Riu Sant Llorenç

riu d'Amèrica del nord

El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye;[3] en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh,[4] que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.[5]

Infotaula de geografia físicaRiu Sant Llorenç
(en) Saint Lawrence River Modifica el valor a Wikidata
Fleuve Saint-Laurent - Quebec.jpg
El riu Sant Llorenç a la ciutat de Quebec.
TipusRiu Modifica el valor a Wikidata
EpònimLlorenç màrtir Modifica el valor a Wikidata
Inici
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
País de la concaCanadà Modifica el valor a Wikidata
Cota inicial74,7 m
Entitat territorial administrativaOntàrio (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
Localitzacióllac Ontario
(Kingston / Cape Vincent)
Final
Cota final0 m
Entitat territorial administrativaTerranova i Labrador (Canadà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGolf de Sant Llorenç
oceà Atlàntic
Desembocaduragolf de Sant Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Grlakes lawrence map.png Modifica el valor a Wikidata
44° 06′ N, 76° 24′ O / 44.1°N,76.4°O / 44.1; -76.4Coord.: 44° 06′ N, 76° 24′ O / 44.1°N,76.4°O / 44.1; -76.4
49° 40′ 00″ N, 64° 30′ 00″ O / 49.6667°N,64.5°O / 49.6667; -64.5
Limita ambSillery (en) Tradueix
Lévis Modifica el valor a Wikidata
Format per
Afluent
167
Conca hidràulicaconca del riu Sant Llorenç Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud43 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensions1.197 km
Si tenim en compte els seus afluents: 3.058  default (Llargada
TravessaCanadà Canadà
(Ontàrio, Quebec)
Estats Units Estats Units
(Nova York)
Superfície1.344.200[1]
Superfície de conca hidrogràfica1.344.200 km² Modifica el valor a Wikidata
Lloc històric designat
Data15 juny 2017
Mesures i indicadors
Cabal16.800[2]

Procedent del llac Ontàrio recull les aigües dels Grans Llacs. En el seu primer tram fa de frontera natural entre els Estats Units i el Canadà, a l'Estat de Nova York i la província canadenca d'Ontàrio, per tot seguit endinsar-se al Quebec i desembocar a al golf de Sant Llorenç, a l'oceà Atlàntic.

GeografiaModifica

El riu Sant Llorenç s'origina a la desembocadura del llac Ontario, entre les viles de Kingston, a la riba nord, i Cape Vincent, al sud. A partir d'aquí, passa per Gananoque, Brockville, Morrisburg, Ogdensburg, Massena, Cornwall, Mont-real, Trois-Rivières i Quebec abans de desembocar al golf de Sant Llorenç, en un dels estuaris més grans del món.[6]

El riu fa 3.058 quilòmetres des de la font més llunyana i 1.197 si es té en compte la sortida del llac Ontario. La font més llunyana es troba al North River, Minnesota. La seva conca hidrogràfica, en la qual s'inclou els Grans Llacs i per tant el major sistema de llacs d'aigua dolça, té una superfície d'1.344.200 km², dels quals 839.200 km² es troben al Canadà i 505.000 km² als Estats Units. La conca abasta parts de les províncies canadenques d'Ontario i Quebec i dels estats d'Illinois, Indiana, Michigan, Minnesota, Nova York, Ohio, Pennsilvània, Vermont i Wisconsin.

Principals afluentsModifica

Els principals afluents són: Ottawa,[7] Saint-Maurice,[8] Richelieu,[9] Saint-François,[10] Chaudière,[11] Saguenay,[12] Manicouagan[13] i Outardes,[14] entre d'altres.

CabalModifica

El cabal mitjà per sota el riu Saguenay és de 16.800 m³/s, a la ciutat de Quebec és de 12.101 m³/s, mentre que a la capçalera, al llac Ontario, és 7.410 m³/s.[2]

Cabal mitjà mensual a l'estació hidrològica d'Ogdensburg, Nova York
(en m³/s i calculat entre 1860-1972)[15]

HistòriaModifica

Tot i que diversos mariners europeus, com ara John Cabot i Alonso Sánchez durant el segle XV i els vikings mig miler d'anys abans, van explorar el golf de Sant Llorenç; el primer europeu que se sap va navegar pel riu Sant Llorenç fou Jacques Cartier, durant el seu segon viatge a Canadà el 1535, amb l'ajuda dels dos fills del cap iroquès Donnacona.[16] Va arribar a l'estuari el dia de Sant Llorenç, per la qual cosa Cartier va decidir batejar l'indret com a Golf de Sant Llorenç.[17] Les terres al voltant del riu estaven habitades per aquell temps pels Iroquesos del Sant Llorenç. El riu Sant Llorenç forma part dels Estats Units, sent el sisè topònim europeu més antic que es conserva.[18]

 
Mapa de 1543 mostrant els descobriments de Cartier.

