Maximí d'Ais

Per a altres significats, vegeu «Maximí».

Maximí d'Ais (Betània, s. I - Ais de Provença, segona meitat del s. I) és un personatge llegendari que, segons la tradició va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença i va ésser el primer bisbe d'Ais. És venerat com a sant per l'Església catòlica. La figura, probablement, es basa en la del bisbe real Maximí de Trèveris.

Infotaula de personasant Maximí d'Ais
Aix-Notre-Dame de la Seds-bjs180816-03.jpg
Sant Maximí Maximí d'Ais Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Maximin d'Aix Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixements. I
Betània? (Palestina)
Mortsegle I dC Modifica el valor a Wikidata
Ais de Provença Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentSuposadament a la basílica de Sant Maissemin de la Santa Bauma (Provença)) 
Arquebisbe
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Conegut perSant llegendari, sense existència real, acompanyant de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia catòlica
CanonitzacióAntiga, veneració des del s. V
PelegrinatgeSant Maissemin
Festivitat8 de juny
IconografiaCom a bisbe
Patró deDiòcesi d'Ais de Provença

LlegendaModifica

Al llarg de l'Edat mitjana, s'anà desenvolupant, al sud de França, una tradició al voltant d'un suposat viatge de Maria Magdalena, Marta i Llàtzer de Betània, que s'hi establirien a la zona d'Ais de Provença.

Segons aquesta tradició, Maximí era un dels Setanta deixebles (tot i que no figura en les llistes habituals d'aquests deixebles), intendent de la família de Llàtzer, Maria i Magdalena a Betània. Mort Crist, van veure's amenaçats i van fugir de Palestina, els tres germans, Maximí, la serventa Marcel·la, Celidoni, Josep d'Arimatea, Tròfim d'Arle i altres deixebles de Crist. Van embarcar-se en un vaixell miraculós que, sense timó ni veles, va travessar la Mediterrània fins a arribar a les Santes Maries de la Mar (Provença), prop d'Arle, on va aturar-se.

Era l'any 48; mentre Llàtzer va anar a predicar a Marsella, Marta i Marcel·la anaren a Tarascó, Tròfim a Arle i Maria s'hi va fer eremita, retirant-se a una cova de les muntanyes de la Santa Bauma i Maximí anà a Ais de Provença, on predicà, fundà una capella dedicada al Salvador (que avui és la catedral d'Ais) i es convertí en bisbe de la ciutat. Hi va rebre la visita de sant Alexandre de Brescia, que va veure reforçada la seva fe. Sentint-se morir, la Magdalena demanà l'última comunió i uns àngels la portaren amb Maximí, que anava a trobar-la i estava a mig camí de la cova on vivia i d'Ais; Magdalena es confessà, combregà i Maximí l'assistí en els seus últims moments, ja que morí. La hi va sebollir i sobre la seva tomba edificà una capella, origen d'una basílica i de la vila de Sant Maissemin de la Santa Bauma, lloc de pelegrinatge a la suposada tomba de la santa.

Quan Maximí anava a morir, demanà d'ésser enterrat a la vora de la tomba de Maria Magdalena. Va morir un 8 de juny, dia de la seva festivitat litúrgica, i va ésser succeït per Sidoni d'Ais. A la cripta de la basílica de San Maissemin hi ha un sarcòfag romà del segle iv atribuüit a sant Maximí, juntament amb els de Marcel·la, Susanna i Sidoni, i el de Maria Magdalena.

Vegeu tambéModifica