Núria Torray

actriu espanyola

Núria Torra Resplandi (Barcelona, 24 de setembre del 1934 - Madrid, 8 de juny del 2004[1]), coneguda artísticament com a Núria Torray, fou una actriu catalana que destacà especialment en l'escena teatral.

Infotaula de personaNúria Torray
Biografia
Naixement24 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 juny 2004 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCàncer colorectal Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióActriu, actriu de teatre i actriu de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1957 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeJuan Guerrero Zamora Modifica el valor a Wikidata
FillsAlejandra Torray Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0868350 Allocine: 250668
Find a Grave: 8894731 Modifica el valor a Wikidata

Formada a l'Institut del Teatre de Barcelona i a la companyia de José Tamayo, l'any 1965 obtingué el Premi del Sindicato Nacional del Espectáculo per l'obra Diálogos de la paz. L'any 1995, cap al final de la seva carrera, fou guardonada amb el "Premi Ercilla de Teatre" per la seva interpretació en l'obra Mi querida familia.

La seva carrera com a actriu de cinema fou molt menys notòria tot i que hi debutà el 1956 amb el film Susana y yo, de E. Cahen Salaberry. El 1971 però, es retirà definitivament de la pantalla. Contràriament les seves aparicions en sèries teatrals de televisió (com Un mito llamado en TVE[1]) sovintejaren durant els anys seixanta i setanta en programes com Estudio 1.

Va estar casada amb el poeta, escriptor i realitzador de sèries teatrals a la televisió Juan Guerrero Zamora i tingué una filla, també actriu, Alejandra Torray.

Va morir a Madrid el 8 de juny de 2004 a causa d'un càncer de còlon.

Trajectòria artísticaModifica

TeatreModifica

FilmografiaModifica

  • 1957. Un Marido de ida y vuelta.
  • 1963. La becerrada.
  • 1964. Prohibido soñar.
  • 1964. El hombre de la diligencia.
  • 1965. El señor de La Salle. Director: Luis César Amadori.
  • 1965: Diálogos de la paz
  • 1966. Eroe vagabondo.
  • 1967. Los siete de Pancho Villa.
  • 1970. Fuenteovejuna.
  • 1970. Trasplante de un cerebro.
  • 1971. Quel maledetto giorno d'inverno... Django e Sartana all'ultimo.
  • 1974. La casa de las muertas vivientes. Director: Alfonso Balcázar.
  • Aquí están las vicetiples. Director: Ramón Fernández.
  • Una jaula no tiene secretos.
  • Dar la cara.
  • Accidente 703.
  • Bueno para nada.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Fallece la actriz Nuria Torray» (en castellà). El Periódico de Aragón, 09-06-2004.