8 de juny

<<	Juny 2018					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
1969 - Els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell, un pilar de 4, al Vendrell.
2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.
2013 - Barcelona: es presenta el documental Ciutat morta a l'antic Palau del Cinema, rebatejat cinema Patrícia Heras.

Resta del món

793 – La primera ràtzia coneguda dels víkings sobre sòl britànic a Lindisfarne.
1867 - Colòmbia: es publica la novel·la María de Jorge Isaacs.
1930 - Carles II és proclamat rei de Romania.
1949 – La Caça de Bruixes: un informe de l'FBI esmenta celebritats com ara Helen Keller, Dorothy Parker, Danny Kaye, Fredric March, John Garfield, Paul Muni i Edward G. Robinson com a membres del Partit Comunista.
1981 - Índia. Accident ferroviari per no atropellar una vaca. Varen morir 3.000 persones.
1995 - La primera versió del llenguatge de programació PHP és alliberada pel seu creador, Rasmus Lerdorf.
2004 - Es produeix el primer Trànsit de Venus del segle XXI.
2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Musab al Zarqaui.
2014 - Cadena Humana pel Dret A Decidir del País Basc del 2014

NaixementsModifica

Països Catalans

1873, Monòver, el Vinalopó Mitjà: José Augusto Trinidad Martínez Ruiz, més conegut com a Azorín, escriptor i periodista valencià
1908, Os de Balaguer, Noguera, Lleida: Leandre Cristòfol, escultor català, considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya
1952, Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.
1976, Tortosa: Montse Castellà Espuny, cantautora i activista social

Resta del món

1625, Perinaldo, Gènova, Ligúria, Itàlia : Giovanni Cassini, astrònom i enginyer francès.
1810, Zwickau, Saxònia, Alemanya: Robert Schumann, compositor alemany.
1861, Cangas de Onís, Astúries: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol.
1867, Richland Center, Wisconsin, Estats Units: Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna
1893, Council Bluffs, Iowa, Estats Units: Ernest B. Schoedsack, director, productor i director de fotografia estatunidenc
1916, Northampton, Anglaterra, Regne Unit: Francis Crick, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962
1930, Frankfurt del Main (Alemanya): Robert Aumann, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.
1936, Waltham, Massachusetts (EUA). Kenneth G. Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1982
1947, South Bend, Indiana (EUA): Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1976, Matadepera, Vallès Occidental: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català.

Resta del món

632: Mahoma, profeta de l'islam.
1768, Trieste: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany.
1775: Muhammad Bey Abu l-Dhahab, bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
1809, Nova York, Estats Units: Thomas Paine, intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà (n. 1737).
1831, Londres, Anglaterra: Sarah Siddons, actriu gal·lesa.
1845, Nashville, Tennessee, Estats Units: Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (n. 1767)
1920, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià

1929:
- New Canaan, Connecticut, Estats Units: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme.
- Hugo Nolthenius, músic holandès
1975: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.

Festes i commemoracionsModifica

Dia dels mars i oceans

Santoral
Església Catòlica
Sants al Martirologi romà (2011): ^[1] Maximí d'Ais, bisbe llegendari (s. I);

Gildard de Rouen, bisbe (511); Medard de Noyon, bisbe (560); Fortunat de Fano, bisbe (s. VI); Clodulf de Metz, bisbe (697); Guillem de York, bisbe (1154).
- Beats:
- John Davy, cartoixà màrtir (1537);
- Jacques Berthieu, màrtir (1896);
- Maria Droste Zu Vischering (1899);
- Mariam Thresia Chiramel Mankidiyan, fundadora (1926);
- Nicola da Gesturi, caputxí (1958).
Sants Cal·líope, màrtir (ca. 250);
- Sal·lustià de Sardenya, màrtir o eremita;
- Melània de Roma, benefactora (409);
- Eutropi de València, bisbe;
- Bron de Cassel-Irra, bisbe (ca. 511);
- Levà de Cornualla (s. VI);
- Sira de Troyes, verge;
- Trojècia de Rodés, verge;
- Heracli de Sens (ca. 515);
- Victorí de Camerino, bisbe (543); Macutí d'Irlanda, monjo (s. VII);
- Eustadiola de Moyen-Moutier, vídua i abadessa (690);
- Robert de Frassinoro, abat (ca.1070);
- Giovanni Rainuzzi, monjo de Todi (ca. 1330);
- Bernat de Montgaillard, monjo (1628);
- Felix Maria Ghebre-Amlak, cistercenc (1934);
- translació de les relíquies d'Alfegi de Canterbury i d'Aldemar de Thérouanne.
- A l'Orde de la Trinitat:
- sant Miquel dels Sants (festa al Martirologi romà el 10 d'abril).
Beat Armand de Ziertkzee;
- Ilga de Schwarzenberg, eremita (1115).
- A l'Orde de Sant Domènec: beates Diana d'Andalò, Cecília Cesarini (1290) i Amata de San Sisto.
Venerables Engelbert von Schäftlarn, prior (1153); Giselbert de Cappenberg (s. XII); Anne de Xainctonge, fundadora (1621).
Venerats a l'Orde de la Mercè: sant Pere d'Amer, mestre general; Jorge Porta; Magdalena de la Concepción.