1 de juny

<<	Juny 2020					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

El primer^[1] de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Aragó. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi el rei Martí el dia abans.
1942 - Barcelona: Es creà la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.
1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrés Eucarístic.

Resta del món

1580, Santa Fe (Argentina): Revolta dels Set Caps.^[2]
1900 - Xina: Els Bòxers comencen a atacar objectius estrangers.^[3]
1943 - Un avió civil que realitza la ruta Lisboa - Londres és abatut per diversos avions alemanys sobre el Golf de Biscaia durant la Segona Guerra Mundial, portant com a conseqüència la mort de tots els passatgers, entre ells l'actor Leslie Howard. Es creu que va tractar-se d'un intent de matar el Primer Ministre Britànic, Winston Churchill.
1958 - Reykjavíkː Linda Vilhjálmsdóttir, escriptora islandesa.^[4]
1960 - Ruptura entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina^[5]
1967 - Londres: The Beatles publica el disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, l'àlbum més representatiu de l'etapa psicodèlica.
1980 - Comencen les emissions de la CNN (The Cable News Network).
2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA.
2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.

NaixementsModifica

Països Catalans

1913 - València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (m. 1999).
1941 - Sabadell: Jordi Domènech Soteras, poeta en català (m. 2003).
1956 - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia.^[6]

Resta del món

1905 - Shaftesbury, Dorset, Regne Unit: Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre (m. 1956).
1917 - Taunton, Massachusetts, EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (m. 2012).
1926
- Mount Airy, Carolina del Nord, EUA: Andy Griffith, actor estatunidenc (m. 2012).
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962).
1937 -
- Memphis, Tennessee (EUA): Morgan Freeman, actor estatunidenc.
- Wellington, Austràlia: Colleen McCullough, neuròloga i escriptora australiana de novel·les romàntiques i històriques (m. 2015).^[7]
1938 - Samboseto di Busseto, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià.
1940 -
- Nova York, Nova York, EUA: René Auberjonois, actor Estatunidenc (m. 2019).
- Soportújar, Granadaː Elisa Pérez Vera, jurista espanyola, catedràtica, magistrada del Tribunal Constitucional.^[8]
1945 - Somerville, Nova Jerseyː Frederica von Stade, mezzosoprano estatunidenca.^[9]
1946 - Dundee (Escòcia): Brian Cox, actor escocès.
1947 - Villers-sur-Mer, Calvados (França): Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976.
1953 - Bærum, Noruega: Liv Arnesen, educadora esquiadora d'esquí nòrdic, aventurera, guia i conferenciant.
1956 - Houston, Texas, EUA: Lisa Hartman-Black, cantant i actriu estatunidenca.
1965 - Kóndopoga, República de Carèlia, antiga Unió Sovièticaː Larissa Lazútina, esquiadora de fons olímpica russa.^[10]
1968 - Malvern, Victòria, Austràlia: Jason Donovan, cantant i actor australià.^{[cal citació]}
1971 - Tel Aviv, Israel: Ghil'ad Zuckermann, lingüista i filòleg, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia.
1974 - Ottawa, Ontàrio, Canadà: Alanis Morissette, cantant canadenca.^[11]
1975 - Dresdenː Frauke Petry, química, empresària i política alemanya del partit euroescèptic Alternativa per a Alemanya.^[12]
1982 - Lieja, Valònia, Bèlgica, Justine Henin, tennista professional, fou número 1 del rànquing mundial (WTA) 117 setmanes.^[13]
1985 - Skopje, República de Macedònia del Nordː Tamara Todevska, cantant macedònia.^[14]

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1433 - Xàtiva, Regne de València: Jaume II d'Urgell “el Dissortat”, potser assassinat pels germans d'Alfons el Magnànim, els infants Joan, Enric i Pere (n. 1380).
1926 - Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català (n. 1854).
2015 - Figueres: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa (n. 1927).
2017 - Barcelona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista català (n. 1965).

Resta del món

1639 - Coburg, Baviera: Melchior Franc, compositor alemany (n. 1639).
1841 - Massy, França: Nicolas Appert, inventor francès (n. 1841).
1846 - Roma: Gregori XVI ,nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari , va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort (n. 1765).^[15]
1864 - Nanquín (Xina): Hong Xiuquan (en xinès 洪秀全), va ser el fundador i líder del moviment Rebel·lió dels Taiping (n. 1814).^[16]
1868 - Wheatland, Pensilvània, EUA: James Buchanan, president estatunidenc (n. 1791).
1890 - São Miguel de Seide, Portugal: Camilo Castelo Branco, literat portuguès (n. 1825).
1962 - Ramla, Israel: Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia, encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust, segrestat pel govern israelià i dut a Israel jutjat i condemnat a la forca (n.1906).
1979 - Schopfheim, Alemanya: Werner Forssmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956 (n. 1904).
1983 - Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra mundial (n. 1900).^[17]
2006 - La Moraleja, Espanya: Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola (n. 1946).^[18]
2008 - París, França: Yves Saint-Laurent, modista, dissenyador i empresari francès (n. 1936).

