8 de juny
data
| << | Juny 2023 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | ||
| Tots els dies | ||||||
El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs. Queden 206 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments modifica
- Països Catalans
- 1283 - Mar Mediterrània, prop de l'illa de Malta: Roger de Llúria hi derrota els angevins en l'anomenat Combat de Malta.
- 1969 - Els Castellers de Barcelona aixequen el seu primer castell, un pilar de 4, al Vendrell.
- 2004 - Barcelona: Òmnium Cultural atorga el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Francesc Mira.
- 2013 - Barcelona: es presenta el documental Ciutat morta a l'antic Palau del Cinema, rebatejat cinema Patrícia Heras.
- Resta del món
- 793 – La primera ràtzia coneguda dels vikings sobre sòl britànic a Lindisfarne.
- 1867 - Colòmbia: es publica la novel·la María de Jorge Isaacs.
- 1928 - Pequín (Xina): Presa de la ciutat pel Kuomintang i fi de l'Expedició del Nord.[1]
- 1930 - Carles II és proclamat rei de Romania.
- 1949 – La Caça de Bruixes: un informe de l'FBI esmenta celebritats com ara Helen Keller, Dorothy Parker, Danny Kaye, Fredric March, John Garfield, Paul Muni i Edward G. Robinson com a membres del Partit Comunista.
- 1972 - Trảng Bàng, Vietnam: la nena de nou anys Phan Thị Kim Phúc pateix cremades greus per un atac amb napalm. El fet va ser immortalitzat per Nick Ut amb la foto The Terror of War, que va guanyar el premi Pulitzer.[2]
- 1969, La Línea de la Concepción, província de Cadis: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer amb l'enclavament de Gibraltar en un nou tour de force amb el govern britànic per al control del Penyal.[3]
- 1995 - La primera versió del llenguatge de programació PHP és alliberada pel seu creador, Rasmus Lerdorf.
- 2004 - Es produeix el primer Trànsit de Venus del segle xxi.
- 2006 - Iraq, el primer ministre iraquià confirma la mort del líder d'Al-Qaeda a l'Iraq Abu Musab al Zarqaui.
- 2014 - Cadena Humana pel Dret A Decidir del País Basc del 2014
Naixements modifica
- Països Catalans
- 1873 - Monòver, el Vinalopó Mitjà: Azorín, escriptor i periodista valencià (m. 1967).[4]
- 1908 - Os de Balaguer, Noguera: Leandre Cristòfol, escultor català, considerat un dels pioners de l'escultura surrealista a Catalunya (m. 1998).[5]
- 1930 - Buenos Aires: Myriam Alió, mezzosoprano i pedagoga catalana (m. 2018).[6]
- 1951 - Santa Perpètua de Mogodaː Rosa Maria Bonàs Pahisa, biòloga i política catalana, ha estat diputada al Congrés.[7]
- 1952 - Barcelona: Emilio Pérez de Rozas, periodista català.[8]
- 1975 - Arinsal, La Massanaː Olga Gelabert Fàbrega, política andorrana, ha estat Ministra de Cultura, Joventut i Esports.[9]
- 1976 - Tortosa: Montse Castellà Espuny, cantautora i activista social
- Resta del món
- 1625 - Perinaldo, Gènova, Ligúria, Itàlia: Giovanni Cassini, astrònom i enginyer francès (m. 1712).[10]
- 1671 - Venècia: Tomaso Giovanni Albinoni, compositor italià de música barroca (m. 1751).[11]
- 1810 - Zwickau, Saxònia, Alemanya: Robert Schumann, compositor alemany.[12]
- 1860, Castel Road, Irlandaː Alicia Boole Stott, extraordinària matemàtica amateur.[13]
- 1861 - Cangues d'Onís, Astúries: Juan Vázquez de Mella, polític tradicionalista, escriptor i filòsof catòlic espanyol (m. 1928).[14]
- 1867 - Richland Center, Wisconsin, Estats Units: Frank Lloyd Wright, arquitecte estatunidenc considerat un dels principals mestres de l'Arquitectura Moderna[15]
- 1888 - Euskirchen: Frieda Robscheit-Robbins, patòloga nord-americana (m. 1973).[16]
- 1893 - Council Bluffs, Iowa, Estats Units: Ernest B. Schoedsack, director - productor i director de fotografia estatunidenc.
