Golf de Sant Llorenç
El golf de sant Llorenç (en anglès: Gulf of Saint Lawrence, en francès: Golfe du Saint-Laurent), l'estuari més gran del món, és la sortida dels Grans Llacs de l'Amèrica del Nord cap a l'Atlàntic a través del riu Sant Llorenç.[1]
| ||||
| Tipus | Golf  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Oceà Atlàntic Nord | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Terranova i Labrador (Canadà), Nova Escòcia (Canadà), Illa del Príncep Eduard (Canadà), Nova Brunsvic (Canadà) i Quebec (Canadà) | |||
| ||||
| Format per | ||||
| Conca hidrogràfica | Gulf of St. Lawrence Basin (en)  | |||
| Dades i xifres | ||||
| Profunditat | 530 m | |||
| Superfície | 226.000 km² | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 1.600.000 km² | |||
| Mesures i indicadors | ||||
| Volum | 34.500 km³ | |||
El riu desguassa al golf a través dels estrets de Jacques Cartier, entre la regió quebequesa de la Côte-Nord del Quebec i el litoral septentrional de l'illa d'Anticosti, i d'Honguedo, entre la costa sud d'aquesta illa i la península de Gaspé. El golf és una mar semitancada, que cobreix una superfície d'aproximadament 226.000 km² i conté uns 34.500 km³ d'aigua, amb una profunditat mitjana de 152 metres.
El golf limita al nord amb la península del Labrador, a l'est amb Terranova, al sud amb la península de Nova Escòcia i l'illa del Cap Bretó i a l'oest amb la península de Gaspé i Nova Brunsvic. Conté les illes d'Anticosti, Príncep Eduard i Magdalena.
A part del riu Sant Llorenç, hi desemboquen també els rius Miramichi, Natashquan, Restigouche, Margaree i Humber, entre d'altres. Els accidents principals del golf són les badies de Chaleurs, Miramichi, Saint George i Islands, i l'estret de Northumberland, que el separa de l'illa del Príncep Eduard.
El primer viatge documentat a les seves aigües per part d'exploradors europeus fou el del francès Jacques Cartier el 7 de juliol de 1534. Ara bé, l'havien precedit els pescadors europeus (bascos, bretons, normands…), que freqüentaven les costes del golf i els seus habitants des de feia anys, a la recerca de bacallans.
Geografia Modifica
.jpg)
El golf de Sant Llorenç limita al nord amb la península del Labrador i Quebec, a l'est amb Saint-Pierre i Terranova, al sud amb la península de Nova Escòcia i l'illa del Cap Bretó, i a l'oest amb la península de Gaspé. Nova Brunsvic i Quebec. Pel que fa a les illes significatives, el golf de Sant Llorenç conté l'illa Anticosti, l'illa del Príncep Eduard, les Illes de la Magdalena, l'illa del Cap Bretó, l'illa de Saint Pierre i Miquelon-Langlade.
La meitat de les deu províncies del Canadà voregen amb el golf: Nova Brunsvic, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard, Terranova i Labrador i Quebec.
A més del mateix riu Sant Llorenç, els rius importants que desemboquen al golf de Sant Llorenç inclouen el riu Miramichi, el riu Natashquan, el riu Romaine, el riu Restigouche, el riu Margaree i el riu Humber.
El golf inclou la Badia dels Chaleurs, la badia Fortune, la badia de Miramichi, la badia de St. George, la badia de Sant Jordi, la badia de les Illes i l'estret de Northumberland.
Sortides Modifica
El golf desemboca a l'oceà Atlàntic per les següents sortides:
- L’estret de Belle Isle entre Labrador i Terranova: entre 15 km i 60 km d'ample i 60 m de profunditat al màxim.
- L’estret de Cabot entre Terranova i l'illa del Cap Bretó: 104 km d'ample i 480 m de profunditat màxima.