Festes i commemoracionsModifica

Catifes de flors a Sitges (Garraf)
Enramades a Sallent (Bages)
Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya

Santoral^[19]Modifica

Església CatòlicaModifica

Sants al Martirologi romà (2011): Justí el Màrtir; Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià de Nablus, màrtirs; Ammó, Zenó, Tolemeu, Ingèn i Teòfil, màrtirs; Isquirió i companys màrtirs de Licòpolis; Pròcul de Bolonya, màrtir; Fortunat de Montefalco, prevere; Caprasi de Lerins, monjo; Florus de Lodève, bisbe; Ronà de Quimper, bisbe; Wigstan de Mèrcia, rei; Simeó de Trèveris, anacoreta; Énnec d'Oña, abat; Joví de Saint-Jouin, abat; Annibale Maria Di Francia, sacerdot i fundador; Josep Tuc, màrtir.
- Beats al Martirologi romà (2011): Teobaldo Roggeri, laic; Giovanni Pelingotto, terciari; John Storey, laic i màrtir; Alfonso Navarrete, Fernando de San José de Ayala i Lleó Tanaka, màrtirs; Jean-Baptiste Vernoy de Montjournal, màrtir; Giovanni Battista Scalabrini, bisbe i fundador.
Sants no inclosos al Martirologi: Germà de Roma, màrtir; Juvenci de Roma, màrtir; Llúcia, Àucia i màrtirs de Tessalònica; Agapit i Justina de Pergola, màrtirs; Teòfil d'Alexandria, màrtir (249); Crispí d'Àfrica, màrtir; Faustí i màrtirs de Magdeburg; Felí i Gracià de Perusa, màrtirs; Firm, Neó i Pirrus, màrtirs; Siméo de Siracusa, eremita; Hortènsia de Tessalònica, màrtir (ca. 300); Clar de Leitora i Claudi de Viena, bisbes; Gaudenci d'Arbe, bisbe; Crescencià, Justí i màrtirs de Città di Castello; Conrad de Hesse, abat; Conrad de Trèveris, bisbe i màrtir; Lutgarda de Bassum, abadessa; Ató d'Oña, bisbe de Valpuesta i Oca; Emengarda de Bretanya, vídua (1147); Jakob von Strepar, bisbe (1411); Agapit i Dionís, monjos russos; Herculà de Piegare, predicador (1541).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnaut Arench, màrtir.
Venerables: Àngel del Pas, religiós; Agnes Ellenberger.

Església CoptaModifica

24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).

Església SiríacaModifica

Simeó de les Olives (Xemun D'zaite) (734).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica

Se celebren els corresponents al 14 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica

Corresponen als sants del 19 de maig del calendari julià:

Sants: Patrici de Prussa, bisbe i màrtir, amb Acaci, Menandre i Poliè (100); Demetri del Don, Donskoi, príncep de Moscou (1389); Corneli de Komel, abat (1537); Acolut de la Tebaida (303); Joan d'Úglitx, príncep i monjo (1537); Sergi de Xukhtov, monjo (1609); Corneli de Paleostrov, abat (s. XV); Ciríaca i Teòtima, màrtirs; Elies, Teòfanes i Dionís de Sant Antoni de Siadem.

NotesModifica

↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
↑ Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano. Derecho y administración pública en las Indias hispánicas (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2002, p.824. ISBN 8484271803.
↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
↑ «Linda Vilhjálmsdóttir» (en anglès). Norden.org | Nordic Council and Nordic Council of Ministers. [Consulta: 1r abril 2020].
↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
↑ «Dolors García Cornellà». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 1r abril 2020].
↑ «¿Quién es Colleen Mc Cullough?». Historia Clásica, 07-11-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
↑ «Elisa Pérez Vera». Tribunal Constitucional d'Espanya. [Consulta: 1r abril 2020].
↑ «Frederica von Stade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
↑ «Larisa Lazutina» (en anglès). Sports Reference. SR/Olympic Sports. [Consulta: 1r abril 2020].
↑ Cloyd, Grace. The Life by SoulTM System: Book 1 - the Basics & the Combinations (en anglès). Balboa Press, 2016-01-08. ISBN 978-1-5043-4183-7.
↑ «Así es Frauke Petry, la última munición de la extrema derecha en Europa». Mundiario, 17-07-2017. [Consulta: 1r abril 2020].
↑ «Justine Henin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2019 (en anglès). Lulu.com, 2019-06-06. ISBN 978-0-244-79081-3.
↑ «GREGORIO XVI, papa in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 2 juny 2020].
↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
↑ Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.
↑ «Les televisions recorden la mort de Rocío Jurado». Diari de Girona, 01-06-2007.
↑ «Kalender - 1. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de juny.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de juny

[1] «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].

[2] Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano. Derecho y administración pública en las Indias hispánicas (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2002, p.824. ISBN 8484271803.

[3] Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.

[4] «Linda Vilhjálmsdóttir» (en anglès). Norden.org | Nordic Council and Nordic Council of Ministers. [Consulta: 1r abril 2020].

[5] Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.

[6] «Dolors García Cornellà». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 1r abril 2020].

[7] «¿Quién es Colleen Mc Cullough?». Historia Clásica, 07-11-2019. [Consulta: 26 abril 2020].

[8] «Elisa Pérez Vera». Tribunal Constitucional d'Espanya. [Consulta: 1r abril 2020].

[9] «Frederica von Stade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].

[10] «Larisa Lazutina» (en anglès). Sports Reference. SR/Olympic Sports. [Consulta: 1r abril 2020].

[11] Cloyd, Grace. The Life by SoulTM System: Book 1 - the Basics & the Combinations (en anglès). Balboa Press, 2016-01-08. ISBN 978-1-5043-4183-7.

[12] «Así es Frauke Petry, la última munición de la extrema derecha en Europa». Mundiario, 17-07-2017. [Consulta: 1r abril 2020].

[13] «Justine Henin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].

[14] Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2019 (en anglès). Lulu.com, 2019-06-06. ISBN 978-0-244-79081-3.

[15] «GREGORIO XVI, papa in "Dizionario Biografico"» (en it-it). [Consulta: 2 juny 2020].

[16] Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Eciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.

[17] Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.

[18] «Les televisions recorden la mort de Rocío Jurado». Diari de Girona, 01-06-2007.

[19] «Kalender - 1. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]