Abd Allah va reunir els dos lloc i va augmentar la recaptació de la província

ReferènciesModifica

  1. Hitti, Philip K. History of Syria Including Lebanon and Palestine (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002, p.411. ISBN 1931956618. 
  2. Different Aspects of Islamic Culture: Vol.3: The Spread of Islam Throughout the World (en anglès). UNESCO, 2012, p.189. ISBN 9231041533. 
  3. McAllister, Stuart E. The Sword and Shield of God: Byzantine Strategy and Tactics Under Heraclius During the Last Persian War and First Arab War (en anglès). ProQuest, 2007, p.44-45. ISBN 0549469702. 
  4. The Islamic Review (en anglès). vol.. Khwajah Kamal al-Din, 1958, p. 27. 
  5. Mikaberidze, Alexander. Conflict and Conquest in the Islamic World: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2011, p.836. ISBN 1598843370.