L’estret de Canso entre l'illa del Cap Bretó i la península de Nova Escòcia havia estat una sortida d'1 km d'ample i 60 m de profunditat màxima. La construcció de la Calçada de Canso a través de l'estret el 1955, ja no permet l'intercanvi d'aigua entre el golf de Sant Llorenç i l'oceà Atlàntic.
Extensió Modifica
Els límits del golf de Sant Llorenç varien entre les fonts.
L’Organització Hidrogràfica Internacional defineix els límits del golf de Sant Llorenç de la següent manera:[2]
| « | Al nord-est. Una línia que va des de Cap Bauld (punt nord de l'Illa Quirpon, 51° 40′ N, 55° 25′ O / 51.667°N,55.417°O) fins a l'extrem est de Belle Isle i cap a la cornisa nord-est (52° 02′ N, 55° 15′ O / 52.033°N,55.250°O). D'aquí una línia que uneix aquesta cornisa amb l'extrem est del Cap de Sant Carles (52°13'N) a Labrador.
Al sud-est. Una línia des de Cap Canso (45° 20′ N, 61° 0′ O / 45.333°N,61.000°O) fins a Red Point (45° 35′ N, 60° 45′ O / 45.583°N,60.750°O) a l'illa del Cap Bretó, a través d'aquesta illa fins al Cap Bretó [45° 57′ N, 59° 47′ O / 45.950°N,59.783°O] i cap a Pointe Blanche (46° 45′ N, 56° 11′ O / 46.750°N,56.183°O) a l'illa de St. Pierre, i des d'allí fins al punt sud-oest de l'illa Morgan (46° 51′ N, 55° 49′ O / 46.850°N,55.817°O). A l'est. El meridià de 64°30'O des de Pointe-Jaune (49° 04′ N, 64° 30′ O / 49.06°N,64.5°O) fins a Magpie (50° 19′ N, 64° 30′ O / 50.31°N,64.5°O), però tota l'Illa d'Anticosti està inclosa al golf. Al Nord-est Una línia que va des de Cap Bauld (punt nord de l'Illa Quirpon, 51° 40′ N, 55° 25′ O / 51.667°N,55.417°O) fins a l'extrem est de Belle Isle i cap a la cornisa nord-est (52° 02′ N, 55° 15′ O / 52.033°N,55.250°O). D'aquí una línia que uneix aquesta cornisa amb l'extrem est del Cap de Sant Carles (52°13'N) a Labrador. Al sud-est. Una línia des de Cap Canso (45° 20′ N, 61° 0′ O / 45.333°N,61.000°O) fins a Red Point (45° 35′ N, 60° 45′ O / 45.583°N,60.750°O) a l'illa del Cap Breton, a través d'aquesta illa fins al Cap Breton [45° 57′ N, 59° 47′ O / 45.950°N,59.783°O] i cap a Pointe Blanche (46° 45′ N, 56° 11′ O / 46.750°N,56.183°O) a l'illa de Saint-Pierre,, i des d'allí fins al punt sud-oest de l'illa Morgan (46° 51′ N, 55° 49′ O / 46.850°N,55.817°O). A l'oest El meridià de 64°30'O des de Pointe-Jaune (49° 04′ N, 64° 30′ O / 49.06°N,64.5°O) fins a Magpie (50° 19′ N, 64° 30′ O / 50.31°N,64.5°O), però tota l'Illa d'Anticosti està inclosa al golf. |
» |
Fisheries and Oceans Canada situa el límit occidental a Pointe-des-Monts, aproximadament a 138 km a l'oest del meridià 64° 30′W.[3]
Àrees protegides i parcs nacionals Modifica
L'illa de St. Paul, a Nova Escòcia, a l'extrem nord-est de l'illa del Cap Breton, és coneguda com el «Cementiri del Golf» a causa dels seus nombrosos naufragis. L'accés a aquesta illa està controlat per la Guàrdia Costanera canadenca.
