Obre el menú principal

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan. El nom prové de la paraula tadjik per a referir-se al dilluns (du "dos" + xamba o xanbe "dia", lit. "dia dos"), etimologia que al·ludeix al fet que s'hi celebrava un mercat els dilluns.

Infotaula de geografia políticaDuixanbe
Душанбе (tg)
Coat of Arms of Dushanbe.png
Dushanbe Presidential Palace 01.jpg

Epònim dilluns
Localització
 38° 34′ 23″ N, 68° 47′ 11″ E / 38.573055555556°N,68.786388888889°E / 38.573055555556; 68.786388888889
EstatTadjikistan
Capital de
Població
Total 780.000 (2016)
• Densitat 6.260,03 hab/km²
Geografia
Superfície 124.600.000 m2 (124,6 km2)
Banyat per Kofarnihon River Tradueix
Altitud 706 m
Organització política
• Cap de govern Rustam Emomali Tradueix
Identificador descriptiu
Codi postal 734000
Fus horari
Prefix telefònic 37
ISO 3166-2 TJ-DU
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Encara que existeixen restes arqueològiques que es remunten al segle V aC, Duixanbe va ser un petit poblat fins fa uns 80 anys. El 1920, l'últim emir de Bukharà es va refugiar a Duixanbe després de ser derrocat per la revolució bolxevic. L'emir va fugir a l'Afganistan després que l'Exèrcit Roig conquistés la zona l'any següent. La ciutat va ser presa per Enver Pasha el 1922 i fou el quarter general d'Ibrahim Bek, un líder tadjik que va lluitar contra els bolxevics en la revolta basmatxi.

Amb la victòria de l'Exèrcit Roig i l'arribada del ferrocarril el 1929, la ciutat es va convertir en capital de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan. El seu nom va canviar pel de Stalinabad, en homenatge a Stalin, fins al 1961. Els soviètics van transformar l'àrea fins a convertir-la en un centre de producció de cotó i seda, i reallotjaren a la ciutat milers de persones provinents d'altres repúbliques de la Unió Soviètica. La població també es va incrementar a causa dels milers de tadjiks ètnics que van emigrar al Tadjikistan després del pas de Bukharà i Samarcanda a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan. Durant el període soviètic Duixanbe va ser una ciutat tranquil·la i relativament pròspera, seu d'una universitat i de l'Acadèmia Tadjik de Ciències.

El 1990 es van produir diversos disturbis, després de descobrir-se els plans per a reallotjar desenes de milers de refugiats armenis, fet que va encoratjar el sentiment nacionalista local. La ciutat va quedar molt danyada com a resultat de la Guerra Civil del Tadjikistan (1992-1997), que es va produir poc després de la independència.

EconomiaModifica

Pròximes a Duixanbe es troben diverses mines de carbó, plom i arsènic. Duixanbe és un important centre tèxtil, principalment a causa del cotó, encara que també produïx seda, maquinària, electrodomèstics, objectes de cuir, components per a tractors i alimentació.

Llocs d'interèsModifica

  • Mesquita de Haji Iakub
  • Museu d'Etnografia
  • Museu Tadjik Unificat

Ciutats agermanadesModifica

Enllaços externsModifica