- 1898, Baltibboys, Comtat de Wicklow (Irlanda): Ninette de Valois, ballarina i coreògrafa irlandesa (m. 2001).[17]
- 1903 - Brussel·les, Bèlgicaː Marguerite Yourcenar, escriptora francesa, primera dona membre de l'Académie Française (m. 1987).[18]
- 1904 - Chenecey-Buillon (Doubs)ː Alice Rahon, poetessa i artista francesa/mexicana (m. 1987).[19]
- 1910 - Viña del Mar (Xile): María Luisa Bombal, escriptora xilena (m. 1980).[20]
- 1913 - Santander: María Cristina Gonzalo Pintor, arquitecta, física, matemàtica i segona meteoròloga d'Espanya.[21]
- 1916 - Northampton, Anglaterra, Regne Unit: Francis Crick, biòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1962 (m. 2004).[22]
- 1921 - Yogyakarta (Indonèsia): Suharto, va ser el segon president d'Indonèsia.[23]
- 1923 - Buenos Aires, Argentinaː Ermina Odoardo, arquitecta, primera dona a exercir l'arquitectura a Santiago de Cuba.[24]
- 1926 - Iași: Anatol Vieru ,compositor, teòric i educador romanès (m. 1998).[25]
- 1930 - Frankfurt del Main (Alemanya): Robert Aumann, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2005.[26]
- 1936 - Waltham, Massachusetts (EUA). Kenneth G. Wilson, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1982 (m. 2013).[27]
- 1940 - Jersey City, Nova Jersey (EUA): Nancy Sinatra, cantant i actriu.[28]
- 1947 - South Bend, Indiana (EUA): Eric Frank Wieschaus, biòleg molecular nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1995.[29]
- 1950 - Maringá - Paraná - Brasilː Sonia Braga, actriu brasilera.[30]
- 1951 - Skewen, Gal·lesː Bonnie Tyler, cantant gal·lesa de música pop i rock.[31]
- 1955 - Londres: Tim Berners-Lee, enginyer informàtic britànic que desenvolupà el projecte World Wide Web.[32]
- 1973 - Tbilissi, Geòrgia: Tina Khidasheli, advocada i política georgiana.
- 1977 - Atlanta, Geòrgia, EUA: Kanye West, raper, cantant, productor musical i dissenyador de roba estatunidenc.[33]
- 1983 - Bilzen, Bèlgica: Kim Clijsters, jugadora de tennis professional que fou número 1 del rànquing mundial de la WTA.[34]
Necrològiques modifica
- Països Catalans
- 1946 - Valènciaː Amelia Cuñat i Monleón, dibuixant, ceramista i col·leccionista de ceràmica valenciana (n. 1878).[35]
- 1976 - Matadepera: Ricard Marlet i Saret, xilògraf, pintor i escultor català (n. 1896).[36]
- 1986 - Barcelona: Cèlia Suñol i Pla, escriptora catalana (n. 1899).[37]
- 2000 - Barcelonaː Maria Lluïsa Oliveras i Andreu, atleta catalana, pionera de l'atletisme català (n. 1914).[38]
- 2001 - Barcelona: Griselda Pascual i Xufré, científica catalana vinculada a la investigació matemàtica i a la docència (n. 1926).[39]
- 2004 - Madrid: Núria Torray, actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral (n. 1934).[40]
- 2010 - Montadin: Sara Berenguer Lahosa, militant anarcosindicalista i feminista llibertària catalana, activa en el moviment de les Mujeres Libres (m. 2010).
- 2022 - Barcelona: Aurora Altisent i Balmas, pintora, dibuixant i escultora catalana (n. 1928).[41]
- Resta del món
- 632: Mahoma, profeta de l'islam (n. 570).[42]
- 1290ː Florència: Beatrice Portinari, possiblement la figura històrica rere Beatriu, la dona que inspirà Dante Alighieri (n. 1266).[43]
- 1768, Trieste: Johann Joachim Winckelmann, arqueòleg alemany (n. 1717).[44]
- 1775: Muhammad Bey Abu l-Dhahab, bei mameluc dels Kazdughiliyya d'Egipte.