L'any 1919 es van establir els primers santuaris d'aus migratòries (MBS) al Canadà en virtut de la Llei de convenció d'aus migratòries a l'illa Bonaventura, a les Bird Rock de les Illes de la Magdalena i a la roca Percé. Aquests santuaris d'ocells migratoris són administrats pel Canadian Wildlife Service.[4]
El govern federal del Canadà gestiona els parcs nacionals del Canadà al llarg del golf de Sant Llorenç al parc nacional de Forillon a l'extrem oriental de la península de Gaspé, el parc nacional de l'illa del Príncep Eduard a la costa nord de l'illa, el parc nacional de Kouchibouguac a la costa nord-est de Nou Brunsvic, el parc nacional de les Terres altes del Cap Bretó a l'extrem nord de l'illa del cap Bretó, Parc nacional del Gros-Morne a la costa oest de Terranova i una reserva de parc nacional a l’arxipèlag de Mingan a la Côte-Nord del Quebec.
Les cinc províncies que voregen el golf de Sant Llorenç tenen diversos parcs provincials amb costes protegides.
Característiques submarines Modifica
El canal Laurentian és una característica del sòl del golf que es va formar durant les èpoques glacials anteriors, quan la plataforma continental va ser erosionada pel riu Sant Llorenç durant els períodes en què el nivell del mar va baixar. El canal Laurentian té uns 290 m de profunditat i uns 1250 km de llarg des de la plataforma continental fins a la desembocadura del riu Sant Llorenç. Aigües profundes amb temperatures entre 2 i 6,5 °C entren al golf pel vessant continental i són lentament advectats pel canal per la circulació estuariana.[5] Al llarg del segle xx, les aigües de fons del final del canal (és a dir, a l'estuari de Sant Llorenç) han esdevingut hipòxiques.[6]
Història Modifica
El golf ha proporcionat una pesquera marina històricament important per a diverses Primeres Nacions que han viscut a les seves costes durant mil·lennis i han utilitzat les seves aigües per al transport.
El primer viatge documentat per un europeu a les seves aigües va ser de l'explorador francès Jacques Cartier l'any 1534. Cartier va batejar les costes del riu Sant Llorenç amb el nom de «El país de les Canades», partint d'una paraula indígena que significa «poble» o «assentament», i va nomenar així el segon país més gran del món.[7]
Baleners Bascs van establir la seva base a l'estret de Belle Isle i van treballar estretament amb els iroquesos al golf de Saint Lawrence. El 1579 el govern anglès va tancar tots els ports anglesos a les importacions espanyoles de petroli. Com a resultat, un terç de l'oli de balena basc no es va poder vendre. La caça de balenes basca es va esfondrar al golf de Sant Llorenç i no es va recuperar mai. Els baleners bascos de Sant Joan Lohitzune van navegar al golf de Sant Llorenç el 1583 i van començar a caçar balenes a Tadoussac.[8]
Referències Modifica
- ↑ «Golf de Sant Llorenç». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Limits of Oceans and Seas, 3rd edition». International Hydrographic Organization. Arxivat de l'original el 8 octubre 2011. [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ «Fisheries and Oceans Canada - Quebec Region - Estuary and Gulf of St. Lawrence». www.qc.dfo-mpo.gc.ca. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 14 març 2018].
- ↑ «Migratory bird sanctuaries across Canada». Government of Canada, 22-02-2011.
- ↑ Galbraith, P.S., Pettipas, R.G., Chassé, J., Gilbert, D., Larouche, P., Pettigrew, B., Gosselin, A., Devine, L. and Lafleur, C. 2009.
- ↑ Gilbert, D., B. Sundby, C. Gobeil, A. Mucci and G.-H. Tremblay. 2005.
- ↑ «French navigator Jacques Cartier sails the St. Lawrence River». A&E Television Networks. [Consulta: 14 juny 2021].
- ↑ Chapdelaine, Claude. Contact in the 16th Century: Networks Among Fishers, Foragers and Farmers. University of Ottawa Press, 2016, p. 65. ISBN 9780776623610.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Golf de Sant Llorenç |