Jean le Rond d'Alembert

filòsof francès

Jean le Rond d'Alembert (París, 16 de novembre 1717 - París, 24 d'octubre 1783) fou un matemàtic i filòsof francès.[1]

Infotaula de personaJean le Rond d'Alembert
Jean Le Rond d'Alembert, by French school.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jean le Rond D'Alembert Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 novembre 1717 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort29 octubre 1783 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatacumbes de París Modifica el valor a Wikidata
Secretari vitalici de l'Acadèmia Francesa
9 abril 1772 – 29 octubre 1783
← Charles Pinot DuclosJean-François Marmontel →
Seient 25 de l'Académie française
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAteisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París
Col·legi de les Quatre Nacions (–1735) Modifica el valor a Wikidata
Conegut perCriteri de d'Alembert
Principi de d'Alembert
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i mecànica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFilòsof, matemàtic, físic, musicòleg, traductor, escriptor, teòric musical, enciclopedista, enginyer, astrònom i lexicògraf Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesPierre-Simon Laplace Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralPierre-Simon Laplace Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesLéopold-Philippe d'Arenberg i Louis-Camus Destouches Modifica el valor a WikidataClaudine Guérin de Tencin Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Signature D'Alembert.svg Modifica el valor a Wikidata

La seva filosofia es caracteritzà per la tolerància en general i l'escepticisme en el camp de la religió i de la metafísica. S'especialitzà en filosofia natural i redactà el discurs preliminar de l'Encyclopédie, codirigida amb Denis Diderot.[2] D'Alembert representa un nou tipus d'intel·lectual,[3] capaç de liderar la nova xarxa internacional d'institucions científiques (d'altra banda, molt vinculades als estats que les financen), i alhora d'exercir un assagisme independent i políticament compromès.

Abordà les matemàtiques mitjançant la física, amb el problema dels tres cossos (impossibilitat de trobar equacions de les trajectòries - inestabilitat del sistema), la precessió dels equinoccis (raó del lliscament de les estacions), les cordes vibrants (diferents tipus de vibració - aplicació a la música). Això el dugué a estudiar les equacions diferencials i les equacions en derivades parcials que havia estudiat en l'Analyse démontrée de Charles René Reyneau.[4] També trobà un criteri per a distingir una sèrie convergent d'una de divergent, el criteri de d'Alembert.

La seva obra mestra fou el tractat de dinàmica, en què enuncià el teorema que duu el seu nom (principi de d'Alembert). El teorema fonamental de l'àlgebra rep en alguns països el nom de teorema de d'Alembert-–Gauss, ja que d'Alembert fou el primer a donar una prova gairebé completa d'aquest teorema.

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica

  1. «Jean-Baptiste le Rond D’Alembert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. D'Alembert, Jean Le Rond. Discurs preliminar de l'Enciclopèdia. Barcelona: Edicions 62, 1992 (Textos filosòfics, 62). ISBN 84-297-3505-4. 
  3. "D'Alembert: el nuevo intelectual entre 'biopolítica' y 'capitalismo de imprenta'" de Gonçal Mayos.
  4. Lubet, Jean-Pierre «Le calcul différentiel et intégral dans l'Analyse démontrée de Charles René Reyneau». Recherches sur Diderot et sur l'Encyclopédie, 38, 2005. ISSN: 1955-2416.


Enllaços externsModifica