Duixanbe

capital del Tadjikistan

Duixanbe (en tadjik: Душанбе; abans Diuixambe i Stalinabad), amb una població de 524.000 habitants, és la capital del Tadjikistan. El nom prové de la paraula tadjik per a referir-se al dilluns (du "dos" + xamba o xanbe "dia", lit. "dia dos"), etimologia que al·ludeix al fet que s'hi celebrava un mercat els dilluns.

Plantilla:Infotaula geografia políticaDuixanbe
Душанбе (tg) Modifica el valor a Wikidata
Imatge

Epònimdilluns Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 38° 34′ 23″ N, 68° 47′ 11″ E / 38.5731°N,68.7864°E / 38.5731; 68.7864
EstatTadjikistan Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població863.400 (2020) Modifica el valor a Wikidata (6.929,37 hab./km²)
Llengua utilitzadaYazgulyam (en) Tradueix
Yaghnobi (en) Tradueix
tadjik
rus
uzbek
llengües pamir Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície124.600.000 m² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perKofarnihon River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud706 m Modifica el valor a Wikidata
Creaciósegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataRustam Emomali Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal734000 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic37 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TJ-DU Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webdushanbe.tj Modifica el valor a Wikidata

Etimologia

modifica
 
Basar de Dushanbe, 2007

Duixanbe era la ubicació d'un gran basar que funcionava els dilluns. Això va donar lloc al nom de Dushanbe-Bazar (tadjik: Душанбе Бозор, Dushanbe Bozor)[1] de Dushanbe, que significa dilluns en llengua persa[2] – literalment, el segon dia (du) següent al dissabte (shanbe). El seu nom anterior era Stalinabad (la ciutat de Stalin), però rebatejat com a conseqüència de la desestalinització.[3]

Història

modifica

Encara que existeixen restes arqueològiques que es remunten al segle v aC, Duixanbe va ser un petit poblat fins fa uns 80 anys. El 1920, l'últim emir de Bukharà es va refugiar a Duixanbe després de ser derrocat per la revolució bolxevic. L'emir va fugir a l'Afganistan després que l'Exèrcit Roig conquistés la zona l'any següent. La ciutat va ser presa per Enver Pasha el 1922 i fou el quarter general d'Ibrahim Bek, un líder tadjik que va lluitar contra els bolxevics en la revolta basmatxi.

Amb la victòria de l'Exèrcit Roig i l'arribada del ferrocarril el 1929, la ciutat es va convertir en capital de la República Socialista Soviètica del Tadjikistan. El seu nom va canviar pel de Stalinabad, en homenatge a Stalin, fins al 1961. Els soviètics van transformar l'àrea fins a convertir-la en un centre de producció de cotó i seda, i reallotjaren a la ciutat milers de persones provinents d'altres repúbliques de la Unió Soviètica. La població també es va incrementar a causa dels milers de tadjiks ètnics que van emigrar al Tadjikistan després del pas de Bukharà i Samarcanda a la República Socialista Soviètica de l'Uzbekistan. Durant el període soviètic Duixanbe va ser una ciutat tranquil·la i relativament pròspera, seu d'una universitat i de l'Acadèmia Tadjik de Ciències.

El 1990 es van produir diversos disturbis, després de descobrir-se els plans per a reallotjar desenes de milers de refugiats armenis, fet que va encoratjar el sentiment nacionalista local. La ciutat va quedar molt danyada com a resultat de la Guerra Civil del Tadjikistan (1992-1997), que es va produir poc després de la independència.

Geografia

modifica
 
Duixanbe a la vall de Gissar

Duixanbe es troba a la confluència de dos rius, el Varzob (que flueix de nord a sud) i el Kofarnihon. Té entre 750 i 930 m sobre el nivell del mar; al sud i a l'oest, l'elevació és més propera als 750 - 800 m, mentre que al nord i nord-est arriba als 900 - 950 m. El nord i l'est de la ciutat estan delimitats per la serra de Gissar, que pot arribar fins a 4000 m sobre el nivell del mar, i limita al sud amb les muntanyes Babatag, Aktau, Rangontau i Karatau que arriben a una alçada des dels 1400 - 1700 m sobre el nivell del mar; Duixanbe, per tant, és una conca intermuntana situada a la vall de Gissar.[4][5] Té un terreny principalment muntanyós. El 80% dels edificis de Duixanbe es troben a la vall, que té una amplada d'aproximadament entre 18 i 100 km.[6][7] Abans de la Dècada del 1960, la major part de Duixanbe es trobava a la riba esquerra del riu Varzob, però l'augment de la construcció va fer que la ciutat s'hi expandís.[5]

