Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica. Políticament, forma part de Croàcia menys un petit port (Neum), que pertany a Bòsnia i Hercegovina.

Infotaula de geografia políticaDalmàcia
Bandera de Dalmàcia Escut de Dalmàcia
estat desaparegut

Localització
Dalmatia (Kotor).svg
43° 48′ 46″ N, 16° 13′ 08″ E / 43.812761°N,16.218756°E / 43.812761; 16.218756
Geografia
Superfície 12.158 km²
Modifica dades a Wikidata

Contingut

ClimaModifica

El clima és mediterrani.

EconomiaModifica

L'activitat econòmica principal n'és el turisme i l'agricultura i ramaderia, amb algunes indústries a les grans ciutats (construcció naval, siderúrgia, química i construcció).

Muntanyes (més de 1.500 m)Modifica

Illes de la costaModifica

PenínsulesModifica

RiusModifica

CiutatsModifica

PoblacióModifica

La major part de la població és croata, amb menys d'un 10% de bosnians.

La llengua dàlmataModifica

La llengua històrica del territori és el dàlmata, llengua romànica del grup oriental (juntament amb l'italià i el romanès) i extinta completament a finals del segle XIX, quan el seu últim coneixedor (un sagristà anomenat Tuone Udaina) va morir interrompent dràsticament el treball del doctor torinès Matteo Bartoli, el més gran estudiós d'aquesta llengua. En el seu dia, fou la llengua de la talassocràcia de la República de Ragusa, però aviat fou absorbit pel venecià i el serbocroat. En conservem alguns documents. Amb tot, es tracta probablement de la més enigmàtica de les llengües romàniques.

HistòriaModifica

La regió fou poblada per tribus il·líriques (liburns, dàlmates) que, el segle IV aC, van rebre influències hel·lèniques, i se n'establiren a la costa algunes colònies (Isso, Salona...).

Amb l'emperador Octavi August, la regió va passar a Roma i Dioclecià va formar les províncies de Dalmatia i Praevaliana. A la caiguda de l'imperi el 460 (o abans), la regió va passar a l'imperi oriental. Després de les incursions dels àvars (segle VI), van venir els eslaus (croats) al segle VII.

Des del 1420 al 1797, la regió va ser principalment un domini de la República de Venècia, i després domini austríac (1797-1808). El 1808, va passar a França i va formar els departaments de les províncies il·líriques fins al 1814, en què va tornar a Àustria i va constituir una província. El 1918, va integrar-se en el Regne dels Serbis, Croats i Eslovens que després fou Iugoslàvia. El 1940, va passar a l'estat independent Ústaixa de Croàcia (que incloïa Bòsnia), sota protecció italiana i, el 1943, fou ocupada pels alemanys. El 1944, alliberada pels partisans de Josip Broz Tito, va entrar a la Iugoslàvia socialista i va formar part de la República federada de Croàcia. El 1990, va quedar dins de la Croàcia independent.

Vegeu tambéModifica

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dalmàcia  
  • Tomaz, Luigi. In Adriatico nell'antichità e nell'alto medioevo, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2004. 
  • Tomaz, Luigi. Il confine d'Italia in Istria e Dalmazia. Duemila anni di storia, Presentazione di Arnaldo Mauri (en italià). Conselve: Think ADV, 2008. 

Coord.: 43° 48′ 46″ N, 16° 13′ 08″ E / 43.8128°N,16.2188°E / 43.8128; 16.2188