Fins a primers del segle xvii els francesos van utilitzar el nom Rivière du Canada per designar el riu Sant Llorenç aigües amunt de Mont-real i el de riu d'Ottawa a partir d'aquell punt. El Sant Llorenç va servir com a principal via per a l'exploració europea de l'interior d'Amèrica del Nord, iniciada per l'explorador francès Samuel de Champlain.[19]

El control del riu era primordial per a l'estratègia britànica per capturar Nova França durant la Guerra dels Set Anys. Després d'haver capturat Louisbourg el 1758, els angleses navegaren riu amunt fins a Quebec l'any següent gràcies a les cartes elaborades per James Cook. Les tropes britàniques foren transportats a través del Sant Llorenç per atacar la ciutat des de l'oest, la qual cosa feren amb èxit en la Batalla de les Planes d'Abraham.[20]

Degut als ràpids, quasi intransitables anomenats Ràpids de Lachine, el Sant Llorenç era navegable de manera contínua sols fins a Mont-real. El canal de Lachine, inaugurat el 1825, fou el primer que va permetre als vaixells passar aquests ràpids.[21] Un ampli sistema de canals i rescloses, conegut com la via marítima del Sant Llorenç (Saint Lawrence Seaway), fou inaugurada oficialment el 26 de juny de 1959 per la reina Isabel II (en representació del Canadà), i el president Dwight D. Eisenhower (en representació dels Estats Units) i que permet el pas de grans vaixells fins al llac Superior.[22][23]

Durant la Segona Guerra Mundial, la batalla del Sant Llorenç involucrà un nombre d'accions de submarins i anti-submarins pel curs baix del riu i tot el golf de Sant Llorenç, l'estret de Belle Isle i l'estret de Cabot, de maig a octubre de 1942, el setembre de 1943 i novament l'octubre i novembre de 1944. Durant aquell temps submarins alemanys van enfonsar tres vaixells de guerra canadencs i un gran nombre de vaixells mercants.[24][25][26]

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Sant Llorenç
  1. Natural Resources Canada, Atlas of Canada - Rivers
  2. 2,0 2,1 Benke, Arthur C.; Cushing, Colbert E. Rivers of North America. Academic Press, 2005, p. 989–990. ISBN 978-0-12-088253-3 [Consulta: 21 març 2011]. 
  3. Rudes, B. Tuscarora English Dictionary Toronto: University of Toronto Press, 1999
  4. Leduc, T.B.. Canadian Climate of Mind: Passages from Fur to Energy and Beyond. McGill-Queen's University Press, 2016, p. 277. ISBN 978-0-7735-9880-5. 
  5. «Saint Lawrence River and Seaway» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 18 desembre 2012].
  6. Anne Rossignol. INRS-Océanologie. L'estuaire maritime et le golfe du Saint-Laurent : carnet d'océanographie, 1998, p. 64. ISBN 2-9805922-0-X. OCLC 49155809. 
  7. Geographical Dictionary of the World. Concept Publishing Company, p. 1381. ISBN 978-81-7268-012-1. 
  8. Brebbia, C.A.. Sustainable Development (2 Volume Set) (en alemany). WIT Press, 2015, p. 348 (WIT Transactions on The Built Environment). ISBN 978-1-78466-157-1. 
  9. Lord, K. Richelieu, Rivière (en francès), 1985. 
  10. Séguin, Y.; Paré, J. Le sentier transcanadien au Québec (en francès). Ulysse, 2002, p. 198 (Espaces Verts Ulysse Series). ISBN 978-2-89464-675-5. 
  11. El Instructor (en castellà). Ackermann, 1835, p. 308. 
  12. Espanya. Noticia de las islas, bajos y otros escollos descubiertos durante el año de 1861: segun las que han llegado a conocimiento de esta Direccion de Hidrografía con algunas otras de interes para los navegantes (en castellà). Departmentósito Hidrográfico, 1862, p. 11. 
  13. Sauvé, P. Rapport préliminaire sur la région de la rivière Manicouagan Inférieure, comté de Saguenay (en francès). Ministère des richesses naturelles, Service des levés géologiques, 1962 (Rapport préliminaire). 
  14. Serodes, J. Etude de la qualite des eaux de la riviere aux Outardes (en francès). Montréal. Quebec, 1973. 
  15. Le fleuve Saint-Laurent à Ogdensburg, N.Y.
  16. Woog, A. Jacques Cartier (en alemany). Facts On File, Incorporated, 2013, p. 25 (Explorers of New Worlds Series). ISBN 978-1-4381-4857-1. 
  17. «William Henry Johnson, ''French Pathfinders in North America'' (Project Gutenberg)». Gutenberg.org, 20-05-2007. [Consulta: 27 febrer 2011].
  18. Els noms espanyols Florida, Dry Tortugas, Cap Canaveral, Appalatxia i Califòrnia apareixen abans.....De la relació de l'historiador espanyol Antonio de Herrera y Tordesillas, publicada el 1601 -- Stewart, George. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in t's accountshe United States. Nova York: Random House, 1945, p. 11–17, 29. 
  19. de Champlain, S.; Avignon, M. Derniers récits de voyages en Nouvelle-France et autres écrits, 1620-1632 (en francès). Presses de l'Université Laval, 2010. ISBN 978-2-7637-9049-7. 
  20. MacLeod, D.P.. Northern Armageddon: The Battle of the Plains of Abraham and the Making of the American Revolution. Knopf Doubleday Publishing Group, 2016. ISBN 978-1-101-94695-4. 
  21. Davis, T. Reply to Remarks on the Lachine Canal. Nahum Mower, 1822, p. 33. 
  22. Legislative Calendar. U.S. Government Printing Office, 1959, p. 3-PA21 (S. prt). 
  23. Stagg, R. The Golden Dream: A History of the St. Lawrence Seaway. Dundurn Press, 2010. ISBN 978-1-77070-531-9. 
  24. Greenfield, N.M.. The Battle of the St. Lawrence: The Second World War in Canada. HarperCollins, 2004. ISBN 978-0-00-200664-4. 
  25. Lincoln, F. Battle of the St. Lawrence. Great Lakes-St. Lawrence Association, 1950. 
  26. Essex, J.W.. Victory in the St. Lawrence: Canada's Unknown War. Boston Mills Press, 1984. ISBN 978-0-919822-56-6.