 
Mapa sísmic de Duixanbe

Duixanbe es troba en una zona d'alta sismicitat. Es creu que la magnitud dels possibles terratrèmols arriba a un màxim de 7,5-8. Durant els darrers 100 anys, s'han sentit molts terratrèmols d'una magnitud de 5-6 a la ciutat, com el terratrèmol de Khait de 1949.[5][8]

Duixanbe presenta un clima mediterrani (Köppen: Csa),[9] amb algunes influències del clima continental humit (Köppen: Dsa) a causa de les glaceres i la serralada properes.[4][9] La ciutat presenta estius calorosos i hiverns freds. El clima és més humit que altres capitals de l'Àsia central, amb una pluviometria mitjana anual de més de 500 mm, ja que l'aire humit és canalitzat per la vall circumdant durant l'hivern i la primavera. Els hiverns no són tan freds com el nord de la serralada de Gissar a causa del blindatge de la ciutat per muntanyes de l'aire extremadament fred de Sibèria. La neu es produeix una mitjana de 25 dies a l'any i els dies ennuvolats en fan una mitjana de 24 a l'any.[5][10] Tanmateix, les precipitacions a l'hivern solen caure com a pluja i no com a neu. Les muntanyes circumdants prohibeixen que els vents forts entrin a la ciutat, tot i que hi ha brises suaus constants.[11] Però ara gairebé no hi ha turistes.

L'hivern a Duixanbe comença el 7 de desembre i acaba el 22 de febrer; La primavera comença el 22 de febrer i acaba el 17 de maig. Durant la primavera, els ciclons i la pluja són al màxim, juntament amb les tempestes i la calamarsa, que causa danys importants i es produeix durant uns 3 dies l'any.[5] L'estiu comença el 17 de maig i acaba el 14 d'agost, el millor període per a l'agricultura.[11] Durant aquest temps s'instal·la un temps sec, com ho demostra una forta caiguda de les precipitacions durant l'estiu. Una tardor càlida i seca comença el 14 d'agost i acaba el 7 de desembre.[6]

Principals llocs d'interès

modifica

Alguns dels principals llocs d'interès de Duixanbe inclouen el Museu Nacional de Tadjikistan; el Museu Nacional d'Antiguitats; el Centre Ismaili; Palau Vahdat; el pal de la bandera de Duixanbe, que és el segon pal de bandera independent més alt del món, a una alçada de 165 m;[12] el zoològic de Duixanbe; l'avinguda Rudaki, el carrer principal de la capital; el Museu d'Instruments Musicals de Gurminj; i la Biblioteca Nacional, la més gran de l'Àsia central, amb 3,11 milions d'exemplars de llibres.[13][14]

Arquitectura

modifica
 
Biblioteca Nacional de Tadjikistan, Duixanbe

El 27 d'abril de 1927, el Consell de Comissaris del Poble de la República Tadjik va adoptar una resolució Sobre la construcció de la ciutat de Duixanbe. Fins a l'any 1930, a la ciutat només hi havia edificis d'un pis. El gener de 1930 es va construir una nova fàbrica de maons a la ciutat i va començar a produir. En aquell moment, l'edifici del Consell de Comissaris del Poble (aleshores el Consell de Ministres, ara el Ministeri d'Agricultura de la República) es va construir a la ciutat segons els dissenys de l'arquitecte Vaulin al llarg del carrer Lenin (actualment avinguda Rudaki) i el Comissariat Popular d'Agricultura (ara el Ministeri de Justícia) a la cantonada dels carrers Lenin i Kuibyshev.[15]

 
Estiu a Duixanbe. Avinguda Rudaki

L'any 1933 es va construir l'edifici de la central tèrmica, que es va convertir en el primer edifici de formigó armat prefabricat a Duixanbe (la construcció va començar el 1930). El mateix any es va posar en funcionament una fàbrica de roba.

