Ottawa
La ciutat d'Ottawa és la capital del Canadà i la quarta ciutat més gran del país. Està situada a la vall del riu Ottawa, a la part oriental de la província d'Ontàrio. Es troba a uns 400 km de distància a l'est de Toronto i a 200 km a l'oest de Mont-real.
 Ottawa | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
  | |||||
| Epònim | ottawes | ||||
| Localització | |||||
 | |||||
| |||||
| Estat | Canadà | ||||
| Província | Ontàrio | ||||
| Capital de | |||||
| Població humana | |||||
| Total | 1.017.449 (2021) | ||||
| • Densitat | 366,17 hab./km² | ||||
| Idioma oficial | anglès francès | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | Ottawa–Rideau (en)  National Capital Region (en) | ||||
| Superfície | 2.778,64 km² | ||||
| Banyat per | riu Ottawa, Canal Rideau i Rideau River (en) | ||||
| Altitud | 70 m | ||||
| Limita amb | Gatineau Pontiac (en) Arnprior (en) Mississippi Mills (en) United Counties of Leeds and Grenville (en) Renfrew County (en) United Counties of Prescott and Russell (en) Lanark County (en) United Counties of Stormont, Dundas and Glengarry (en) Beckwith (en) North Grenville (en) North Dundas (en) Papineau (en) Montague (en) Clarence-Rockland (en) The Nation (en) Russell (en) Les Collines-de-l'Outaouais (en)
| ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | Regional Municipality of Ottawa–Carleton (en) | ||||
| Creació | 1850 | ||||
| Esdeveniment clau | |||||
| Organització política | |||||
| Òrgan legislatiu | Ottawa City Council (en) | ||||
| • Batle | Jim Watson (2010–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | K0A i K1A-K4C | ||||
| Fus horari | |||||
| Prefix telefònic | 613 i 343 | ||||
| Altres | |||||
| Lloc web | ottawa.ca | ||||
Segons el cens de l'any 2005, la ciutat tenia una població estimada de 859.704 habitants aproximadament, tot i que la població de l'àrea metropolitana arriba a 1,2 milions d'habitants.[1]
Ottawa té un gran nombre de francòfons.[2] A la capital canadenca, el 63,7 % dels seus habitants declara tenir l'anglès com a llengua materna i el 15 % el francès, amb el 22,3 % dels habitants que parlen les dues llengües el 2011.[3]
L'any 1857 la reina Victòria del Regne Unit va escollir Ottawa com a capital conjunta del Canadà de l'Oest i el Canadà de l'Est (avui les províncies d'Ontàrio i de Quebec), llavors una ciutat molt petita en comparació amb les ciutats de Mont-real i Toronto. Tanmateix, la seva localització oferia dos avantatges: estava lluny de la frontera amb els Estats Units i per això era menys vulnerable als atacs, i estava just a la frontera entre les comunitats de parla francesa i anglesa, i per això era una ciutat neutral. Avui, el 50% de la població parla anglès, i el 30% parla francès, per la qual cosa és una de les ciutats bilingües del Canadà.
HistòriaModifica
La regió d'Ottawa va ser molt de temps un assentament de la nació dels ottawes (Ottawa en anglès; Odawa en algonquin), d’aquí el seu nom actual. El riu Ottawa [4] que limitava amb la ciutat va ser anomenat Kichi Sibi o Kichissippi pels algonquins, que significa "Riu gran".
El primer assentament europeu a la regió va ser el pagès Philemon Wright, natural de Massachusetts als Estats Units, que es va establir el 1800, al costat del riu Quebec, a l'actual lloc de Hull. Wright va descobrir que era possible transportar troncs de la vall d'Ottawa a Mont-real amb el cabal del riu, cosa que va augmentar considerablement el nombre de colons que es van establir a la zona. A Principis del segle xix i durant un segle, el comerç de fusta a Anglaterra donarà pas a ciutats com Ottawa, però també Quebec i Saint-John (a Nova Brunsvic), un article bàsic sobre el qual es pot construir una comunitat considerable.[5]
Durant la Guerra anglo-americana de 1812-1815, quan els Estats Units van intentar envair l'Amèrica del Nord britànica, es va decidir que es construiria un canal per evitar la part estreta del riu Sant Llorenç, prop de l'Estat de Nova York i evitar possibles atacs estatunidencs. El tinent coronel John By es va comprometre a establir un campament al turó amb vistes al riu per supervisar la construcció del que seria el canal Rideau. Sota la direcció del governador, va construir un hospital i diverses casernes militars per tal d’allotjar els seus homes al turó completament boscós aleshores, que es va conèixer com Barracks Hill. També va designar dos llocs per acollir els futurs colons, un a l'oest del turó, la ciutat alta i l'altre a l'est de l'entrada del futur canal, la ciutat baixa. El 1828, el poble de gairebé mil habitants va prendre el nom del seu fundador, Bytown. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre de la indústria de la fusta al Canadà. El 1855, per tal d’assegurar a la ciutat una millor candidatura en l'elecció de la capital canadenca, es va canviar el nom pel seu nom actual, Ottawa.