- 1796, Moscou (Rússia): Felice Giardini, violinista i compositor italià (n. 1716).[45]
- 1809, Nova York, Estats Units: Thomas Paine, intel·lectual, polític, revolucionari, escriptor i inventor anglès i nord-americà (n. 1737).[46]
- 1818, Berlín: Fanny von Arnstein, salonnière vienesa (n. 1758).[47]
- 1831, Londres, Anglaterra: Sarah Siddons, actriu gal·lesa (n. 1755).[48]
- 1839, Salzburgː Aloysia Weber, soprano alemanya, cunyada de Mozart (n. 1760).[49]
- 1845, Nashville, Tennessee, Estats Units: Andrew Jackson, militar, jutge, 7è president dels Estats Units (n. 1767)[50]
- 1876, Parísː George Sand, escriptora francesa (n. 1804).[51]
- 1921, Vienaː Natalie Bauer-Lechner, prestigiosa violista (n. 1858).[52]
- 1929:
- New Canaan, Connecticut, Estats Units: Bliss Carman, poeta canadenc en llengua anglesa pertanyent al postromanticisme (n. 1861).[53]
- Hugo Nolthenius, músic holandès
- 1945, París (França): Robert Desnos, poeta surrealista francès (n. 1900).[54]
- 1956, Parísː Marie Laurencin, pintora i gravadora francesa (n. 1883).[55]
- 1969, Santa Monica (Califòrnia, EUA): Robert Taylor, actor de cinema (n. 1911).
- 1975: Elizabeth Hirsh Fleisher, arquitecta estatunidenca.[56]
- 1990, San José (Costa Rica): José Figueres Ferrer, pensador i humanista, i un dels més importants polítics de la república de Costa Rica. Va ser President de la República en tres períodes, 1948-1949, 1953-1958 i 1970-1974 (n. 1906).[23]
- 1997, Nigèria: Amos Tutuola, escriptor nigerià (n. 1920).[57]
- 1998, Limaː Maria Reiche, matemàtica i arqueòloga alemanya, investigadora de les línies de Nazca al Perú (n. 1903).[58]
Festes i commemoracions modifica
- Dia dels mars i oceans
- Santoral
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011)
- [59] Maximí d'Ais, bisbe llegendari (s. I);
- Gildard de Rouen, bisbe (511); Medard de Noyon, bisbe (560); Fortunat de Fano, bisbe (s. VI); Clodulf de Metz, bisbe (697); Guillem de York, bisbe (1154).
- Beats:
- John Davy, cartoixà màrtir (1537);
- Jacques Berthieu, màrtir (1896);
- Maria Droste Zu Vischering (1899);
- Mariam Thresia Chiramel Mankidiyan, fundadora (1926);
- Nicola da Gesturi, caputxí (1958).
- Sants Cal·líope, màrtir (ca. 250);
- Sal·lustià de Sardenya, màrtir o eremita;
- Melània de Roma, benefactora (409);
- Eutropi de València, bisbe;
- Bron de Cassel-Irra, bisbe (ca. 511);
- Levà de Cornualla (s. VI);
- Sira de Troyes, verge;
- Trojècia de Rodés, verge;
- Heracli de Sens (ca. 515);
- Victorí de Camerino, bisbe (543); Macutí d'Irlanda, monjo (s. VII);
- Eustadiola de Moyen-Moutier, vídua i abadessa (690);
- Robert de Frassinoro, abat (ca.1070);
- Giovanni Rainuzzi, monjo de Todi (ca. 1330);
- Bernat de Montgaillard, monjo (1628);
- Felix Maria Ghebre-Amlak, cistercenc (1934);
- translació de les relíquies d'Alfegi de Canterbury i d'Aldemar de Thérouanne.
- A l'Orde de la Trinitat:
- sant Miquel dels Sants (festa al Martirologi romà el 10 d'abril).
- Beat Armand de Ziertkzee;
- Ilga de Schwarzenberg, eremita (1115).
- A l'Orde de Sant Domènec: beates Diana d'Andalò, Cecília Cesarini (1290) i Amata de San Sisto.
- Venerables Engelbert von Schäftlarn, prior (1153); Giselbert de Cappenberg (s. XII); Anne de Xainctonge, fundadora (1621).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: sant Pere d'Amer, mestre general; Jorge Porta; Magdalena de la Concepción.
- Església Copta (1 paoni)
- Sant Cosme de Taha i companys, màrtirs;
- consagració de les esglésies de Sant Lleonci i de Sant Febamon.
- Església Etíop
- Santa Febròinia de Nusaybin
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 21 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 26 de maig del calendari julià litúrgic:
- Sants Alfeu, un dels Setanta deixebles, i els seus fills Aberci i Helena; Carp de Vèrria, bisbe;
- Agustí de Canterbury, evangelitzador d'Anglaterra;
Referències modifica
- ↑ Paulès, Xavier (1973-....).. La République de Chine : 1912-1949. ISBN 978-2-251-44945-6.
