Timișoara

ciutat de Romania
(S'ha redirigit des de: Timişoara)

Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania. Amb una població de 319.279 persones el 2011, és la capital de la província de Timiş.[1] Totes les variants del nom deriven del riu Timiş, conegut en l'antiguitat romana com a Tibisis o Tibiscus.

Plantilla:Infotaula geografia políticaTimișoara
Timișoara (ro)
Temeswar (de)
Temesvár (hu)
Темишвар (sr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

EpònimTimiș Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 45° 45′ 35″ N, 21° 13′ 48″ E / 45.7597°N,21.23°E / 45.7597; 21.23
EstatRomania

JudețProvíncia de Timiș Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalTimișoara Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població250.849 (2021) Modifica el valor a Wikidata (1.922,21 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície130,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud89 m Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
1552 (Gregorià)Siege of Temesvár (en) Tradueix
12 octubre 1716Siege of Temeşvar (en) Tradueix
9 agost 1849Siege of Temesvár (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Batle Modifica el valor a WikidataDominic Fritz (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal300001–300789 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic56 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Graz (1982–) Modifica el valor a Wikidata

Lloc webprimariatm.ro Modifica el valor a Wikidata

Timișoara és una ciutat multicultural amb influents minories, principalment alemanys, magiars i serbis, així com italians, palestins i grecs. Va ser el lloc de naixement de Johnny Weissmuller (un nedador olímpic, més conegut pels seus papers com a Tarzan en el cinema). Gustave Eiffel, l'enginyer que va crear la torre Eiffel a París, va construir el pont per als vianants de Timișoara sobre el Bega. Es tracta d'una ciutat industrial amb amplis serveis.

Història

modifica
 
Plaça de la Victòria

La primera referència de Timişoara en un document escrit (com a Dibiscos, Bisiskos, Tibiskos, Tibiskon, Timbisko, etc.) apareix l'any 1019, en un text de l'emperador Basili II, si bé no tots els historiadors estan d'acord amb aquesta identificació. La seva annexió al Regne d'Hongria es va produir l'any 1010. Amb seguretat, apareix en una carta del 1177 i va adquirir importància com a seu d'un comte.[2] La cort reial hi va ser del 1315 al 1323. En estar situada prop de la frontera otomana va esdevenir estratègica. El 1480, s'hi va nomenar un tinent general encarregat de la defensa de les fronteres orientals. El 1551, els otomans van atacar la fortalesa, que va resistir. El 1542, les fonts otomanes esmenten un sandjak de Temesvar que no es va arribar a crear. El juliol del 1552, el visir Ahmed Pasha la va conquerir i llavors es va crear un begleberlik i una liwa; la capital fou Lippa (Lipova) entre 1555 i 1557/1558 i després Jeno (Yanova, Ineu en romanès) de 1658 a 1693, i Tamesvar la resta del temps. El 1568 la província fou dividida en sis sandjaks, que eren 5 vers 1632 i 8 el 1658. Alguns timariotes d'altres províncies depenien de Tamesvar al segle xvi. El nombre de kadas eren 12 el 1664, i 10 el 1699. El 1716, durant la Guerra austroturca va ser ocupada pels Habsburg sota el príncep Eugeni de Savoia.[3]

La ciutat va ser la primera de l'Imperi Austrohongarès a gaudir d'enllumenat públic usant candeles i llums de greix i oli,[4][5] i la primera a tenir una estació d'ambulàncies en el llavors Regne d'Hongria. La primera fàbrica tabaquera de l'actual Romania es va establir a Timişoara. La ciutat va passar a integrar-se al Regne de Romania l'any 1919.

Al desembre de 1989, va començar a Timişoara un aixecament popular contra el règim comunista de Nicolae Ceauşescu. Els ciutadans donaven suport al pastor László Tőkés contra els intents de deportar-lo per part de la Securitate (policia secreta). Aquest va ser el començament de la Revolució romanesa de 1989, que va enderrocar el govern comunista una setmana després.[6]

Educació

modifica

La ciutat té cinc universitats, que són:

  • La Universitat Dimitrie Cantemir
  • La Universitat "Politehnica"
  • La Universitat de l'Oest (Universitatea de Vest)
  • La Universitat Victor Babes de Medicina i Farmàcia
  • La Universitat de Ciències Agrícoles del Banat

Vegeu també

modifica

Referències

modifica
  1. «Timiș County at the 2011 census» (en romanian). INSSE, 02-02-2012. Arxivat de l'original el 19 de juliol 2012. [Consulta: 16 febrer 2012].
  2. Connect, QCT. «Primaria Timisoara – City Presentation – Historical background». primariatm.ro. Arxivat de l'original el 2017-12-23. [Consulta: 4 maig 2017].
  3. [enllaç sense format] http://www.collectionscanada.gc.ca/obj/s4/f2/dsk2/ftp01/MQ37222.pdf
  4. Ilieșiu 2006, op. cit. p. 330
  5. «TIMISOARA, Romania – Travel and Tourism Information». romaniatourism.com.
  6. «20 decembrie 1989: Timişoara, primul oraş liber de comunism». [Consulta: 8 gener 2016].

Enllaços externs

modifica