Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «caragol (enginyeria)».

Vis - Lissa en italià - és un municipi illenc de Dalmàcia, a Croàcia. Té 90 km² i 2.000 habitants. Antigament era coneguda com a Lissa o Issa, (en grec: Λίσσα) i pertanyia a Il·líria abans de passar a mans de Venècia. Era famosa pels seus marbres. A l'edat mitjana va pertànyer a Venècia, que l'ocupà fins al 1797. Després va seguir la mateixa sort que la resta de Dalmàcia.

Infotaula de geografia políticaVis
Vis (island)-pines.jpg

Localització
 43° 02′ 45″ N, 16° 09′ 04″ E / 43.045833333333°N,16.151111111111°E / 43.045833333333; 16.151111111111
EstatCroàcia
ŽupanijaComtat de Split-Dalmàcia
Geografia
Superfície 90,3 km²
Banyat per mar Adriàtica
Altitud 587 m
Punt més alt Mount Hum Tradueix (587 m)
Modifica les dades a Wikidata

L'illa era a la costa de Libúrnia, la més allunyada de la costa. El 387 aC Dionís el vell de Siracusa, per assegurar el domini de la mar Adriàtica, va ajudar a la gent de Paros a fundar una colònia a l'illa. Agron, rei d'Il·líria, la va atacar i va assetjar la ciutat, i els seus habitants van demanar ajut a Roma. Els romans van enviar una ambaixada el 232 aC però durant el temps que va passar Agron va morir i la reina Teuta va agafar les regnes del poder com a regent del fill menor d'Agron (que no era fill de Teuta). Quan l'ambaixada va arribar davant Teuta aquesta va rebutjar d'aixecar el setge i va fer matar a algun dels ambaixadors, el que fou causa de la primera guerra d'Il·líria (229 aC) que va portar al final del setge de Lissa i la seva entrada a l'aliança romana com a ciutat lliure. Durant bastant de temps Issa va seguir emetent monedes, que porten àmfores per un cantó perquè l'illa era famosa pels seus vins. Els mariners de Issa van ajudar als romans contra Filip V de Macedònia i en premi foren exceptuats de tribut i van rebre la ciutadania romana (vers el 200 aC). Encara en temps de Juli Cèsar la ciutat principal de l'illa, Issa, era una ciutat prospera. En aquest segle la població era majoritàriament de Libúrnia.Al segle VI o VII va ser ocupada per eslaus i al 950 apareix en poder de Neretva.

Fou escenari de la batalla de Vis (1811) lliurada el 13 de març entre vaixells britànics i una armada de vaixells francesos i venecians de les Províncies Il·líriques. El 20 de juliol de 1866 es van batalla de Vis els italians i els austrohongaresos en què els primers, que tenien superioritat numèrica, foren derrotats. A la segona guerra mundial fou la base secreta de Tito, que vivia en una cova a l'illa. Després fou una base militar iugoslava. Amb la independència de Croàcia, l'illa fou oberta al turisme.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vis Modifica l'enllaç a Wikidata