Obre el menú principal

La Província Unida del Canadà va ser una colònia britànica a l'Amèrica del Nord que existí des de 1841 fins a 1867. El seu establiment es degué a recomanacions realitzades per John Lambton, primer comte de Durham, en l'Informe sobre els interessos britànics a Amèrica del Nord, produït després de les rebel·lions de 1837. La Província del Canadà va cessar d'existir a la formació de la Confederació canadenca l'1 de juliol de 1867, quan va ser subdividida en les províncies actuals canadenques d'Ontàrio i el Quebec.

Província Unida del Canadà
Colònia
(Regne Unit)
Flag of the United Kingdom.svg
Flag of the United Kingdom.svg
1841 – 1867 Canadian Red Ensign (1868–1921).svg

Ubicació de {{{common_name}}}Mapa de la Província del Canadà que mostra les dues parts constituents: Canadà Oest en taronja i Canadà Est en verd.
Informació
Capital Kingston 1841-1843
Mont-real 1843-1849
Toronto 1849-1852
Quebec 1852 - 1856
Toronto 1856 - 1858
Quebec 1859 - 1866
Ottawa 1866 - 1867
Idioma oficial Anglès, francès
Moneda lliura canadenca i dòlar de la Província del Canadà
Geografia
Població 1860-61 est.: 2.507.657 
Període històric
Segle XIX
Acta d'Unió 10 febrer de 1841
Acta de l'Amèrica del Nord britànica 1 de juliol de 1867
Política
Forma de govern Monarquia parlamentària
Monarca britànic
Victòria I
Governador general
Vegeu la llista de Governadors generals del Canadà
Legislatura Parlament del Canadà
 - Cambra alta Consell Legislatiu de la Província del Canadà
 - Cambra baixa Assemblea legislativa de la Província del Canadà
Modifica les dades a Wikidata

Contingut

HistòriaModifica

Abans de 1841, el territori es corresponia aproximadament al sud d'Ontàrio, a Canadà, pertanyent a la colònia britànica de la Província d'Alt Canadà, mentre la part sud de Quebec i la regió de Labrador de Terranova i Labrador pertanyiuen a la colònia de la Província de Baix Canadà. Una de les diferències culturals entre l'Alt i el Baix Canadà era que el primer era principalment anglòfon mentre que el segon era francòfon. L'Acta d'Unió (1840), aprovada el 23 de juliol de 1840 pel parlament britànic i proclamat per la Corona britànica el 10 de febrer de 1841, va unir les dues colònies abolint les legislatures de l'Alt i Baix Canadà, substituint-les per una única Assemblea Legislativa.

L'àrea que anteriorment havia comprès l'Alt Canadà va ser designada "Canadà Oest", mentre que l'àrea que havia comprès el Baix Canadà va ser designada "Canadà Est". Després que l'Acta de l'Amèrica del Nord britànica fos aprovada pel parlament britànic, la Província del Canadà va deixar d'existir. Posteriorment, Canadà Oest i Est van ser reanomenats com a Província d'Ontàrio i la Província del Quebec, respectivament.

CapitalsModifica

La capital de la Província del Canadà va canviar sis vegades en la seva història de 26 anys. La primera capital estava a Kingston. La capital es va moure de Mont-real a Toronto el 1849 quan els manifestants que protestaven per la Llei de les pèrdues de la rebel·lió van incendiar els edificis del parlament de Mont-real. El 1857, la reina Victòria va escollir Ottawa com a capital permanent de la Província del Canadà, iniciant la construcció dels actuals edificis del Parlament del Canadà. La primera etapa d'aquesta construcció va ser completada el 1865, just a temps per rebre la sessió final de l'últim parlament de la Província del Canadà abans de la Confederació.

Cronologia

Govern responsableModifica

L'Acta d'Unió de 1840 no va fer cap provisió per a un "govern responsable" (per exemple, govern responsable de triar legislatura en comptes de l'oficina colonial); de fet, es va conferir explícitament al governador general de la província l'autoritat per rebutjar qualsevol projecte de llei que passés per l'assemblea electa. Els primers governadors generals de la província van estar estretament implicats en assumptes polítics, mantenint el dret de nomenar el Consell Executiu i altres nomenaments sense la participació de l'Assemblea Legislativa.

No obstant això, el 1848 el Governador General James Bruce, vuitè comte d'Elgin, va designar un gabinet nomenat pel partit de la majoria de l'Assemblea Legislativa, la coalició Baldwin - Lafontaine que havia guanyat les eleccions al gener. Lord Elgin va sostenir els principis del govern responsable no revocant la Llei de les pèrdues de la rebel·lió, que era molt impopular per a alguns tories de parla anglesa que afavorien l'imperi sobre el govern majoritari.

Punt mort legislatiuModifica

Atès que Canadà Est i Canadà Oest mantenien cadascun 42 escons a l'Assemblea Legislativa, hi havia un punt mort legislatiu entre anglesos, principalment del Canadà Oest, i francesos, principalment del Canadà Est. Al principi, la majoria de la província era francesa, i van exigir la representació per població, cosa a la qual els anglòfons es van oposar.

Una vegada que la població anglesa, que creixia ràpidament a causa de la immigració, va excedir la francesa, els anglesos van demandar la representació per població. Finalment, el punt mort legislatiu entre anglesos i francesos va conduir a un moviment per a una unió federal que va resultar en la Confederació canadenca el 1867.

AssolimentsModifica

Entre els seus assoliments, la Província Unida del Canadà va negociar el Tractat de reciprocitat de 1854 amb els Estats Units, va construir el ferrocarril Grand Trunk Railway, va millorar el sistema educatiu al Canadà Oest sota la direcció d'Egerton Ryerson, va rehabilitar el francès com a idioma oficial de la legislatura i els tribunals, va codificar el Codi civil del Baix Canadà el 1866 i va abolir el denominat sistema Seigneurial de Nova França al Canadà Est.

La reforma municipal existent des de feia molt temps va ser un altre èxit important. Al principi, l'administració municipal al Canadà Oest va funcionar principalment a nivell de districte, fins al 1849, quan es va introduir un sistema basat en comtats. En 1841 es van introduir els consells municipals electes; anteriorment, els funcionaris eren designats pel tinent-governador.

PoblacióModifica

Any Població
(Baix) Canadà Est
Població
(Alt) Canadà Oest
1841 n/a 455.688
1844 697.084 n/a
1848 (estimació) 765.797-786.693 725.879
1851-52 890.261 952.004
1860-61 1.111.566 1.396.091

BibliografiaModifica

  • "Censuses of Canada 1665 to 187". Pàgines 20 a 22. Pàgina web Statistics Canada
  • Knight, David B. Choosing Canada's capital : conflict resolution in a parliamentary system. 2nd ed. (Ottawa : Carleton University Press, 1991). xix, 398 p. ISBN 0-88629-148-8.