1717
any
| Tipus | any civil i any comú començat en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1717 (mdccxvii) |
| Islàmic | 1129 – 1130 |
| Xinès | 4413 – 4414 |
| Hebreu | 5477 – 5478 |
| Calendaris hindús | 1772 – 1773 (Vikram Samvat) 1639 – 1640 (Shaka Samvat) 4818 – 4819 (Kali Yuga) |
| Persa | 1095 – 1096 |
| Armeni | 1166 |
| Rúnic | 1967 |
| Ab urbe condita | 2470 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1680 1690 1700 - 1710 - 1720 1730 1740 | |
| Anys | |
| 1714 1715 1716 - 1717 - 1718 1719 1720 | |
EsdevenimentsModifica
- Països Catalans
- 11 de maig: la Universitat de Cervera passa a ser l'única oficial a Catalunya en el moment en què el rei Felip V d'Espanya decreta la supressió de les sis universitats de Catalunya i la creació d'una única universitat central a la ciutat de Cervera. Les institucions del Principat no van poder fer valdre els privilegis tradicionals en haver estat abolides. En l'elecció de Cervera va influir sobre la fidelitat dels seus habitants a Felip V, però també el fet de ser un lloc no gaire gran, sense guarnició militar, de fàcil control de l'alumnat, al centre geogràfic del país i ben comunicat. La Universitat depenia directament i totalment de la monarquia espanyola.[1]
- Resta del món
- 4 de gener, La Haia, Països Baixos: les Províncies Unides, el Regne de França i el Regne de la Gran Bretanya signen la Triple Aliança per a obligar Espanya a complir les disposicions del Tractat d'Utrecht
- 1 de febrer, Regne de Polònia i Lituània: en el Silenci del Sejm s'acaba amb les pretensions d'August II de Polònia d'establir al seu regne una monarquia absoluta i inicia l'augment de la influència russa al país. En aquest esdeveniment l'exèrcit rus va ocupar el Parlament i va fer aprovar la concòrdia establerta pel tsar Pere I de Rússia.
- Fundació de Montevideo
- Espanya trenca el Tractat de Rastadt i ocupa temporalment Sardenya[2]
- El Parlament d'Anglaterra fixa com a possible pena la deportació a Amèrica, fet que ajudarà a poblar el continent[3]
- Trasllat de la Casa de la Contractació d'Índies de Sevilla a Cadis
NaixementsModifica
- 27 de gener, Eichenau: Marianne Pirker, cantant alemanya
- 28 de gener, Constantinoble: Mustafà III, soldà de l'Imperi Otomà.
- 13 de maig, Viena: Maria Teresa I d'Àustria, arxiduquessa d'Àustria, duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia.[4]
- 16 de novembre, París: Jean le Rond d'Alembert, matemàtic i filòsof
- 9 de desembre , Stendal, Brandenburg: Johann Joachim Winckelmann, fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes (m. 1768).[5]
- 5 de juliol: Pere III de Portugal, rei portuguès (1777-86)
NecrològiquesModifica
- 9 de juny, Blois: Madame Guyon, escriptora francesa.[6]
- Kavala, Grècia otomana: Sari Mehmed Paixà, militar i home d'estat otomà del segle xviii, és executat per rebel·lió.
ReferènciesModifica
- ↑ Soler, Jordi; Strubell, Antoni «Efemèrides». El Punt Avui, 10-05-2011 [Consulta: 30 setembre del 2011].
- ↑ Colletta, Pietro. Storia del reame di Napoli dal 1734 sino al 1825 (en italià). Tip. e libreria Elvetica, 1834, p. vol.1, p.38.
- ↑ Kanstroom, Dan. Deportation nation: outsiders in American history. Harvard University Press, 2007, p.40. ISBN 0674024729.
- ↑ «Maria Teresa I d’Àustria | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2022].
- ↑ «Johann Winckelmann | German art historian» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020].
- ↑ Guyon, Jeanne. Letters of Jeanne Guyon. The Life of Jeanne Guyon (en anglès). Whitaker House, 2013-06-19. ISBN 978-1-60374-846-9.
