Minsk

capital de Bielorússia

Minsk o Miensk (en bielorús: Менск, Мінск; en rus, Минск, Minsk) és la capital i ciutat més gran de Bielorússia. Està situada al centre del país i és travessada pels rius Nyamiha i Sviloch. És la seu administrativa de la Comunitat d'Estats Independents (CEI).

Infotaula de geografia políticaMinsk
Мінск (be)
Менск (be) Modifica el valor a Wikidata
Bandera de Minsk Escut de Minsk
Bandera de Minsk Modifica el valor a Wikidata Escut de Minsk Modifica el valor a Wikidata
Victory-square.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 53° 54′ 08″ N, 27° 33′ 43″ E / 53.902246°N,27.561837°E / 53.902246; 27.561837
EstatBielorússia Modifica el valor a Wikidata
Enclavament aprovíncia de Minsk Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població
Total2.020.600 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat4.934,31 hab/km²
Geografia
Superfície409,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNyamiha River (en) Tradueix i Svislach River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Altitud280 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
FundadorMenesk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Esdeveniment clau
Organització política
Òrgan executiuMinsk city executive committee (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
• Cap de governAnatol Sivak (en) Tradueix (24 novembre 2018) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal220001–220141 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic817 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2BY-HM Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webminsk.gov.by Modifica el valor a Wikidata
La Plaça de la Victòria, al centre de Minsk

Minsk s'estén en una àrea de 509 km² en la qual, segons estimacions de l'any 2015, habiten un total de 2.995.000 persones.[1] Com a capital de l'estat, Minsk té un estatus administratiu especial dins de Bielorússia i és, a més, la capital de la província de Minsk i del districte homònim.

Les primeres referències històriques de la ciutat daten del segle xi (1067), quan fou nominada com a ciutat provincial en el principat de Polotsk. El 1242, Minsk es va convertir en part del Gran Ducat de Lituània i va rebre el títol de ciutat el 1499. Des de 1569 va ser la capital del voivodat de Minsk, a la República de les Dues Nacions o Mancomunitat de Polònia-Lituània. El 1793 va ser una de les regions annexionades per l'Imperi Rus a conseqüència de la Segona partició de Polònia. Entre 1919 i 1991, després de la Revolució russa, Minsk va ser la capital de la República Socialista Soviètica de Bielorússia i posteriorment, el 1991, de Bielorússia, després de la dissolució de la Unió Soviètica.

HistòriaModifica

 
La Catedral Mariinsky, 1732

La llegenda diu que un gegant anomenat Menesk o Mincz tenia un molí a la vora d'un riu proper a la ciutat. Solia fer pa per a alimentar els seus guerrers. El nom "Minsk" ve més probablement del riu Menka (a uns 20 quilòmetres del centre actual de la ciutat). La llegenda que deriva el nom "Minsk" de la paraula мена (minyià, "barata" en català) no està aprovada per la tradició toponòmica.

Al segle x, el príncep Rahvalod (Ragnvald en antic nòrdic), d'origen víking, governava un principat anomenat Polotsk que incloïa Minsk. La primera menció documentada de Minsk és del 1067, quan una sagnant batalla entre els principats de Polotsk i Kíev tingué lloc a la vora del Niamiha.

El 1655 Minsk va ser conquerida pel tsar Alexei I de Rússia, però aviat va ser recuperada per Jan II Kasimir de Polònia. Després de la segona partició de Polònia va ser annexionada per Rússia el 1793.

Sota el domini rus al segle xix la ciutat creixé i esdevingué un important punt ferroviari. El 1897, la ciutat tenia 91.494 habitants, dels quals un terç eren jueus.

El 1919 i de nou el 1920, la ciutat va estar controlada per la Segona República Polonesa durant la guerra polonesosoviètica. Més tard va ser ocupada per la Rússia soviètica sota els termes de la pau de Riga, i esdevingué la capital de l'RSS de Bielorússia, una de les repúbliques constituents de l'URSS.

L'àrea de Minsk esdevingué un centre del moviment partisà soviètic darrere les línies enemigues durant la Gran Guerra Patriòtica, i per tant Minsk va rebre el títol comunista de Ciutat Heroïna el 1974. Durant la guerra, la ciutat va ser gairebé destruïda i només quedaren alguns edificis històrics. Moltes de les esglésies van ser destruïdes durant la Segona Guerra Mundial i en els anys següents, dinamitades per les autoritats comunistes, i només en queden algunes, com la Kalvaryja catòlica.

La primera secció del metro de Minsk es va inaugurar el 1984 i ara la xarxa consisteix de dues línies. Ambdues tenen extensions que estan essent construïdes. A més, Minsk posseeix extenses xarxes d'autobusos i tramvies.

 
El col·legi jesuita el 1912

La ciutat cresqué tan ràpidament després de la Segona Guerra Mundial que alguns pobles propers es convertiren en microraions, districtes d'alta densitat de població en apartaments. Després del desastre de Txernòbil, alguns dels habitants de les zones afectades es mudaren a Minsk. Malgrat que la ciutat està envoltada per una via d'automòbils, hi ha alguns microraions més enllà de l'anell. El bosc Kurapaty es troba als afores, al lloc on entre el 1937 i el 1941 desenes de milers de bielorussos foren executats pels comunistes.

Punts importantsModifica

Minsk té dos aeroports. Minsk-1 es troba just al sud del centre de la ciutat i rep majoritàriament vols domèstics. En el futur podria ser reconvertit en un districte residencial. L'altre aeroport, bastant a l'est de la ciutat, és Minsk-2. És un aeroport internacional que està essent modernitzat amb vols a Àustria, Xipre, França, Alemanya, Irlanda, Israel, Itàlia, Polònia, Turquia, el Regne Unit i altres països, operats per l'aerolínia nacional Belavia i l'alemanya Lufthansa. L'estació ferroviària central de Minsk va ser recentment modernitzada.

Minsk està molt industrialitzada i produeix tractors, transmissions, camions, tèxtils, gelats, frigorífics, televisors, aparells de ràdio, bicicletes i molts altres béns de consum. Nogensmenys, la taxa d'atur és bastant alta.

Ciutats agermanadesModifica

Enllaços externsModifica

ReferènciesModifica