Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (llatí: Eusebius Sofronius Hieronymus; grec antic: Εὐσέβιος Σωφρόνιος Ἱερώνυμος, Eusébios Sofrónios Ierónimos), conegut popularment com a Sant Jeroni (Estridó, vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un escriptor i religiós romà, un dels principals teòlegs dels inicis de la Patrística. És venerat com a sant a tota la cristiandat i és un dels Grans Doctors de l'Església.
 Pintura de Gaudenzio Ferrari, segle xvi (Milà, S. Giorgio al Palazzo) | |
| Nom original | (la) Sophronius Eusebius Hieronymus (grc) Ευσέβιος Σωφρόνιος Ίερώνυμος (la) Eusebius Sophronius Hieronymus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Eusebius Hieronymus Sofronius c. 345 Estridó |
| Mort | c. 30 setembre 420 (74/75 anys) Betlem (Palestina Primera) |
| Sepultura | Betlem; traslladat a la Basílica de Santa Maria la Major (Roma); el cap, a la catedral de Nepi o San Lorenzo del Escorial |
| Secretari Damas I | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica i cristianisme ortodox |
| Conegut per | Traductor de la Bíblia al llatí (Vulgata), teòleg |
| Activitat | |
| Ocupació | clergue, anacoreta, poeta, escriptor, traductor de la Bíblia, historiador, apologeta, teòleg, biblista |
| Període | Imperi Romà |
| Professors | Evagri del Pont, Eli Donat i Apol·linar de Laodicea |
| Alumnes | Asterius of Ansedunum (en)  |
| Influències | |
| confessor, Doctor de l'Església (1295), Pare de l'Església d'Occident | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, esglésies orientals, Església Ortodoxa, Església Anglicana, esglésies luteranes |
| Canonització | Antiga |
| Pelegrinatge | S. Maria Maggiore (Roma), Nepi |
| Festivitat | 30 de setembre (occident); 15 de juny (orient) |
| Iconografia | Com a cardenal, amb hàbit vermell i capell, escrivint un llibre (la Vulgata); acompanyat d'un lleó; com a eremita, amb una calavera i un crucifix, fent penitència amb una pedra a la mà, colpejant-se |
| Patró de | Llibreters (a Barcelona i altres llocs); traductors, arxivers, arqueòlegs; exegetes; bibliotecaris, escriptors; Orde de Sant Jeroni |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | cap valor |
| Cronologia | |
| Saint Jerome extracting a thorn from the lion's foot (en) | |
| Saint Jerome in the wilderness (en)
| |
  | |
BiografiaModifica
Va néixer a Estridó, una ciutat entre Dalmàcia i Pannònia que fou destruïda pels gots el 377 i la situació de la qual és incerta. Els seus pares eren cristians. La data del seu naixement la indica Pròsper Aquitani en la seva crònica, però d'altres autors no la segueixen, ja que el mateix sant diu que estudiava gramàtica en morir Julià l'Apòstata (363), i en aquest cas sembla més apropiat un naixement vers el 345. El seu pare Eusebi li va donar una educació liberal i el va enviar a Roma per seguir els estudis de grec, llatí, retòrica i les diferents branques de la filosofia. Entre els seus mestres hi ha el famós Eli Donat. A ell li va atribuir el famós proverbi pereant qui ante nos nostra dixerunt.[1]
Més tard es va fer batejar a la Gàl·lia, i va visitar Trèveris. Va transcriure els comentaris d'Hilari sobre els salms i va quedar impressionat de la vida religiosa, a la qual va decidir dedicar la seva vida. Va tornar a Roma i es té constància que el 370 vivia a Aquileia, on va començar el seu primer assaig teològic, De Muliere septics percussa. Una causa desconeguda (Subitus turbo me a latere tuo convulsit) el va fer marxar el 373 cap a l'est junt amb Innocenci I, Evagri d'Antioquia i Heliodor i va creuar Tràcia, Bitínia, Galàcia, Pont, Capadòcia i Cilícia fins a Antioquia, on Innocenci va morir de febre i ell mateix es va posar malalt.
Allà va decidir abandonar l'estudi dels autors profans i dedicar-se únicament a la vida contemplativa. Després d'escoltar Apol·linar, bisbe de Laodicea, es va retirar el 374 al desert de Calcis, on va romandre quatre anys en la més rígida observança de les pràctiques dels monjos ascetes i durant els quals va estudiar l'hebreu.