L'octubre de 1936 es va construir el primer edifici de l'estació de ferrocarril de Duixanbe.

A finals de la dècada de 1930, hi havia 4.295 edificis a Duixanbe, la gran majoria dels quals eren d'una sola planta.[16]

A la primera meitat de la dècada de 1940 es van posar en funcionament plantes de ciment, reparació d'automòbils i electromecànica.

El 1946 es va acabar la construcció de la Casa del Govern a la plaça Lenin, que va començar als anys quaranta.

A la dècada de 1950 es va iniciar la construcció d'edificis residencials de tres i quatre pisos. Durant aquest període, els edificis de la Biblioteca Pública Republicana, el Banc de l'Estat, el Comitè Central del Partit Comunista de l'RSS de Tadjik, el museu d'història local, el Ministeri de l'Interior a la plaça de la Victòria, el Teatre Acadèmic Estatal de Drama que porta el nom d'A Lahuti, etc. van ser erigits a Duixanbe.[17][18]

A la dècada de 1960 es va construir un aeroport, una nova estació de ferrocarril i l'hotel Dushanbe. L'any 1972 es va posar en funcionament una central telefònica automàtica de llarga distància.

L'any 2011, la ciutat va construir el pal de bandera més alt del món.[19]

Recentment, a Duixanbe s'han construït edificis d'estil pseudo-neoclàssic,[20] com ara el complex Duixanbe Plaza de 22 pisos,[21] el centre comercial Bozori Mehrgon,[22] el complex residencial del Palau Bukhoro, la casa de te més gran de Àsia central Navruzgokh [23] i els edificis del Ministeri d'Afers Exteriors i del Comitè Fiscal de la República del Tadjikistan, i el teatre més gran d' Àsia central.

Demografia

modifica
Evolució demogràfica
187519111920192419261929193319391949195919701979198920002009201020112014201520161r gener 20201r octubre 20201r gener 20211r gener 2022  
10.00020.0003.1402835.6007.29835.81882.600150.000233.500376.200493.528595.820561.895709.600724.844747.600778.500852.000802.200863.400948.8001.185.4001.201.800  


La població de Duixanbe va créixer a un ritme ràpid després de la invasió soviètica de la Dècada del 1920, va disminuir durant la Guerra Civil Tadjik i els creixents disturbis de la Dècada del 1990, i va reprendre el seu creixement després d'aquest període.[13] Durant la meitat del segle XX, la ciutat tenia una població majoritària russa/europea de l'est, però després de la guerra civil, molts russos van abandonar la ciutat i la població tadjica es va convertir en predominant.[24] Del 2005 al 2014, 53.118 persones van emigrar a la ciutat en total. L'esperança de vida mitjana de Duixanbe el 2014 era de 74,1 anys en general, amb 71,9 anys per als homes i 76,3 per a les dones.[25]

Economia

modifica

Pròximes a Duixanbe es troben diverses mines de carbó, plom i arsènic. Duixanbe és un important centre tèxtil, principalment a causa del cotó, encara que també produïx seda, maquinària, electrodomèstics, objectes de cuir, components per a tractors i alimentació.

Tom Clancy, escriptor nord-americà, esmenta el lloc militar de Duixanbe a la seva novel·la El cardenal del Kremlin, anomenant-lo Estrella brillant i identificant-lo com una instal·lació làser contra el escut espacial. La base probablement allotja el sistema de vigilància espacial optoelectrònica Okno.

