1717
any
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1717 (mdccxvii) |
| Islàmic | 1129 – 1130 |
| Xinès | 4413 – 4414 |
| Hebreu | 5477 – 5478 |
| Calendaris hindús | 1772 – 1773 (Vikram Samvat) 1639 – 1640 (Shaka Samvat) 4818 – 4819 (Kali Yuga) |
| Persa | 1095 – 1096 |
| Armeni | 1166 |
| Rúnic | 1967 |
| Ab urbe condita | 2470 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1680 1690 1700 - 1710 - 1720 1730 1740 | |
| Anys | |
| 1714 1715 1716 - 1717 - 1718 1719 1720 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 11 de maig: la Universitat de Cervera passa a ser l'única oficial a Catalunya en el moment en què el rei Felip V d'Espanya decreta la supressió de les sis universitats de Catalunya i la creació d'una única universitat central a la ciutat de Cervera. Les institucions del Principat no van poder fer valdre els privilegis tradicionals en haver estat abolides. En l'elecció de Cervera va influir la fidelitat dels seus habitants a Felip V, però també el fet de ser un lloc no gaire gran, sense guarnició militar, de fàcil control de l'alumnat, al centre geogràfic del país i ben comunicat. La Universitat depenia directament i totalment de la monarquia espanyola.[1]
- Resta del món
- 4 de gener - La Haia (Països Baixos): les Províncies Unides, França i el Regne Unit signen la Triple Aliança per a obligar Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht
- 1 de febrer - Regne de Polònia i Lituània: en el Silenci del Sejm s'acaba amb les pretensions d'August II de Polònia d'establir al seu regne una monarquia absoluta i inicia l'augment de la influència russa al país. En aquest esdeveniment l'exèrcit rus va ocupar el Parlament i va fer aprovar la concòrdia establerta pel tsar Pere I de Rússia.
- Fundació de Montevideo
- Espanya trenca el Tractat de Rastadt i ocupa temporalment Sardenya[2]
- El Parlament d'Anglaterra fixa com a possible pena la deportació a Amèrica, fet que ajudarà a poblar el continent[3]
- Trasllat de la Casa de la Contractació d'Índies de Sevilla a Cadis
NaixementsModifica
- 27 de gener, Eichenau: Marianne Pirker, cantant alemanya
- 28 de gener, Constantinoble: Mustafà III, soldà de l'Imperi Otomà.
- 13 de maig, Viena: Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia.
- 16 de novembre, París: Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof
- 9 de desembre ,Stendal (Brandenburg): Johann Joachim Winckelmann, fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes (m. 1768).[4]
- 5 de juliol: Pere III de Portugal, rei portuguès (1777-86)
NecrològiquesModifica
- 9 de juny, Blois: Madame Guyon, escriptora francesa.[5]
- Kavala, Grècia otomana: Sari Mehmed Paixà, militar i home d'estat otomà del segle xviii, és executat per rebel·lió.
ReferènciesModifica
- ↑ Soler, Jordi; Strubell, Antoni «Efemèrides». El Punt Avui, 10-05-2011 [Consulta: 30 setembre del 2011].
- ↑ Colletta, Pietro. Storia del reame di Napoli dal 1734 sino al 1825 (en italià). Tip. e libreria Elvetica, 1834, p. vol.1, p.38.
- ↑ Kanstroom, Dan. Deportation nation: outsiders in American history. Harvard University Press, 2007, p.40. ISBN 0674024729.
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
