Obre el menú principal

Donat Eli o Eli Donat (Aelius Donatus) titulat Aelius Donatus Vir Clarus Orator Urbis Romae, va ser un escriptor i retòric romà que va viure a Roma a la meitat del segle iv i preceptor de Jeroni d'Estridó.

Infotaula de personaEli Donat
Schoener Brunnen detail 0014.jpg
Biografia
Naixement c. 320 (Gregorià)
Mort 380 (Gregorià) (59/60 anys)
Activitat
Ocupació Escriptor i poeta
Període Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

ObresModifica

Amb el seu nom ens han arribat obres gramaticals i exegètiques.

Ars grammaticaModifica

Pertany al primer grup l'Ars grammatica, gue adqurí gran renom a l'antiguitat i que suscità l'interès de comentaristes posteriors, com Maure Servi Honorat, Cledoni i Pompeu Maure.

La primera part, l'Ars minor, més breu i simple, està dedicada als que comencen els estudis gramaticals. S'estructura amb un model de preguntes i respostes i tracta de les vuit parts del discurs (De octo partibus orationis).

La segona part, l'Ars maior, dividida en tres llibres, tracta de la fonètica, la mètrica i l'estilística.

Aquesta separació en dues parts, Ars minor i Ars maior, és conseqüència del progressiu abandó de la primera part, més simple, a favor de la segona, més completa, iniciat a l'època antiga (amb Pompeu) i que continuà posteriorment a l'època medieval. L'ars minor romangué nogensmenys fins al Renaixement com a text útil per a iniciar l'estudi del llatí.

Comentari a TerenciModifica

Entre las obras exegètiques hi ha el comentari sobre les comèdies de Terenci, incomplet, ja que no ha arribat als nostres dies la part relativa a l'Heautontimoroumenos.

L'obra s'inicia amb una biografia del poeta, extreta del De viris illustribus de Suetoni, però ampliada pel mateix Eli Donat; segueix amb una introducció al gènere literari de la comèdia; i després amb un comentari sobre cada una de les comèdies de Terenci, cadascuna introduïda amb observacions sobre l'estructura, la història, els personatges i la trama. És molt conegut per la seva frase proverbial «Pereant qui ante nos nostra dixerunt», que és probablement una citació de Terenci.[1]

Comentari a VirgiliModifica

El commentari a Virgili, compost segurament abans del 363, ha arribat als nostres dies mutilat: romanen únicament la dedicatòria al seu patro, L. Munatius; la biografia del poeta; la introducció a les Bucòliques (§ 47-69) i l'inici de llur explicació (§ 70-72).

A la dedicatòria Donat exposa el mètode filològic que segueix, els fonaments del qual estan constituïts per la completesa i la brevetat, amb contínua referència a les seves fonts, sense excloure alguna intervenció personal.

La Vita o biografia està, en canvi, extreta de Suetoni, de la Vita Vergili que forma part del De poetis, secció perduda del De viris illustribus.

La introducció (la Praefatio) a les Bucòliques està constituïda per una primera part sobre l'autor i el títol de l'obra, el gènere literari, els motius que induïren a Virgili a escriure l'obra i el seu significat. La segona part, en canvi, ofereix un comentari específic de l'obra, concentrant-se en els seus aspectes estilístics i mètrics o en una exègesi textual més precisa.

Obres perdudesModifica

No ha arribat als nostres dies el breu tractat De structuris et pedibus oratoriis, en el que Donat analitzava la mètrica.

ReferènciesModifica

  1. Robert A. Kaster, «Aelius Donatus», Guardians of Language: The Grammarian and Society in Late Antiquity, University of California Press, 1997, pàgina 277, ISBN 9780520212251
  • Ars grammatica
    • A. M. Negri (ed.), Elio Donato. Ars grammatica maior, Reggio Emilia 1960.
    • W. J. Chase (ed.), The ars minor of Donatus, Madison 1926.
    • A. Schönberger: Die Ars minor des Aelius Donatus: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung einer antiken Elementargrammatik aus dem 4. Jahrhundert nach Christus, Frankfurt am Main 2008, ISBN 978-3-936132-31-1.
    • A. Schönberger: Die Ars maior des Aelius Donatus: lateinischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung einer antiken Lateingrammatik des 4. Jahrhunderts für den fortgeschrittenen Anfängeruntericht, Frankfurt am Main 2009, ISBN 978-3-936132-32-8.
  • Comentari a Terenci
    • P. Wessner (ed.), Aelius Donatus. Commentum Terentii, Leipzig 1902-1905.
  • Comentari a Virgili
    • G. Brugnoli, Donato Elio, a Enciclopedia virgiliana, II, Roma 1985, pp. 125-127.
    • G. Brugnoli, Vitae Vergilianae, a Enciclopedia virgiliana, V, Roma 1990, pp. 570-580.

Enllaços externsModifica