El 31 de desembre de 1857,[6] Ottawa va ser triada com a capital de la província del Canadà unit per la reina Victòria, amb l'objectiu de resoldre un conflicte entre Mont-real, Toronto, Quebec i Kingston, totes desitjant convertir-se en la capital de la colònia. Ottawa va ser finalment designada capital per la seva ubicació geogràfica, a la frontera entre l'Alt Canadà i el Baix Canadà (per no afavorir ni anglòfons ni francòfons) i la distància que la separava de la frontera amb els Estats Units, protegint-la d’un possible atac estatunidenc. La ciutat també tenia el terreny escollit per a la construcció de la seu del govern, des d’on la vista del riu era impressionant. Aquesta elecció, sorprenent per a molts, va ser considerablement criticada, atès el caràcter molt rural i remot de la ciutat de l'època.
El 20 de desembre de 1859 es van començar a construir els edificis del Parlament del Canadà a Barracks Hill que després es van convertir en Parliament Hill.
L'1 de juliol de 1867, la ciutat es va convertir en la capital del Canadà, com a confederació de les colònies per formar un país.
EconomiaModifica
El sector públic és, amb diferència, el que més persones ocupa de la ciutat: prop de setanta-dues mil persones treballen per al govern nacional, i unes altres dotze mil per al sector públic municipal. En total, els llocs de treball directament relacionats amb el sector públic corresponen, aproximadament, a un 20% del total de llocs de treball de la ciutat.
Ottawa és un centre tecnològic on hi tenen la seu més de 800 empreses i les seves respectives fàbriques, que donen feina a més de quaranta-vuit mil persones. A causa d'això, Ottawa s'ha guanyat el sobrenom de "capital nacional de l'alta tecnologia". La majoria d'aquestes empreses estan especialitzades en la investigació avançada en sectors que inclouen la creació i desenvolupament de programari, la tecnologia ambiental, la investigació espacial i les telecomunicacions. Un altre sector important és el sanitari, que dona feina a divuit mil persones. La indústria d'alta tecnologia és la segona font d'ingressos d'Ottawa, seguida del turisme. S'estima que la regió de la capital atreu prop de 7 milions de turistes l'any, que es gasten en total 1.300 milions de dòlars.
A la ciutat s'hi publiquen tres diaris: Ottawa Citizen i Ottawa Sun s'imprimeixen en anglès, mentre que Le Droit ho fa en francès. A més d'això, Ottawa disposa de quatre cadenes de televisió (tres en anglès i una en francès) i setze cadenes de ràdio (catorze en anglès i dues en francès).
Després de l’incendi de 1916, que va deixar intacta només la biblioteca del parlament, es va emprendre la reconstrucció dels edificis que es completaria quatre anys després, el 26 de febrer de 1920, data de la primera sessió del cos legislatiu del govern als nous edificis.
L'1 de gener de 2001, la ciutat d'Ottawa es fusiona amb onze municipis circumdants per convertir-se en la quarta ciutat més gran del Canadà.[7]
Comunitat LGBT d'OttawaModifica
La comunitat LGBT i queer d'Ottawa té un lloc important en la història de la ciutat i del país.
La primera protesta canadenca pels drets queer es va celebrar a Ottawa el 1971.[8]
El 2011,[8] la ciutat d'Ottawa va designar com a districte gai la part de Bank Street tancada pels carrers Nepean (nord), James (sud), Kent (oest) i O'Connor (est), anomenats Le Village.[9]
Des de 2007, l'associació Inside Out organitza un festival anual de cinema LGBT.[10]
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ottawa |
ReferènciesModifica
- ↑ Ottawa. «Recensement de 2016» (en français). Ottawa, 2016. [Consulta: 15 novembre 2016].
- ↑ «Administrative policies». ottawa.ca, 06-11-2017.
- ↑ «Portrait des groupes de langues officielles de la région d'Ottawa», 06-03-2015.
- ↑ http://www4.rncan.gc.ca/recherche-de-noms-de-lieux/search?q=rivière+des+Outaouais&category=O
- ↑ Lower, A. R. M. «The Trade in Square Timber» (en anglès). Contributions to Canadian Economics, 6, 1933, pàg. 40–61. JSTOR: stable/136562.
- ↑ Lacoursière, Jacques. Histoire populaire du Québec. 1841-1896. Éditions du Septentrion, 1996, p. 86.
- ↑ «72 - La nouvelle Ville d'Ottawa prend forme». Le Droit, 31-12-2012 [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ 8,0 8,1 «Take a stroll through Ottawa's LGBT history with new walking tours» (en anglès). CBC, 22-08-2017 [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Le Village - Tourisme Ottawa» (en francès). [Consulta: 14 abril 2018].
- ↑ «Inside Out | Ottawa LGBT Film Festival» (en anglès). www.insideout.ca. [Consulta: 14 abril 2018].