1 de juny

<<	Juny 2018					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

El primer^[1] de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.

Contingut

EsdevenimentsModifica

Països Catalans

1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Aragó. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi el rei Martí el dia abans.
1942 - Barcelona: Es creà la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.
1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrés Eucarístic.

Resta del món

1580, Santa Fe (Argentina): Revolta dels Set Caps.^[2]
1900 - Xina: Els Boxers comencen a atacar objectius estrangers.
1943 - Un avió civil que realitza la ruta Lisboa - Londres és abatut per diversos avions alemanys sobre el Golf de Biscaia durant la Segona Guerra Mundial, portant com a conseqüència la mort de tots els passatgers, entre ells l'actor Leslie Howard. Es creu que va tractar-se d'un intent de matar el Primer Ministre Britànic, Winston Churchill.
1960 - Ruptura entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina
1967 - Londres: The Beatles publica el disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, l'àlbum més representatiu de l'etapa psicodèlica.
1980 - Comencen les emissions de la CNN (The Cable News Network).
2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA.
2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.

NaixementsModifica

Països Catalans

1913 - València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià
1941 - Sabadell: Jordi Domènech Soteras, poeta en català

Resta del món

1905 - Shaftesbury, Dorset, Regne Unit: Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre
1917 - Taunton, Massachusetts, EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001
1926 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona pop.
1938 - Samboseto di Busseto, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià.
1939 - Memphis, Tennessee, EUA: Morgan Freeman, actor estatunidenc.
1946 - Dundee (Escòcia): Brian Cox, actor escocès.
1953 - Bærum, Noruega: Liv Arnesen, educadora esquiadora d'esquí nòrdic, aventurera, guia i conferenciant.
1971 - Tel Aviv, Israel: Ghil'ad Zuckermann, lingüista i filòleg, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia.

NecrològiquesModifica

Països Catalans

1433 - Xàtiva, Regne de València: Jaume II d'Urgell “el Dissortat”, potser assassinat pels germans d'Alfons el Magnànim, els infants Joan, Enric i Pere (n. 1380).
1926 - Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català (n. 1854).
2015 - Figueres: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa (n. 1927).
2017 - Barcelona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista català (n. 1965).

Resta del món

1639 - Coburg, Baviera: Melchior Franc, compositor alemany (n. 1639).
1841 - Massy, França: Nicolas Appert, inventor francès (n. 1841).
1890 - São Miguel de Seide, Portugal: Camilo Castelo Branco, literat portuguès (n. 1825).
1962 - Ramla, Israel: Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia, encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust, segrestat pel govern israelià i dut a Israel jutjat i condemnat a la forca (n.1906).
2006 - La Moraleja, Espanya: Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola (n. 1946).
2008 - París, França: Yves Saint-Laurent, modista, dissenyador i empresari francès (n. 1936).

Festes i commemoracionsModifica

Catifes de flors a Sitges (Garraf)
Enramades a Sallent (Bages)
Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya

Santoral^[3]Modifica

Església CatòlicaModifica

Sants al Martirologi romà (2011): Justí el Màrtir; Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià de Nablus, màrtirs; Ammó, Zenó, Tolemeu, Ingèn i Teòfil, màrtirs; Isquirió i companys màrtirs de Licòpolis; Pròcul de Bolonya, màrtir; Fortunat de Montefalco, prevere; Caprasi de Lerins, monjo; Florus de Lodève, bisbe; Ronà de Quimper, bisbe; Wigstan de Mèrcia, rei; Simeó de Trèveris, anacoreta; Énnec d'Oña, abat; Joví de Saint-Jouin, abat; Annibale Maria Di Francia, sacerdot i fundador; Josep Tuc, màrtir.
- Beats al Martirologi romà (2011): Teobaldo Roggeri, laic; Giovanni Pelingotto, terciari; John Storey, laic i màrtir; Alfonso Navarrete, Fernando de San José de Ayala i Lleó Tanaka, màrtirs; Jean-Baptiste Vernoy de Montjournal, màrtir; Giovanni Battista Scalabrini, bisbe i fundador.
Sants no inclosos al Martirologi: Germà de Roma, màrtir; Juvenci de Roma, màrtir; Llúcia, Àucia i màrtirs de Tessalònica; Agapit i Justina de Pergola, màrtirs; Teòfil d'Alexandria, màrtir (249); Crispí d'Àfrica, màrtir; Faustí i màrtirs de Magdeburg; Felí i Gracià de Perusa, màrtirs; Firm, Neó i Pirrus, màrtirs; Siméo de Siracusa, eremita; Hortènsia de Tessalònica, màrtir (ca. 300); Clar de Leitora i Claudi de Viena, bisbes; Gaudenci d'Arbe, bisbe; Crescencià, Justí i màrtirs de Città di Castello; Conrad de Hesse, abat; Conrad de Trèveris, bisbe i màrtir; Lutgarda de Bassum, abadessa; Ató d'Oña, bisbe de Valpuesta i Oca; Emengarda de Bretanya, vídua (1147); Jakob von Strepar, bisbe (1411); Agapit i Dionís, monjos russos; Herculà de Piegare, predicador (1541).
Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnaut Arench, màrtir.
Venerables: Àngel del Pas, religiós; Agnes Ellenberger.

Església CoptaModifica

24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).

Església SiríacaModifica

Simeó de les Olives (Xemun D'zaite) (734).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)Modifica

Se celebren els corresponents al 14 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Modifica

Corresponen als sants del 19 de maig del calendari julià:

Sants: Patrici de Prussa, bisbe i màrtir, amb Acaci, Menandre i Poliè (100); Demetri del Don, Donskoi, príncep de Moscou (1389); Corneli de Komel, abat (1537); Acolut de la Tebaida (303); Joan d'Úglitx, príncep i monjo (1537); Sergi de Xukhtov, monjo (1609); Corneli de Paleostrov, abat (s. XV); Ciríaca i Teòtima, màrtirs; Elies, Teòfanes i Dionís de Sant Antoni de Siadem.

NotesModifica

↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
↑ Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano. Derecho y administración pública en las Indias hispánicas (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2002, p.824. ISBN 8484271803.
↑ «Kalender - 1. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de juny.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de juny

[1] «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d’octubre», no «l’u d’octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].

[2] Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano. Derecho y administración pública en las Indias hispánicas (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2002, p.824. ISBN 8484271803.

[3] «Kalender - 1. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.

[1]

[2]

[3]