- ↑ «1973 Nick Ut WY - World Press Photo». [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «8 June 1969: Franco closes Gibraltar border» (en anglès). SUR, 07-06-1919. [Consulta: 4 maig 2023].
- ↑ «Azorín». enciclopèdia.cat. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Leandre Cristòfol i Peralba». enciclopèdia.cat. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Myriam Francheri Baglietto | enciclopedia.cat». [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «Rosa María Bonàs Pahisa» (en castellà). Congrés dels Diputats. VIII Legislatura. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Emilio Pérez de Rozas, pasión antimadridista». Defensa Central, 14-06-2015. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Olga Gelabert Fàbrega». Consell General. Principat d'Andorra. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Giovanni Domenico Cassini | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Robert Schumann». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Polo-Blanco, Irene «Alicia Boole Stott, a geometer in higher dimension». Historia Mathematica, 35 (2), Maig 2008, pàg. 123–139. DOI: 10.1016/j.hm.2007.10.008.
- ↑ «Juan Vázquez de Mella y Fanjul». enciclopèdia.cat. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Frieda S. Robscheit-Robbins». University of Rochester. [Consulta: 11 abril 2023].
- ↑ «Dame Ninette de Valois». Encyclopædia Britannica [Consulta: 19 octubre 2017].
- ↑ «Marguerite Yourcenar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ MacMasters, Merry. «La Jornada: Sigue con Alice Rahon el repaso del MAM al surrealismo en México». La Jornada, 13-04-2009. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «María Luisa Bombal». Encyclopædia Britannica, 04-06-2019. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española». A: Investigación y género reflexiones desde la investigación para avanzar en igualdad : VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género, Sevilla 28 y 29 de Junio de 2018, 2018, pàg. 264-282. ISBN 978-84-948975-3-5.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1962» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ 23,0 23,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ellas iniciaron el camino». Arquitectura y Urbanismo Vol XXIX. ISSN: 1815-5898 [Consulta: 14 octubre 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2005» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Nancy Sinatra». Sputnikmusic. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1995» (en anglès americà). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ García Berumen, Frank Javier. Latino Image Makers in Hollywood: Performers, Filmmakers and Films Since the 1960s (en anglès). McFarland, 2016-04-14, pàg.153-156. ISBN 978-1-4766-1411-3.
- ↑ «La estrella de los 80, Bonnie Tyler, visita ‘El Hormiguero’». La Vanguardia, 20-01-2020.
- ↑ «Berners-Lee biography» (en anglès). World Wide Web Consortium.
- ↑ «Kanye West» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 maig 2022].
- ↑ «Kim Clijsters | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ «Amelia Cuñat Monleón». Museo Nacional de Cerámica y Artes Suntuarias "González Martí". Ministerio de Cultura y Deporte - Gobierno de España. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ «Ricard Marlet i Saret | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Cèlia Suñol i Pla | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Lluïsa Oliveras Andreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 2021-03-04. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Fallece la actriz Nuria Torray» (en castellà). El Periódico de Aragón, 09-06-2004.
- ↑ «Aurora Altisent i Balmas | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2023].
- ↑ «Muhammad | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Toynbee, Paget. Dante Alighieri: His Life and Works (en anglès). Courier Corporation, 2013-11-07. ISBN 978-0-486-14642-3.
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «GIARDINI, Felice in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-08-06. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Thomas Paine | Biography, Common Sense, & Rights of Man» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Wilhelmy-Dollinger, Petra. «Fanny Baronin Von Arnstein» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 8 abril 2023].
- ↑ «Sarah Siddons». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Bray, Lucinda. The Practicalities of Producing the Play Mozart, with Music by Franz von Suppé (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019-09-24, p. 217. ISBN 978-1-5275-4037-8.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «George Sand | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ Kozinn, Allan «Chaste Ascetic? A Letter Details Mahler’s Love Life (Published 2013)» (en anglès). The New York Times, 26-07-2013. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Bliss Carman | Canadian poet» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Chilvers, Ian. The Oxford Dictionary of Art (en anglès). Oxford University Press, 2004, pàg. 396. ISBN 978-0-19-860476-1.
- ↑ Rivera, Sofía. «Elizabeth Hirsh Fleisher 1892-1975». Un dia, una arquitecta, 29-01-2018. [Consulta: 4 abril 2020].
- ↑ «Amos Tutuola | Nigerian author» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Maria Reiche» (en castellà). Huellas De Mujeres Geniales, 06-04-2015. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ Santi, beati e testimoni.
| Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:8 de juny. |
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 8 de juny |