Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizistan. L'any 2012 registrava una població de 874.400 habitants. Antigament se l'anomenava Frunze. Està en la vall del riu Chu, en el curs dels rius Alaarcha i Alamedín, al peu de les muntanyes Kirguises, a pocs quilòmetres del Kazakhstan. La seva altitud és de 850 m sobre el nivell del mar. Té aproximadament 900.000 habitants. Ètnicament era una ciutat russòfona: el 66% dels habitants eren d'origen rus i només el 13% són kirguisos. Després de la independència de Kirguizistan, però, hi va haver un èxode massiu de russos, ucraïnesos, alemanys i tàtars segida de l'arribada de milers de kirguizos provinents de les regions rurals. Malgrat tot, el rus continua sent l'idioma principal de la ciutat mentre que el kirguís continua perdent terreny especialment entre els més joves [1]

Infotaula de geografia políticaBixkek
Бишкек (ky) modifica
Flag of Bishkek Kyrgyzstan.svg Coat of arms of Bishkek Kyrgyzstan.svg
Bishkek Montage 2020.png
modifica

EpònimMikhaïl Frunze modifica
Localització
Bishkek in Kyrgyzstan.svg modifica
 42° 52′ 00″ N, 74° 34′ 00″ E / 42.8667°N,74.5667°E / 42.8667; 74.5667
EstatKirguizistan modifica
Enclavament aprovíncia de Txui modifica
Capital de
Població
Total965.900 (2017) modifica
• Densitat7.605,51 hab/km²
Predom. ling.rus
Geografia
Superfície127 km² modifica
Banyat perAlà-Artxà modifica
Altitud750 m modifica
Limita amb
Dades històriques
Creació1825
Organització política
• Cap de governQ56308097 Tradueix (8 agost 2018) modifica
Identificador descriptiu
Codi postal720000–720085 modifica
Fus horari
Prefix telefònic(+996) 312 modifica
ISO 3166-2KG-GB modifica
Altres

Lloc webmeria.kg modifica

EconomiaModifica

Les principals fàbriques es dediquen a la producció de maquinària per a la construcció i la indústria metal·lúrgica, encara que també existeixen factories de conserves i transformació de productes alimentaris. La ciutat és la seu de l'Acadèmia de Ciències del Kirguizistan i de l'Institut Politècnic d'Agricultura. Des de 1957 disposa d'una important universitat. És una ciutat jardí amb un traçat geomètric, en els carrers de la qual destaca l'elevat nombre d'arbres: una cinquena part de la superfície de la ciutat està ocupada per zones verdes.

HistòriaModifica

Prop de la ciutat, els arqueòlegs han trobat jaciments neolítics. Les hordes mongoles van derrotar la civilització que estava establerta en la regió des del segle X. La regió va ser conquistada a la fi del segle XVIII pel khanat usbec de Kokand, que hi va establir el 1825 una fortalesa situada en la cèlebre ruta de la Seda, en el tram que unia Taixkent amb Almati.

La fortalesa va ser capturada per les tropes russes el 1862, i fou arrasada. Els nous colons russos van erigir-ne una de nova al costat de les ruïnes de l'anterior. Els russos van fundar una ciutat (Pishpek) el 1878 en l'emplaçament de l'antiga fortalesa. Aviat es va convertir en una ciutat d'aparença europea i la població va créixer vertiginosament, convertint-se en el centre administratiu del districte en el qual es trobava. El 1924 va ser designada capital de l'oblast autònom de Kirguiz, que es va convertir dos anys després en la República Socialista Soviètica Autònoma de Kirguiz. Va Ser rebatejada el 1928 pel règim soviètic amb el nom de Frunze, en honor del líder revolucionari i general de l'exèrcit Roig Mikhaïl Frunze, que havia nascut en la ciutat el 1885. Amb el règim soviètic va començar a desenvolupar-se la indústria de la ciutat, que en un primer moment es dedicava a la fabricació de components elèctrics.

Durant la Segona Guerra mundial moltes factories es van assentar a Bixkek, i es convertí en un dels principals centres industrials del país. El 1970 tenia 431.000 habitants. La ciutat va recuperar el nom (ara en quirguís) de Bixkek el 1991, quan va ser proclamada la independència de la República del Kirguizistan, país del qual va ser declarada capital.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bixkek

ReferènciesModifica

  1. «Ferdinand, S. & Komlósi, F. 2016. Vitality of the Kyrgyz Language in Bishkek». IJORS 5-2, pp.210-226. [Consulta: 10 setembre 2016].