Va sortir del retir quan va esclatar la lluita entre Meleci i Paulí a Antioquia i va donar suport a Paulí (379). Després, fou ordenat prevere amb exempció d'exercir els deures regulars dels eclesiàstics. Va anar aleshores a Constantinoble, on va romandre uns tres anys i on va gaudir de l'amistat de Gregori de Nazianz, va perfeccionar el seu grec i va fer algunes traduccions, entre elles la crònica d'Eusebi de Cesarea.
Sant Jeroni, de Pere Garcia de Benavarri (vers 1470)
Oli de Marinus van Reymerswaele, 1550 (Dresden, Gemäldegalerie)
Quadre de Caravaggio, ca. 1605 (Museu de Montserrat)
Pintura de Rubens, segle xvii (Dresde, Gemäldegalerie)
El 381 va morir Meleci però la lluita va seguir perquè els seus partidaris van nomenar un successor, Flavià. El 382 es va fer un concili a Roma per intentar posar fi al cisma, en el qual Jeroni va actuar de secretari. Va romandre a Roma tres anys. La seva fama d'home eloqüent, erudit i sant va arribar en aquest temps al seu punt més alt. Va exercir una gran influència sobre dones, especialment vídues, fins al punt que els mateixos religiosos el van començar a atacar i a fer insinuacions.
El papa Damas I el 382, poc abans de morir, va encomanar a una comissió de traductors i a Jeroni d'Estridó la supervisió de la tasca, les traduccions dels textos bíblics: alguns tenien una versió en llatí (Vetus Llatina) però la majoria estaven en grec o en hebreu.[2] L'Antic Testament de la Vulgata és la primera versió llatina que es traduïa directament del tanakh hebreu, en comptes de traduir la versió en grec de la Septuaginta. Del Nou Testament, originàriament en grec, només en revisà els evangelis. La Vulgata esdevingué la versió llatina definitiva i oficial de l'Església Catòlica Romana.
A la mort de Damas I el 384, qui li feia de patró, va sortir de Roma el mes d'agost del 385 amb alguns amics i va passar per Rhegium i fins a Xipre on fou rebut per Epifani I de Constància, bisbe de Salamina, que llavors s'anomenava Constància, i finalment fins a Antioquia. Allà se li van unir altres seguidors, la rica vídua Paula i la seva filla Eustòquia, i altres dones, i tots junts van fer una volta per Terra Santa, van visitar Egipte i van tornar a Palestina el 386.
Oli de Niccolà Colantonio, 1440-70 (Nàpols, Museo di Capodimonte)
Pintura de Vincenzo Catena, segle xvi (Londres, National Gallery)
Oli de Marinus van Reymerswaele, 1541 (Madrid, Prado)
Escenes de la vida del sant, a la Primera Bíblia de Carles el Calb, ca. 846 (París, Bib. nationale, Ms. Lat. 1)
Es van establir a Betlem on Paula va construir quatre monestirs, tres de monges i un de monjos. Paula fou abadessa d'un dels primers fins a la seva mort el 404, quan la va succeir la seva filla. Jeroni fou abat del monestir de monjos i en aquest retir va romandre la resta de la seva vida, treballant com a abat i escrivint llibres. En aquest temps els pelagians van assaltar el monestir i Jeroni es va escapar amb dificultats i va romandre dos anys fora (416-418). Va tornar el 418 i hi va morir el 30 de setembre del 420.
El dia 30 de setembre, el dia de Sant Jeroni, se celebra el dia internacional de la traducció en honor seu, ja que és considerat el patró dels traductors, entre altres.
