Ella pure nel nostro Veneto idioma; ma colla scelta delle parole, e colla robustezza dei sentimenti, ha fatto conoscere che la lingua nostra è capace di tutta la forza e di tutte le grazie dell'arte oratoria e poetica, e che usata anch'essa da mano maestra, non ha che invidiare alla più elegante Toscana. Ella aveva ciò dimostrato altre volte in varie pubbliche azioni, nelle quali vuole il sistema di questa ben regolata Repubblica che del proprio nativo idioma gli Oratori si valgano, e la di Lei naturale facondia, unita al chiarissimo suo talento, ed allo studio incessante di cui si compiace, rende l'E. V. ammirabile nell'età verde in cui si ritrova, e fa sperare in Lei coll'andar degli anni un benemerito cittadino di questa Patria gloriosa.
Goldoni va interessar-se pel teatre des de ben petit, com explica a les seves memòries. Va rebre formació religiosa, filosòfica i es va llicenciar en dret però va abandonar la professió per dedicar-se a escriure, contra consell de la seva família.
Després d'uns intents de produir tragèdies que van acabar en fracàs, es va centrar en la comèdia, seguint l'exemple de Molière (com va afirmar en nombroses ocasions). Va introduir innovacions en l'opera buffa i en les comèdies tradicionals, fins que es va exiliar a França per desavinences amb companys, on la seva fama li va garantir el favor reial.
Va barrejar elements contemporanis amb les convencions de la Commedia dell'Arte. En la seva concepció del caràcter de les persones, apareixen elements anticlericals i influència de l'humanisme. Els protagonistes acostumen a ser individus de classe mitjana que proven de triomfar en la societat usant la raó però sense oblidar els seus sentiments. Però el que predomina en el seu estil és la sàtira dels costums. Els nobles són presentats com persones arrogants i els de classe més baixa com a mancats de dignitat, ja que només busquen els diners. Cada obra està centrada en un tipus de caràcter, que representa tota la seva classe, amb els seus problemes i preocupacions.
La vídua desitjada (La vedova scaltra) de Goldoni, traducció catalana publicada a Barcelona per La Novel·la Teatral Catalana l'any 1919La fondista ditxosa. Traducció de Vicenç Albertí de La locandiera. 1820, text perdut representat a Maó.
La vidua astuta. Traducció de V. Albertí de La vedova scaltra). Publicada el 2010. Pamela (Pamela nubile), La dona venjativa (La donna vendicativa), L'enganyador (Il raggiratore), El pare de família (Il padre di famiglia), també traduccions de Vicenç Albertí, es conserven manuscrites a la Biblioteca de Catalunya.
La serventa amorosa. Traducció de Artur Trias, Anna Lizaran, Francesca Masclans i Ariel García Valdés de La serva amorosa. 1997, publicada al programa de mà de les representacions al Teatre Lliure de Barcelona.
L'estiueig. Adaptació de la "trilogia della villeggiatura" 1999
El Teatre còmic ; El criat de dos amos. Traduccions d'Antoni Torreño d' Il teatro comico i Il servitore di due padroni. 2004.
Els feréstecs. Traducció de Lluís Pascual d' I rusteghi.. 2013
Coralina, la serventa amorosa. Traducció d'Oriol Broggi de La serva amorosa. 2023, inèdit.
_Ca_Goldoni_Venezia.jpg)
,_1819_-_3144409_Pagina_187.jpg)