Ciutats agermanades

modifica

Referències

modifica
  1. «Душанбе» (en rus). DicLib.
  2. «دوشنبه | پارسی ویکی» (en persa), 31-01-2016. Arxivat de l'original el 31 gener 2016. [Consulta: 16 gener 2021].
  3. «Demolishing Dushanbe: how the former city of Stalinabad is erasing its Soviet past». The Guardian, 19-10-2017. [Consulta: 7 novembre 2019].
  4. 4,0 4,1 «Regions: Dushanbe & Surroundings». Official Website of the Tourism Authority of Tajikistan. Committee of Youth Affairs, Sports and Tourism. Arxivat de l'original el 22 novembre 2012. [Consulta: 10 maig 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Natural Conditions». A: Dushanbe: ėnt︠s︡iklopedii︠a︡ (en rus). Duixanbe: Glavnai︠a︡ nauchnai︠a︡ redakt︠s︡ii︠a︡ Tadzhikskoĭ nat︠s︡ionalʹnoĭ ėnt︠s︡iklopedii, 2004. ISBN 5-89870-071-4. OCLC 65068362. 
  6. 6,0 6,1 ХУРСАНД МИРЗОШОЕВИЧ, ТАЛБОНОВ. БИОТОПИЧЕСКОЕ РАСПРЕДЕЛЕНИЕ И ЭКОЛОГИЯ ПТИЦ ГОРОДА ДУШАНБЕ, p. 17–22.  Arxivat 2019-02-03 a Wayback Machine.
  7. ИСТОРИЯ СТАНОВЛЕНИЯ И РАЗВИТИЯ АРХИТЕКТУРЫ ОБЩЕСТВЕННЫХ ЗДАНИЙ ДУШАНБЕ (1924 началдх2000 гг.), p. 13. 
  8. Hakimov, Farkhod; Domej, Gisela; Ischuk, Anatoly; Reicherter, Klaus; Cauchie, Lena Geosciences, 11, 4, 31-03-2021, pàg. 154. Bibcode: 2021Geosc..11..154H. DOI: 10.3390/geosciences11040154. ISSN: 2076-3263 [Consulta: free].
  9. 9,0 9,1 Beck, Hylke E.; Zimmermann, Niklaus E.; McVicar, Tim R.; Vergopolan, Noemi; Berg, Alexis Scientific Data, 5, 30-10-2018, pàg. 180214. Bibcode: 2018NatSD...580214B. DOI: 10.1038/sdata.2018.214. ISSN: 2052-4463. PMC: 6207062. PMID: 30375988.
  10. «Tajikistan: Citizens Ponder Bleak Future Amid Harsh Winter - Eurasianet.Org». Arxivat de l'original el 1 desembre 2017. [Consulta: 22 agost 2013].
  11. 11,0 11,1 M., Davidzon. Dushanbe, a guide. Raduga, 1983, p. 6–7. OCLC 11399951. 
  12. «Tallest unsupported flagpole». Guinness World Records, 24-05-2011. [Consulta: 14 desembre 2011].
  13. 13,0 13,1 «Шиносномаи шаҳр / Сомонаи расмии Мақомоти иҷроияи ҳокимияти давлатии шаҳри Душанбе». dushanbe.tj. [Consulta: 7 abril 2021].
  14. «Dushanbe travel guide». Caravanistan. [Consulta: 2 juliol 2019].
  15. «История — Душанбе 21 век». Arxivat de l'original el 2010-12-24.
  16. История Душанбе
  17. История Душанбе
  18. «Город, рождённый дружбой». Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 3 febrer 2010].
  19. «В Душанбе построили самый высокий в мире флагшток». Arxivat de l'original el 2020-06-02. [Consulta: 3 desembre 2019].
  20. «Таджикистан: Катар поможет Душанбе построить самую большую мечеть». Eurasianet, 21-10-2011. Arxivat de l'original el 2012-10-16. [Consulta: 19 setembre 2012].
  21. «комплекс «Душанбе-Плаза».». Arxivat de l'original el 2015-02-10. [Consulta: 22 maig 2015].
  22. «В Душанбе активно избавляются от «пойтахтов»». Sputnik, 23-04-2017. Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 25 febrer 2020].
  23. «Строительство чайханы в Душанбе». Arxivat de l'original el 2013-07-13. [Consulta: 22 maig 2015].
  24. Dushanbe: ėnt︠s︡iklopedii︠a︡. Dushanbe: Glavnai︠a︡ nauchnai︠a︡ redakt︠s︡ii︠a︡ Tadzhikskoĭ nat︠s︡ionalʹnoĭ ėnt︠s︡iklopedii, 2004, p. 22. ISBN 5-89870-071-4. OCLC 65068362. 
  25. «/ Исполнительный орган государственной власти города Душанбе» (en rus). www.dushanbe.tj. [Consulta: 26 setembre 2020].

Bibliografia

modifica
  • Muriel Atkin: Dushanbe a: Encyclopædia Iranica, 2. Desembre2011
  • Icon Group International, Inc: The 2016 Economic and Product Market Databook for Dushanbe, Tajikistan

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Duixanbe