Pereant qui ante nos nostra dixerunt

Pereant qui ante nos nostra dixerunt (llatí) o en català que pereixin (o vagin al diable) aquells que digueren abans de nosaltres el que anàvem a dir és una locució llatina[1] que Jeroni d'Estridó va atribuir al seu professor Eli Donat,[2] tot i que el poeta Terenci ja l'hauria utilitzada. Jeroni va escriure: Nihil est dictum, quod non sit dictum prius: unde praeceptor meus Donatus, cum istum versiculum exponeret, «pereant» inquit «qui ante nos nostra dixerunt.»[3] Traduït: res no es diu que no s'hagi dit anteriorment, com el meu professor Donat va dir amb aquest proverbi: Que se'n vagin al diable, etc.

Va esdevenir un proverbi[4] per a indicar, amb cert humor, que algú manlleva idees dels seus predecessors.[5] S'utilitza quan algú que pensa haver fet un treball original descobreix a posteriori que algú altre ja havia dit o escrit el mateix. Persones acusades de plagi poden al·legar que, en el moment de fomular el seu pensament, no eren conscients de la font anterior.

Referències

modifica
  1. Guido Geerts et alii, «Pereant (illi) qui ante nos nostra dixerunt (llatí)», Groot Woordenboek der Nederlandse Taal, tom 3, Utrecht-Antwerpen, Van Dale Lexicografie, 1999, pàgina 4112, ISBN 9066484241
  2. Christian Lehman, «Elius Donatus»
  3. Robert A. Kaster, «Aelius Donatus», Guardians of Language: The Grammarian and Society in Late Antiquity, University of California Press, 1997, pàgina 277, ISBN 9780520212251
  4. A History of Classical Scholarship. Vol. 1. from the Sixth Century B.c. to the End of the Middle Ages. , Cup Archive, pàgina 232 (en català: Una història de l'escolàstica clàssica. Tom 1: del segle VI fins a la fi de l'edat mitjana)
  5. Jon R. Stone, «Pereant qui ante nos nostra dixerunt», The Routledge Dictionary of Latin Quotations: The Illiterati's Guide to Latin Maxims, Mottoes, Proverbs and Sayings, Routledge, 2005, pàgina 87, ISBN 9780415969086