ObresModifica
.jpg)
De Sant Jeroni resten quatre tipus d'obres:
- a) Epístoles
- Epístoles teològiques
- Epístoles Polèmiques
- Epístoles morals
- b) Tractats
- 1. Vita S. Pauliprimi Eremitae
- 2. Vita S. Hilarionis Eremitae
- 3. Vita Malchi Monachi captivi
- 4. Regula S. Pachomii
- 5. S. Pachomii et S. Theodorici Epistolae et Verba Mystica
- 6. Didymi de Spiritu Sancto Liber III
- 7. Altercatio Luciferiani et Orthodox
- 8. Adversus Helvidium Liber
- 9. Adversus Jovinianum Libri II
- 10. Contra Vigilantium Liber
- 11. Contra Joannem Hierosolymitanum
- 12. Apologetici adversus Rufinum Libri III
- 13. Dialogi contra Pelagianos
- 14. De Viris Illustribus s. De Scriptoribus Ecclesiaslicis
- 15. De Nominibus Hebraicis
- 16. De Situ et Nominibus locorum Hebraicorum
- c) Comentaris sobre la Bíblia
- 1. Quaestionum Hebraicarum in Genesim Liber
- 2. Commentarii in Ecclesiasten
- 3. In Canticum Canticorum Tractatus II
- 4. Commentarii in Iesaiam
- 5. Homiliae novem in Visiones Iesaiae ex Gracco Origenis
- 6. Commentarii in Jeremiam
- 7. Commentarii in Ezechielem
- 8. Commentarius in Danielem
- 9. Homiliae Origenis XXVIII in Jeremium et Ezechielem
- 10. Commentarii in XII Prophetas minores
- 11. Commentarii in Matthaeum
- 12. Homiliae XXXIX in Lucam ex Origene
- 13. Commentarii in Pauli Epistolas
- 14. Chronica Eusebii
- d) Biblioteca divina
- L'obra més important fou la versió llatina de l'Antic i del Nou Testament, coneguda com la Vulgata
- e) Un cinquè tipus són les obres perdudes, algunes certes i d'altres dubtoses. Les obres que van existir en algun moment i són segures, són:
- 1. Interpretatio vetus SS. V. T. ex Graeco τῶν LXX. emendata,
- 2. Evangelium juxta Hebraeos
- 3. Specimen Commentarii in Abdiam
- 4. Commentarii in Psalmos
- 5. Commentarioli in Psalmos
- 6. Versio Latina Libri Origeniani Περὶ Ἀρχῶν
- 7. Versio Libri Theophili Episcopi Alexandrini in S. Joannem Chrysostomum
- 8. Epistolae (cartes conegudes però que no es conserven)
- Les obres desaparegudes de les que l'existència o autoritat no és segura, són:
- 1. Quaestiones Hebraicae in Vetus Testamentum
- 2. Commentarii breviores in XII Prophetas ὑπομνήματα dicti.
- 3. Libri XIV in Jeremiam
- 4. Alexandri Aphrodisei Commentarii Latine conversi
- 5. Liber ad Abundantium (o Antium).
- 6. De Similitudine Carnei Peccai contra Manichaeos
IconografiaModifica
Obresː
- Pietat Desplà, obra de Bartolomé Bermejo (1490) conservada al Museu de la Catedral de Barcelona
- Sant Jeroni penitent, obra del Mestre de la seu d'Urgell. Cap a 1495. (MNAC)
- Relleu a un dels púlpits de la catedral de Tortosa
- Sant Jeroni penitent, obra de Caravaggio. 1605-1606. Museu de Montserrat.
- Sant Jeroni escrivint, obra de Caravaggio. 1607-1608. Cocatedral de Sant Joan, La Valletta
- Sant Jeroni penitent, de Francisco Salzillo. 1755 (Museu de la Catedral de Múrcia)
- Sant Jeroni d'El Greco. 1610 (Museu Metropolità d'Art de Nova York)
Vegeu tambéModifica
ReferènciesModifica
- ↑ Christian Lehman, «Elius Donatus»
- ↑ Velasco Gonzàlez, 2012, p. 118.
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jeroni d'Estridó |
- Obres de Sant Jeroni al Somni a la col·lecció de Duc de Calàbria.
- Beati Hyeronimi Epistolarum liber, còdex italià de 1464 digitalitzat que transcriu les Epístoles de sant Jeroni.
- Epistole de santo Geronimo traducte di latino, còdex italià creat entre 1475 i 1490 digitalitzat que transcriu les Epístoles de sant Jeroni en italià.
- Hieronymi in Danielem, còdex italià en 1490 digitalitzat, el llibre bíblic de Daniel amb proleg i comentaris de Sant Jeroni en llatí.
- Sancti Hieronymi ad Pammachium in duodecim prophetas, còdex italià creat entre 1470 i 1480 digitalitzat que transcriu els cometaris de Sant Jeroni als dotze profetes menors.