Setanta deixebles
Els Setanta deixebles van ser els deixebles de Jesús esmentats a l’Evangeli segons Lluc.[1] Segons aquest text, l'únic del cànon de la Bíblia on apareixen, Jesús els escollí i els envia en parelles a diferents regions per tal d'anunciar els evangelis. La tradició cristiana occidental els designa sovint amb el nom de Deixebles mentre que els cristians orientals els anomenen apòstols. De fet, la paraula grega «apòstol» indica algú que és enviat en missió, mentre que «deixeble» és un alumne, algú que aprèn d'altri. El passatge de Lluc, capítol X, 1-24,[2] diu:
![]() Icona amb els Setanta Deixebles ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Durant el segle I Palestina |
Mort | segle I dC ↔ segle II ![]() |
Enaltiment | |
Celebració | Església Ortodoxa |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 4 de gener (Sinaxi dels Setanta Apòstols) |
Iconografia | Setanta sants junts, sota una imatge de Crist |
« | :1 Després d'això, el Senyor en va designar uns altres setanta-dos i els envià de dos en dos davant seu a tots els pobles i llocs per on ell havia de passar.
|
» |
El text parla diu «setanta» als manuscrits de la tradició bíblica d'Alexandria, com el Codex Sinaiticus. En la traducció llatina de la Vulgata de sant Jeroni es dona el nombre de setanta-dos, que ha passat a la tradició occidental. El nombre pot remetre a les setanta nacions del Gènesi o a altres llistes de 70 noms que es troben a la Bíblia.
CulteModifica
A l'Església Ortodoxa es commemoren els Setanta Deixebles el dia de la Synaxis dels Setanta Apòstols, que se celebra el 4 de gener. A més, cada deixeble compta amb un dia dedicat al calendari litúrgic ortodox.
NomsModifica
La tradició ortodoxa que enumera els setanta deixebles, els noms dels quals "són inscrits al cel" remet al bisbe del segle iii Doroteu de Tir, a qui s'atribueix un ofici litúrgic dedicat als Setanta, conegut per una còpia del segle viii. A partir d'aquesta llista, se'n donen altres al Chronicon Paschale i a l'obra dels Pseudo-Doroteu (a la Patrologia Graeca de Migne, vol. XCII, p. 521-524; p. 543-545; p. 1061-1065). No obstant això, els estudiosos catòlics consideren que la majoria de noms no tenen cap prova que testimoniï la seva historicitat.
Eusebi de Cesarea afirmava que no hi havia cap llista d'aquests deixebles a la seva època, i que els únics que podien anomenar-se'n eren: Bernabé, Sòstenes, Cefes, Maties, Tadeu d'Edessa i Sant Jaume el Just.[3]
La majoria dels noms citats es poden identificar a partir del títol que els acompanya. Hi ha algunes variants. La donada és el cànon religiós habitual a l'ortodòxia:[4]
- Acaic
- Àgab el Profeta
- Ampliat, bisbe d'Odessa
- Ananies, bisbe de Damasc
- Andrònic, bisbe de Pannònia
- Apel·les, bisbe d'Heraclea de Perint
- Apol·ló, bisbe de Cesarea
- Àquila
- Aristarc, bisbe d'Apamea de Síria
- Aristòbul, bisbe de Britània
- Arquip
- Àrtemes, bisbe de Listra
- Asíncrit, bisbe d'Hircània
- Bernabé, bisbe de Milà
- Carp, bisbe de Beroia de Tràcia
- Climent, bisbe de Sardes
- Clopas
- Crescent
- Crisp, bisbe de Calcedònia a Galilea
- Èpafres, bisbe d'Andriaca
- Epafrodit de Filipos
- Epènet de Cartago, bisbe de Cartago
- Erast, bisbe de Paneas
- Estaquis, patriarca de Bizanci
- Esteve, un dels Set Diaques i primer màrtir
- Evodi d'Antioquia, patriarca d'Antioquia
- Felip l'Evangelista, un dels Set Diaques, bisbe de Tràlia a l'Àsia Menor
- Filèmon, bisbe de Gaza
- Filòleg, bisbe de Sinope
- Flegó, bisbe de Marató
- Fortunat
- Gai, bisbe d'Efes
- Hermes, bisbe de Dalmàcia
- Hermes, bisbe de Filipòpolis
- Herodió, bisbe de Patras
- Jàson, bisbe de Tars
- Jaume, germà del Senyor, presumpte autor de l'Epístola de Sant Jaume, primer bisbe de Jerusalem
- Joan Marc (sovint identificat com a Marc l'evangelista), bisbe de Biblos
- Just, bisbe d'Eleuteròpolis
- Lli I, successor de Sant Pere com a Bisbe de Roma
- Lluc, autor de l'Evangeli segons Lluc
- Lluci de Cirene, bisbe de Laodicea[5]
- Sant Marc, autor de l'Evangeli segons Marc i patriarca d'Alexandria
- Marc, bisbe d'Apol·lònia
- Narcís, bisbe d'Atenes
- Nicanor el Diaca, un dels Set Diaques
- Olimpes
- Onesífor, bisbe de Cirene
- Onèsim de Bizanci (o potser un altre Onèsim diferent de l'esmentat a la Carta a Filèmon)
- Pàrmenes, un dels Set Diaques
- Pàtrobes de Puteoli, bisbe de Puteoli o de Nàpols
- Pròcor, un dels Set Diaques, bisbe de Nicomèdia a Bitínia
- Púdens
- Quadrat d'Atenes
- Quart, bisbe de Beirut
- Ruf, bisbe de Tebes
- Timoteu, bisbe d'Efes
- Titus, bisbe de Creta
- Silas, bisbe de Corint
- Silvà
- Simeó, fill de Clopas, segon bisbe de Jerusalem
- Sosípatre, bisbe d'Iconi
- Sòstenes, bisbe de Colofó
- Tadeu d'Edessa també anomenat Sant Addaï
- Terci, bisbe d'Iconi, transcriptor de l'Epístola als Romans
- Timó el Diaca, un dels Set Diaques
- Tíquic, bisbe de Colofó
- Tròfim
- Urbà, bisbe de Macedònia
- Zenes l'advocat, bisbe de Diòspolis
L'apòstol Maties, que prengué el lloc de Judes Iscariot entre els Apòstols, sovint es compta entre els Setanta.
NotesModifica
- ↑ Lc 10:1-24
- ↑ Bíblia evangèlica catalana, traducció de Pau Sais i Samuel Sais (2000)
- ↑ Historia Ecclesiae, llibre I, cap. xii
- ↑ Goodhugh, William; Taylor, William Cooke. The Bible cyclopædia: or, Illustrations of the civil and natural history of the sacred writings (en anglès), 1843, p. 1225.
- ↑ Walsh, Michael A New Dictionary of Saints: East and West London: Burns & Oats 2007, p.372 ISBN 0-86012-438-X
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setanta deixebles |