Pierre-Simon Laplace

Pierre-Simon Laplace (23 de març del 1749, Beaumont-en-Auge, Normandia - 5 de març del 1827, París), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès. Ja amb 24 anys se l'anomenava "el Newton de França" per alguns dels seus descobriments. És particularment cèlebre per la seva obra que escrigué entre 1799 i 1825, Traité de Mécanique Céleste, la qual, com a autor, sostenia que: «oferix una completa solució al gran problema mecànic que presenta el sistema solar»; va aparèixer en cinc volums i fou publicada a París.

Infotaula de personaPierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre-Simon de Laplace Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1749 Modifica el valor a Wikidata
Beaumont-en-Auge (Regne de França) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 març 1827 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
París (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse 48° 50′ 16″ N, 2° 19′ 42″ E / 48.83778°N,2.32839°E / 48.83778; 2.32839 Modifica el valor a Wikidata
10è Seient 8 de l'Acadèmia Francesa
11 abril 1816 – 5 març 1827
← Michel Regnaud de Saint-Jean d'AngélyPierre Paul Royer-Collard →
Parell de França
4 juny 1814 – 5 març 1827
Membre del Senat conservador
24 desembre 1799 – abril 1814
Ministre de l'Interior de França
12 novembre 1799 – 25 desembre 1799
President Acadèmia Francesa de les Ciències
1796 –
President Societat de Geografia de París
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Caen
Collège du Bois Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiJean le Rond d'Alembert Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMecànica celeste, teoria de la probabilitat, anàlisi matemàtica, matemàtiques, mecànica i astronomia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, astrònom, físic, polític, filòsof, professor d'universitat, físic teòric i estadístic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Normale Supèrieure
Bureau des Longitudes
Institut de França Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsChristophe Gadbled Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralSiméon Denis Poisson i Mikhail Vasilievich Ostrogradsky Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMarquès (1817–)
Comte (1808–) Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie Anne Charlotte de Courty de Romange (en) Tradueix (1788–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Émile de Laplace Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Pierre-Simon Laplace signature.svg Modifica el valor a Wikidata

Blason famille fr Laplace.svg Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 38399658 Modifica el valor a Wikidata

Després d'haver acabat els estudis a la Universitat de Caen, va trobar d'Alembert, reconegut en aquella època pels seus estudis d'astronomia física (moviment i taules de la Lluna; precessió dels equinoccis; treballs sobre la causa de les marees, la dinàmica, etc.) i de matemàtiques (desenvolupament del càlcul integral i diferencial; derivades parcials...), així com per la seva participació amb Diderot a la posada en marxa de l'Enciclopèdia. D'Alembert va reconèixer molt ràpidament el talent de Laplace, i el recolzà en les seves investigacions. A més, se'l va nomenar professor de matemàtiques a l'escola militar, per tal que pogués desenvolupar els seus propis estudis.

Laplace va ser un dels primers savis a interessar-se de molt a prop per la qüestió de l'estabilitat a llarg termini del sistema solar. Les interaccions gravitatòries complexes entre el Sol i els planetes coneguts en aquella època no semblaven admetre una descripció analítica simple. A més a més, Newton ja havia pressentit aquest problema després d'haver observat certes irregularitats en el moviment de certs planetes, i en va deduir que una intervenció divina era necessària per a evitar la dislocació del sistema solar. Laplace no es va conformar amb la "intervenció divina", i després d'una sèrie de càlculs molt complicats, va arribar a la conclusió que aquests moviments irregulars eren periòdics, cosa que conferia estabilitat pròpia a les òrbites d'aquests planetes. Com bé va dir el mateix Laplace a Napoleó: "La hipòtesi de l'existència d'un Déu ho explica tot, però no permet predir res".

En la seva segona gran obra, Exposition du système du monde (París, 1796), formulà la "hipòtesi nebular", l'origen de la qual sembla atribuir-la a Buffon; aparentment, desconeixia que Immanuel Kant se li havia avançat parcialment en la seua obra Allgemeine Naturgeschichte (Història general de la natura), publicada el 1755. Laplace va resumir en un cos de doctrina els treballs separats de Newton, Halley, Clairaut, d'Alembert i Euler sobre la gravitació universal, i va concebre, sobre la formació del sistema planetari, la teoria que duu el seu nom.

Els seus treballs sobre física, especialment els estudis sobre els fenòmens capil·lars i l'electromagnetisme, li van permetre el descobriment de les lleis que duen el seu nom. Es va interessar també per la teoria de funcions potencials, i demostrà que algunes d'aquestes eren solucions d'equacions diferencials.

Laplace va desenvolupar igualment la teoria de la probabilitat en la Teoria analítica de les probabilitats, la introducció de la qual és intitulada Prova filosòfica sobre les probabilitats (1814; els seus primers treballs sobre probabilitat daten del 1771-1774). És destacable el redescobriment després de Bayes de les probabilitats inverses (llei de Bayes-Laplace), avantpassat de l'estadística inferencial. Va ser el primer a publicar el valor de la integral de Gauss. Va estudiar la transformació de Laplace, encara que Heavyside va desenvolupar aquest procediment de manera completa. Així mateix, es va adherir a la teoria de Lavoisier, amb el qual va determinar les temperatures específiques de diverses substàncies amb ajuda d'un calorímetre de la seva pròpia factura.

Model de LaplaceModifica

La seva definició diu que: sigui E un experiment qualsevol i S el conjunt finit dels seus resultats possibles, tal que   si suposem que cada resultat és equiprobable (que cap no en tingui més oportunitats que l'altre), llavors  . Si volem que P sigui una funció de probabilitat tal que   llavors  . Sigui A un subconjunt de S, tal que   llavors  

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica